L'actriu Sílvia Munt, la periodista Julia Otero, el cuiner Fermí Puig a títol pòstum i la filòsofa Victòria Camps són algunes de les personalitats reconegudes amb la Creu de Sant Jordi aquest 2026. La màxima distinció que atorga la Generalitat s'entregarà enguany a una vintena de persones i una desena d'entitats en reconeixement dels seus serveis destacats a Catalunya, en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. També han estat guardonats l'escriptora Maite Carranza, l'artista i teòric Joan Fontcuberta, l'historiador Ramon Alberch, l'actriu de doblatge Maria Lluïsa Solà, l'emprenedora social Carmen Armengol, l'artista Maria Àngels Domingo, l'intel·lectual palestí Salah Jamal, els empresaris del vi Ernestina Torelló i Miguel Agustín Torres o l'actor Enric Majó.
Pel que fa a les entitats, destaquen a Universitat de Barcelona (UB), l'Agrupació Coral Flors d'Urgell, la Banda de Música de Benissanet, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrial de Catalunya, la Fundació Ernest Lluch, la Fundació Pau Casals, el Grup Cultural de la Dona de Solivella, la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, els Pastorets de Calaf i T'acompanyem. En el cas d'aquesta última, se'n destaca la tasca social en l'acompanyament de persones en situació d'atur i en la promoció de la inserció laboral i la inclusió social de col·lectius en situació de vulnerabilitat.
El cuiner Fermí Puig i Botey, l'educador i activista social Enric Morist i el teòleg Josep Rius són aquest any Creus de Sant Jordi a títol pòstum. De Puig, el Govern destaca la seva trajectòria al món de la gastronomia i la seva contribució a renovar i projectar la cuina catalana. Format en restaurants de prestigi com El Bulli, va consolidar-se com a xef al restaurant Drolma, on l'any 2002 va obtenir una estrella Michelin. Posteriorment, va impulsar projectes com el Petit Comitè i el restaurant que portava el seu nom a Barcelona, des d’on va reivindicar una cuina catalana tradicional amb una mirada contemporània. També va contribuir a la divulgació culinària amb la publicació de tres llibres i la participació habitual en mitjans de comunicació. La seva trajectòria ha estat reconeguda també amb homenatges i guardons pòstums, com el Premi Josep Mercader i una menció d’honor als premis Barcelona Restauració.
L'educador i activista social Enric Morist, que va ser president de la Taula del Tercer Sector fins a la seva prematura mort, ha estat guardonat per la seva trajectòria de compromís amb l’acció social. Va dedicar la seva vida a la promoció del voluntariat i a l’atenció de les persones en situació de vulnerabilitat i va ser coordinador de Creu Roja Catalunya durant vint anys. També va dirigir la Fundació Ajuda i Esperança. La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi Solidari ONCE l’any 2019 i amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya a títol pòstum el 2025.
Pel que fa al teòleg Josep Rius i Camps, la Creu de Sant Jordi premia la seva trajectòria acadèmica i de recerca en estudis bíblics. Doctor en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental, Rius va desenvolupar una llarga carrera acadèmica tant en l’àmbit internacional com al nostre país, on va ser professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. La seva tasca investigadora i de traducció va ser reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català l’any 2009 per l’edició i traducció d’importants textos bíblics vinculats al Còdex Beza.
De la filòsofa Victòria Camps, el Govern en destaca la "trajectòria intel·lectual" i el "compromís amb el pensament ètic i cívic". Catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Camps ha desenvolupat una obra de referència en els àmbits de l’ètica, la filosofia política i la reflexió sobre els valors democràtics. El seu pensament ha contribuït de manera decisiva al debat públic de qüestions com la responsabilitat cívica o la bioètica. "La seva tasca acadèmica i pública ha tingut una gran influència en la difusió del pensament humanista i en la promoció d’una cultura cívica basada en la responsabilitat i el bé comú", apunta el Govern.
Pel que fa a l'escriptora Maite Carranza, se'n subratlla la trajectòria literària, amb una setantena d'obres publicades, i la "contribució a la literatura infantil i juvenil". Escriptora, guionista, antropòloga i docent, ha desenvolupat una obra extensa amb més de setanta llibres publicats i traduïts a nombroses llengües, el Govern assenyala que les seves obres han contribuït a formar generacions de lectors. També ha treballat com a guionista de televisió, professora d’escriptura audiovisual i ha exercit l’activisme cultural en defensa dels drets dels autors. Per la seva prolífica obra ha guanyat nombrosos premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra, l'Edebé, el Vaixell de Vapor, el Crítica Serra d’Or, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil i el Premi Cervantes Chico.
L'artista i teòric de la imatge Joan Fontcuberta i Villà és reconegut per la seva trajectòria al camp de la fotografia i per les seves aportacions a la "reflexió crítica sobre la imatge". Fotògraf, artista i assagista, ha desenvolupat una obra de gran influència internacional que explora els límits entre realitat i ficció, i qüestiona la veracitat de les imatges en la cultura contemporània. La seva obra s'ha exposat en museus i centres d’art d’arreu del món i ha estat reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals el Premi Nacional de Cultura, el Premi Nacional de Fotografia, el Premi Hasselblad i el doctorat honoris causa per la Universitat París VIII.
De la periodista Julia Otero, es destaca la trajectòria en el periodisme radiofònic i televisiu. Nascuda a Galícia i establerta a Barcelona des de petita, va fer els primers passos a la ràdio amb només disset anys. Va passar per diverses ràdios locals abans d’incorporar-se a la COPE l’any 1983. A partir de 1987 es va fer molt popular a la televisió amb programes com 3x4 i La Lluna a TVE Catalunya, Jocs de Nit i La Columna a TV3, o Las Cerezas, a TVE1. El 1991 va dirigir La Radio de Julia, un dels programes més escoltats d’aquell moment. Des de 2007 dirigeix i presenta Julia en la onda a Onda Cero. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons, com cinc Premis Ondas i el Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes.
L'arxiver i historiador Ramon Alberch rep la Creu de Sant Jordi per la contribució "decisiva" a la "modernització i projecció internacional del model arxivístic català". Alberch ha exercit responsabilitats destacades en els arxius municipals de Barcelona i Girona, i ha tingut un paper fonamental en la creació d’Arxivers sense Fronteres, entitat de referència internacional en la cooperació arxivística i en la defensa del dret d’accés a la informació. "Ha estat una figura clau en l’impuls de polítiques i projectes que han reforçat el paper dels arxius com a garants de la memòria col·lectiva, el bon govern i els drets de la ciutadania", destaca el Govern.
Per la seva banda, el metge, historiador i escriptor català d'origen palestí Salah Jamal rep la distinció pel "compromís amb el diàleg intercultural i la difusió del coneixement sobre el món àrab i islàmic". Ha estat professor de Diversitat Cultural a la Universitat de Vic i col·labora en el màster sobre el Món Àrab i Islàmic de la Universitat de Barcelona. Autor de diversos llibres i col·laborador habitual en mitjans de comunicació, el Govern destaca que Jamal ha contribuït a promoure la comprensió entre cultures i el debat sobre identitat, convivència i pluralisme en la societat contemporània.
De l'emprenedora social Carmen Armengol se'n subratlla el "compromís social en favor de les persones, especialment en els àmbits de la salut mental i la discapacitat intel·lectual" a través del Grup Som Via, que fa fundar juntament amb Jaume Vilaplana fa més de trenta anys. "Ha impulsat un projecte dedicat a la millora de la qualitat de vida, l’autonomia personal i la inclusió social de persones amb necessitats de suport", apunta el Govern.
A més, les distincions de l'executiu català també reconeixen aquest any l'investigador en psicologia i educació Ignasi Vila, per la trajectòria acadèmica i per la contribució al desenvolupament del model d'immersió lingüística escolar a Catalunya. Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació i investigador de la Universitat de Girona, ha centrat la seva recerca en la relació entre llengua, identitat i escola. "Els seus treballs han estat fonamentals per a l’anàlisi i el desenvolupament de les polítiques d’immersió lingüística i per a la gestió educativa del multilingüisme. La seva tasca ha tingut una gran influència tant en l’àmbit acadèmic com en l’orientació de les polítiques educatives i lingüístiques del país", apunta l'Executiu sobre el guardonat.
Maria Àngels Domingo, més coneguda com a Madola, és ceramista, escultora i pintora, coneguda per una obra personal que combina l'arrel de l'ofici i la tradició de l'obrador amb una concepció contemporània i conceptual de l'art. L'artista plàstica, establerta a Premià de Dalt, ha desenvolupat un llenguatge propi basat en formes orgàniques i una gran sensibilitat matèrica, influïda per referents com Antoni Cumella o Antoni Tàpies. És membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i forma part de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica i del World Crafts Council de la UNESCO.
De la dissenyadora Roser Marcé i Mata, guardonada a petició del Cercle de la Moda, el Govern en destaca la trajectòria en el món de la moda i la "contribució al desenvolupament del 'prêt-à-porter'. Dissenyadora d'èxit, va ser una de les pioneres del sector i també se la considera impulsora de la projecció internacional de la moda elaborada a Catalunya. Durant els anys vuitanta es va convertir en una de les primeres exportadores de roba femenina, inicialment a Europa i posteriorment als Estats Units. A partir de 1985 va ampliar la seva activitat amb la incorporació de col·leccions de moda masculina, i va consolidar una marca reconeguda per la seva qualitat. Marcé ha presentat les seves col·leccions en passarel·les i salons al costat de creadors internacionals de renom.
De Sílvia Munt es reconeix la "trajectòria artística en el món de les arts escèniques i audiovisuals". Actriu, directora i guionista, ha desenvolupat la carrera tant al teatre com al cinema i a la televisió i ha treballat amb alguns dels principals directors i companyies del país. El Govern destaca de la seva obra la sensibilitat narrativa i el compromís amb temes socials i humans. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals els premis Goya a la millor actriu i al millor curtmetratge documental, i el Gaudí d’Honor de 2026.
Pel que fa a l'actor Enric Majó se'n destaca una carrera "extensa" en teatre, televisió i cinema que ha "contribuït a la difusió de la cultura catalana". Ha treballat en alguns dels principals muntatges i amb les principals companyies del país, i ha interpretat una gran varietat de papers, pels quals ha obtingut diversos guardons. D'altra banda, l'actriu de doblatge Maria Lluïsa Solà ha contribuït a la "qualitat" i al "prestigi" d'aquest sector al país. Formada a l’Institut del Teatre, es va iniciar en el radioteatre a Radio España de Barcelona. Des de finals de la dècada del 1950 es va convertir en una de les veus més reconegudes del sector i ha participat en més de tres mil doblatges. Ha estat la veu habitual d’actrius com Sophia Loren, Susan Sarandon, Diane Keaton, Glenn Close, Helen Mirren o Sigourney Weaver.
L'empresària Ernestina Torelló té una trajectòria vinculada al sector vitivinícola i ha contribuït "a la projecció i el prestigi dels vins escumosos del país". Vinculada a l’històric celler familiar Torelló Viticultors, ha contribuït al desenvolupament i la consolidació d’aquest projecte vitivinícola del Penedès, "apostant per la qualitat, la innovació, la sostenibilitat i la projecció internacional dels seus productes", segons destaca el Govern. També és empresari del vi Miguel Agustín Torres del qual, de la mateixa manera, se'n destaca la contribució "decisiva" a la projecció "internacional" dels vins catalans. És membre de la quarta generació familiar al capdavant de Família Torres. Sota el seu lideratge la companyia s’ha consolidat com un dels grans referents mundials del vi, amb el suport de la seva esposa, Waltraud i, els últims anys, dels seus fills, Miquel i Mireia, que han contribuït a l’èxit de l’empresa.
L'empresari Miquel Martí rep la Creu de Sant Jordi per la trajectòria en l'àmbit de la mobilitat i el transport col·lectiu i per la contribució a la "modernització" del sector. President honorífic del grup Moventia, "ha estat clau en la transformació d'una empresa familiar catalana en referent internacional pel que fa als serveis de mobilitat". Ha impulsat projectes basats en la innovació, la sostenibilitat i la col·laboració publicoprivada, ha participat activament en organismes com les cambres de comerç, Fira de Barcelona, els consells de mobilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport Metropolità i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha contribuït també al disseny i la implantació del tramvia de Barcelona.
Una altra empresària que rep la Creu de Sant Jordi és la presidenta del grup Sorigué i de la Fundació Sorigué, Anna Vallès, de la qual també se'n destaca el "compromís amb la cultura i la societat". "Amb una sòlida experiència en estratègia corporativa i en el col·leccionisme d’art, ha promogut iniciatives en què el món de l’empresa, la creativitat, la innovació i la sostenibilitat s’enriqueixen mútuament", apunta el Govern. Destaca d'ella especialment el projecte PLANTA, un espai innovador de diàleg entre art, coneixement i empresa, que ha assolit una notable projecció internacional.