"Que el funcionari tingui un sol objectiu: l'interès general". És només una idea, una de les més bàsiques, que afronta el nou Màster de la Universitat de Barcelona de prevenció i lluita contra la corrupció i de bon govern, pioner a l'Estat espanyol i que avui ha llançat durant la inauguració el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Miquel Ángel Gimeno.

Tot just comença ara i està adreçat a titulats en Gestió i Administració Pública, Dret, Economia, Ciències Empresarials i Ciències Polítiques i de l'Administració. Hi ha inscrits diversos funcionaris i alguns regidors d'Ajuntaments petits. I també d'empreses com Telefónica o Abertis, que treballen directament amb les administracions públiques a partir de concessions de serveis. Preocupa especialment, també, les associacions i fundacions que reben fonts o ajudes públiques i les empreses del tercer sector dedicades, per exemple, a la gestió de residències.

En un moment que és clau tenir professionals ben formats en transparència i bon govern per complir les lleis i garantir la bona administració, la Universitat de Barcelona engega aquest curs per tractar el problema d'arrel i per contribuir a fer el "canvi cultural" del qual el conseller de Transparència, Raül Romeva, ha parlat durant la inauguració del Màster i que és necessària en la lluita contra la corrupció.

Un problema és que "detectar tot l'abast és difícil", ha explicat el director de l'Oficina Antifrau, en una de les seves primeres intervencions públiques en el càrrec. Per garantir el bon govern, la bona administració i la bona justícia cal començar pel primer esglaó, per sota de tot, i en aquest sentit cal garantir que els funcionaris tinguin un sol objectiu, que és l'interès general. En aquest sentit Gimeno ha posat el focus a les administracions públiques, on creu que "la problemàtica és que la corrupció queda relativitzada. La base està en l'incompliment de moltes normes i la no ètica dels funcionaris públics". Gimeno, el més directe dels ponents avui, ha llançat una alerta també a l'escena política: "Ja està bé d'absolucions electorals, perquè la corrupció es queda".

La "dimensió ètica i econòmica" que està agafant la corrupció "està posant en risc el que significa la democràcia", segons Romeva, que creu que la clau és la confiança. "Tot rau en la confiança. Sense confiança el sistema no funciona", ha incidit el conseller, que ha remarcat la necessitat d'"estirar fils" i combatre la corrupció i les males pràctiques "a través de la denúncia, la recerca i la investigació". "Cap contemplació amb les males pràctiques", ha conclòs.

La Federació de Municipis de Catalunya, representada pel seu president Xavier Amor, i esquitxada en el cas Mercuri, ha admès que molts dels mals de les males pràctiques i els primers símptomes de la corrupció als Ajuntaments surten de la bombolla immobiliària i les polítiques urbanístiques. 

Un canvi cultural

La lluita contra la corrupció recau en el canvi cultural necessari per deixar de concebre la mala praxi per procediments normals. "El canvi cultural obliga a assumir que tots tenim el nostre paper per treballar en la solució i en la no prolongació del problema". 

El conseller diu que "el sistema com a tal requereix una estructura nova", amb noves eines, per fer net.

I entre aquestes noves eines hi ha els codis de conducta, "imprescindibles per guanyar la confiança", segons Romeva, i les bústies anònimes "per posar fi a les males pràctiques". Aquesta bústia és precisament la que està posant en pràctica l'Ajuntament de Barcelona. És una eina on els mateixos funcionaris poden denunciar els treballadors que tenen mala praxi o comportaments de dubtable ètica professional. Cal però tenir també les eines i les garanties per contrastar aquest tipus d'informació perquè siguin realment eficaces contra la corrupció.

Jaume Asens encapçala tota la posada en marxa de la màquina que ha d'implantar la llei de la transparència a l'Ajuntament. Barcelona és un exemple en la implantació de la llei de la Transparència. L'Ajuntament té el codi ètic, el reglament i la bústia per denunciar comportaments sospitosos de corrupció. El reglament no té precedents a l'Estat espanyol i s'inclou dins l'aplicació de la llei de la Transparència que va entrar en vigor aquest mes de gener. Per Asens "la corrupció és un símptoma d'un organisme que està malalt". I ha sentenciat: "La corrupció és el càncer de la democràcia".