Al Cos Nacional de la Policia no li ha fet ni fred ni calor la informació de quatre pàgines amb vídeo inclòs que avui ha publicat el diari independent La Directa sobre la captació policial d'un jove processat en l'operació Pandora a canvi de favors judicials i diners. "És una forma de captació habitual", ha afirmat a El Nacional un portaveu del cos. No s'escandalitzen perquè asseguren que capten confidents per a diversos supòsits, com en la lluita antiterrorista, el narcotràfic i també "els radicals per evitar aldarulls". Ho justifiquen perquè totes les policies tenen un servei d'informació i totes ofereixen diners amb aquesta finalitat.

El jove a qui volien captar, Quim Gimeno, ha presentat una denúncia contra els dos suposats policies per coacció i intimidació, que es podria ampliar a vulneració dels drets fonamentals.  "Captar algú no és cap delicte", diuen en canvi fonts policials sobre la querella. "Si t'estan oferint diners no t'estan coaccionant". I insisteixen que totes les policies tenen grups de captació.

En el vídeo de La Directa es veu com dos homes intenten captar Quim Gimeno, de 27 anys i vinculat als moviments socials i polítics de Barcelona. Li ofereixen entre 200 i 250 euros per facilitar informació dels moviments socials de Barcelona. També li ofereixen pressionar la Fiscalia per reduir les conseqüències del seu procés judicial com a imputat en el cas Pandora. Entre els punts del tracte hi ha la cessió d'un telèfon mòbil que hauria de servir per comunicar-se. 

Gimeno va ser detingut el 28 d'octubre del 2015 pels Mossos d'Esquadra i va ser acusat de "pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes" en el marc de l'operació Pandora, encapçalada per l'Audiència Nacional. La investigació de l'Audiència Nacional gira al voltant del Grup Anarquistes Coordinat (GAC), per les explosions durant els anys 2012 i 2013 es van produir en diversos caixers automàtics i entitats bancàries. L'operació es va fer en dues fases i, entre les desenes d'escorcolls, es va entrar a buscar documentació a l'Ateneu Llibertari de Sants. L'acció va ser polèmica per com s'hi van referir els Mossos, que parlaven d'un grup terrorista anarquista, i per la virulència de les detencions i escorcolls de la policia catalana a les ordres de l'Audiència Nacional.

 Nom de guerra: Jordi

Fonts policials no tenen del tot clar si els homes que s'identifiquen com a agents secrets són agents del Cos Nacional de la Policia. S'han mirat del dret i del revés les imatges i han escoltat les veus. Però per seguretat La Directa ha pixelat les cares i ha distorsionat la veu. Així que és força complicat, segons fonts de la policia espanyola, saber qui són.

Però fins a 8 testimonis han reconegut un dels dos suposats policies. És Ignacio Moreno, àlies Jordi, un dels agents històrics dels serveis secrets. Fonts del Cos Nacional de la Policia apunten que "aquí tothom utilitza un nom fals", i afegeixen que "és un nom de guerra". Amb tot, no concreten si és un dels seus homes, ni si es fa dir Jordi.