Uns 40.000 incendis cremen a la selva amazònica del Brasil, l'últim rebrot d'una hiperactiva temporada de foc que enguany ha carbonitzat 1.330 quilòmetres quadrats de selva tropical.

No acusis el clima sec de la destrucció ràpida del bosc tropical més gran del món, diuen els científics. Aquests incendis són un desastre causat per l'home, la indústria explotadora de la fusta i els ramaders que fan servir el mètode de “tallar i cremar” per eliminar la vegetació i guanyar terra de conreu. Això ajuda l’ambient tan sec que després facilita la propagació descontrolada del foc.

El Brasil ha lluitat durant molt de temps per preservar l'Amazònia, sovint anomenat “el pulmó del món” perquè produeix un 20% de l'oxigen del planeta. Malgrat les proteccions mediambientals cada cop més estrictes de les darreres dècades, aproximadament una quarta part d'aquesta enorme selva tropical ja ha desaparegut —l’equivalent a 22 catalunyes.

Tot i que el canvi climàtic posa en perill l’Amazònia, amb un clima més càlid i sequeres més llargues, el desenvolupament és l’amenaça principal per a la selva tropical. Diversos investigadors ambientals expliquen com l'agricultura, els grans projectes d'infraestructures i les carreteres impulsen la desforestació que assassina lentament l'Amazònia.

Incendis forestals, Brasil, 2019 (NASA)

Incendis a l'Amazònia de l'agost del 2019 (Foto: NASA)

1. Conreus a la selva

“La deforestació es deu principalment al desbrossament de terres amb finalitats agrícoles, sobretot ramaderia, però també a la producció de soja”, escriu Rachel Garrett, professora de la Universitat de Boston que estudia l'ús de la terra al Brasil.

Garrett diu que els agricultors necessiten “una quantitat immensa de terra per pastures” i es veuen abocats a "esclarir el bosc contínuament —i il·legalment— per engrandir-les” (foto principal). Avui, el 12% del que abans era bosc amazònic (uns 372.000 quilòmetres quadrats) són ara terres de conreu.

La desforestació a l'Amazònia ha augmentat des que, l'any passat, el país va elegir el president d'extrema dreta Jair Bolsonaro. Les zones de conservació federals i les fortes multes per tallar arbres dificulten el creixement econòmic, diu el nou president, que critica les estrictes regulacions mediambientals del Brasil.

Garrett diu que no hi ha evidències que avalin la visió de Bolsonaro. “La producció d'aliments a l'Amazònia ha augmentat substancialment des del 2004”, afirma la científica.

L’augment de la producció s’ha vist impulsat per polítiques federals destinades a descoratjar la neteja de terres, com ara multes elevades per desforestació, i préstecs a baix interès per invertir en pràctiques agrícoles sostenibles. Cada cop més agricultors planten i recol·lecten dos conreus –la majoria soja i blat de moro– i no un de sol.

La normativa mediambiental brasilera també ha ajudat els ramaders amazònics.

Les investigacions de Garrett conclouen que una millora de la gestió de la pastura alineada amb polítiques federals més estrictes d'ús del sòl ha permès duplicar el nombre d’animals engreixats i sacrificats per hectàrea. “Amb la mateixa terra, els agricultors produeixen més carn i, per tant, guanyen més diners”, diu.

2. Infraestructures

El president Bolsonaro també impulsa un ambiciós pla de desenvolupament d’infraestructures que convertiria els nombrosos cursos d’aigua de l’Amazònia en generadors d’electricitat.

El govern brasiler ha volgut construir una sèrie de grans preses hidroelèctriques noves, inclús al riu Tapajós, l'únic que quedava indemne a l'Amazònia. Però els indígenes Munduruku, que viuen al voltant del Tapajós, s’hi oposen amb força.

“Fins ara, els Munduruku han frenat o aturat moltes iniciatives que volien explotar el Tapajós”, escriu Robert T. Walker, professor de la Universitat de Florida que ha fet recerca mediambiental a l'Amazònia durant 25 anys.

El govern de Bolsonaro, però, és menys procliu que els seus predecessors a respectar els drets indígenes. Una de les primeres decisions va ser traslladar les responsabilitats a la demarcació de terres indígenes del Ministeri de Justícia al Ministeri d’Agricultura, un departament decididament pronegocis.

Segons Walker, els plans de desenvolupament de l’Amazònia de Bolsonaro són part d’un projecte més ampli, ideat l’any 2000, de construir infraestructures continentals, que proporcionin electricitat per la industrialització i facilitin el comerç a tota la regió sud-americana.

Per a l'Amazònia brasilera, tot això significa no només noves preses, sinó també “xarxes de canals, línies ferroviàries, ports i carreteres” que permetran comercialitzar productes com la soja, el blat de moro i la vedella, segons Walker.

“Aquest pla és molt més ambiciós que els anteriors projectes d'infraestructures”, escriu Walker. Si tira endavant, calcula que es desforestaria completament el 40% de l'Amazònia.

Incendis forestals a la vora del riu Xingu, Brasil, 2011 (NASA)

Incendis a la vora del riu Xingú, el 2011 (Foto: NASA)

3. Rius sufocats

Tot de carreteres, la majoria de terra, travessen l'Amazones.

D'això mateix es va sorprendre Cecilia Gontijo Leal, una investigadora brasilera que estudia els hàbitats dels peixos tropicals. “Imaginava que el treball de camp seria tot un passeig en vaixell per rius immensos i llargues excursions a la selva”, escriu. “En realitat, el que la meva recerca necessitava era un cotxe”.

Tot viatjant per carreteres de fang precàries a fi d’extreure mostres d'aigua dels rius de l'estat de Pará (al nord de l’Amazònia), Leal es va adonar que els ponts informals d'aquesta xarxa de transport local afecten les vies navegables amazòniques. Va decidir d’estudiar-ho.

“Ens hem trobat que les cruïlles de carreteres improvisades provoquen l’erosió de la riba i una acumulació de fang a les lleres. Això empitjora la qualitat de l’aigua i fa mal als peixos que viuen en aquest hàbitat d’equilibri tan delicat”, diu.

Les cruïlles mal dissenyades, amb desguassos que destorben el cabal d’aigua, també actuen com a barreres per al moviment dels peixos, impedint-los de trobar llocs on alimentar-se, criar-se i refugiar-se.

4. Renovar boscos tropicals

Els incendis que ara consumeixen àmplies extensions de l'Amazònia només són la darrera repercussió del desenvolupament de la regió.

Provocats pels agricultors, probablement engrescats per la posició anticonservacionista del president Bolsonaro, els incendis fan tant de fum que el 20 d’agost el sol va quedar tapat a migdia sobre la ciutat de São Paulo, a més de 2.700 quilòmetres de distància. Els focs augmenten i encara queda un mes per arribar al zenit de l’estació seca.

Sembla apocalíptic. La ciència, però, indica que no és massa tard per salvar l'Amazònia.

Es poden replantar boscos tropicals destruïts pel foc, per la tala, per la neteja de terres i les carreteres, segons els ecologistes Robin Chazdon i Pedro Brancalion.

Utilitzant imatges per satèl·lit i les últimes investigacions sobre biodiversitat, canvi climàtic i seguretat hídrica, Chazdon i Brancalion van identificar deu milions d’hectàrees com a “punts de restauració”: zones on recuperar boscos tropicals seria d’allò més beneficiós, menys costós i de menor risc.

Els cinc països amb més potencial per a la restauració de boscos tropicals són el Brasil, Indonèsia, l’Índia, Madagascar i Colòmbia.

“Tot i que aquests boscos de segon creixement mai no substituiran perfectament els boscos més antics que s'han perdut”, escriu Chazon, “plantar arbres seleccionats amb cura i ajudar els processos de recuperació naturals pot restaurar moltes de les seves propietats i funcions anteriors”.

L’original d’aquest article es va publicar a The Conversation. És un resum d’altres articles editat per Catesby Holmes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat