El coronavirus i el confinament han canviat i estan canviant encara moltes coses en el nostre dia a dia i també en la manera de relacionar-nos. I això inclou les relacions personals i d'amistat. "Les amistats es poden deteriorar molt ràpidament si no s'hi inverteix: probablement només calen tres mesos", explicava el psicòleg evolutiu RoBin Dunbar a la BBC. D'aquesta manera,  l'investigador constata que la tensió social del confinament i aquesta distància podria tenir un efecte a llarg termini en algunes amistats.

Això és precisament el que ha volgut constatar l'autor en un article publicat a la revista Proceedings A de la Royal Society, on ha profunditzat en com connectem socialment i com aquestes relacions podrien canviar en funció del confinament. 

Precisament l'acadèmic compara les relacions humanes amb les dels primats. Tant en ells com en nosaltres es demostra que la qualitat d'una relació depèn directament del temps que hi invertim. "Hem de veure els amics sovint per mantenir-hi una amistat", explica el professor de la Universitat d'Oxford. I precisament per això i per l'esforç de cultivar les amistats, detalla, només es pot mantenir un nombre limitat de connexions socials.

Què ha provocat el confinament?

Per tant, doncs, el confinament podria haver comportat una "canalització de relacions", un fet recollit per diversos científics a través d'una macroenquesta feta a França durant el confinament. És a dir, tal com s'apunta en aquest article de la cadena britànica, mentre durant el confinament algunes relacions es van enfortir, d'altres simplement es van esvair. 

En aquest sentit Dunbar assenyala que com més gran és un més difícil és fer nous amics. "I el factor individual més important que afecta la salut, el benestar, la felicitat i fins i tot la capacitat de sobreviure a una cirurgia o una malaltia és la quantitat d'amistats d'alta capacitat que tens". 

La importància del contacte físic

En aquest sentit, la doctora Jenny Groarke, de la Queen's University, a Belfast, ha estat estudiant la soledat durant la pandèmia. D'aquestes investigacions, n'extreu la conclusió que la gent que està menys satisfeta amb la qualitat del contacte social es va associar a una major soledat. Així, ressalta que "també s'ha parlat sobre la falta de contacte físic, els resulta 'estrany' i 'no normal' passar tant temps sense tocar les persones", comentava també del mateix article a la BBC.

Mascaretes i emocions

Però, després del confinament, què? Tenint en compte que les mascaretes comencen a ser obligatòries en molts països del món, sorgeix un (altre) dubte. Amaguen les nostres emocions? "És un error pensar que les mascaretes ens dificultaran la interacció", explicava fa unes setmanes la psicòloga i professora experta en comunicació de la Universitat Humboldt de Berlín Ursula Hess a la CNN. "Expressem els nostres sentiments de moltes maneres diferents que no depenen de la part inferior de la nostra cara". Així, segons detalla, hi ha moviments subtils, com per exemple, el moviment d'una cella o colpejar el puny sobre la taula. Tot plegat també diu molt d'una persona. 

Hess recorda que els somriures no només es poden veure sinó que també es poden escoltar. "Quan la boca canvia de forma, altera la veu". D'aquesta manera, subratlla que la "diferència és clara. Tots podem sentir quan algú somriu per telèfon". L'experta posa èmfasi en el fet que algunes emocions queden plasmades a les nostres cares. "Com es comunica l'esperança?", es pregunta. "Posem una expressió determinada i l'acompanyem amb una veu esperançada, per tant, les veus també poden expressar emocions".