Durant 85 dies l'any 2021, ara fa cinc anys, l'illa de La Palma va ser l'escenari de l'erupció volcànica més llarga de la història recent de les Canàries i l'Estat espanyol, amb les columnes de fum i de lava, i la cendra, posant en sopols la vida dels seus habitants. Des del 19 de setembre de 2021, quan el volcà de Cumbre Vieja, o Tajogaite, va començar la seva erupció, la vida de milers de palmeros no és la mateixa i no ho tornarà a ser mai, tot i els esforços de reconstrucció que estan fent els diferents nivells de l'administració en les localitats d'El Paso i Los Llanos de Aridane, les més afectades per la destrucció. 1.241 hectàrees de terreny van quedar sepultades per la lava, que va fer guanyar a l'illa uns dos quilòmetres quadrats de terreny al mar, amb una afectació a més de 3.000 estructures, entre aquestes milers d'habitatges, i més de 70 quilòmetres de carreteres.
La reconstrucció de l'illa és la principal prioritat de les autoritats, però la burocràcia i la situació financera alenteixen els treballs. Prova d'això és que encara queden gairebé una quarantena de famílies allotjades en les cases prefabricades que es van aixecar a un pàrquing de Los Llanos, mentre que n'hi ha altres en les cases de fusta d'El Paso. Algunes d'aquestes no han pogut accedir a les ajudes que el govern espanyol i el canari han donat als propietaris dels milers d'habitatges sepultats sota la lava, mentre que altres les han rebut, però no han estat suficients per construir o comparar un nou habitatge amb els preus de la construcció i dels terrenys disparats a l'illa.
Vista de les cases modulars habilitades a Los Llanos de Aridane. Foto: Kike Rincón / Europa Press
Per solucionar-ho, els diferents governs tenen en marca la construcció de desenes d'habitatges de protecció oficial a l'illa. A Los Llanos d'Aridane s'ultima la posada a disposició d'un edifici amb 53 habitatges i ja s'ha licitat la construcció d'un altre amb 120 habitatges. A El Paso, dos habitatges en construcció sumen 43 habitatges i s'està redactant el projecte d'un altre de 33 habitatges més. D'altra banda, a Tazacorte hi ha 34 habitatges en construcció i se n'han licitat uns altres 100, i també s'estan redactant els projectes per habilitar 10 habitatges a Mazo i 30 més a Breña Alta.
L'habitatge, el problema més greu
Sota les columnes de lava van quedar sepultats més de 2.000 habitatges i van quedar completament arrasats els barris de Todoque i El Paraíso, mentre que altres barris com La Laguna, Las Manchas o Tajuya es van veure afectats en diverses magnituds. Molts veïns d'aquestes localitats van construir les seves cases a partir de construccions rústiques, fora de la legalitat urbanística, i un cop sepultades sota el volcà, aquesta falta de registre els ha deixat fora de les ajudes. El govern espanyol va concedir 60.000 euros per habitatge afectat, el govern de les Canàries uns altres 30.000 i el Cabildo de La Palma, 10.000 més. A més, el consorci d'assegurances ha tornat el valor de la casa, però, sobre el paper, molts afectats no en tenien, de casa.
Les ajudes s'han materialitzat amb lentitud i els preus disparats tant en el mercat de l'habitatge com en els materials i amb la construcció han fet que les avaluacions inicials que es van fer ja no estiguin d'acord amb els preus del mercat. Les ajudes van anar arribant amb comptagotes, en pagaments parcials o en quantitats insuficients que van deixar la població en fora de joc. El parlament canari ha individualitzat les avaluacions de danys i les taxacions per les ajudes amb la seva llei de volcans, la primera norma d'aquest tipus a Espanya, que permet que les ajudes arribin "d'una forma molt més justa", segons alguns afectats.
La reconstrucció, al 60 %
Segons Juan Fernando Pérez Martín, president de la Plataforma d'Afectats per l'Erupció del Volcà Cumbre Vieja 2021, el percentatge de reconstrucció global ronda actualment el 60 %, per la qual cosa encara queda molta feina per fer. Marcelino Rodríguez, president de l'associació de veïns de La Laguna, va salvar casa seva, però va perdre un barri, perquè va quedar partit en dos i el seu desig és que es pugui "tornar a unir algun dia", tot i que reconeix que "emocionalment", especialment entre la gent gran, "és molt complicat".
Valora que les ajudes "estan arribant" i que molts tracten de "refer la seva vida" i lamenta, amb certa nostàlgia, que tots s'han anat "acomodant" a una normalitat en què la lluita és cada cop més individual i no col·lectiva, com va ser en un primer moment. "És normal, cadascú ha d'anar buscant el seu camí, la manera de defensar-se i la manera de buscar futur", afegeix. Marcelino afirma que tota la Palma es va veure afectada per l'erupció, però "la Vall [d'Aridane] va patir molt"; alguns fins i tot "van perdre el son" durant els 85 dies que va durar.
Pel que fa a les finques agrícoles, majoritàriament de plataners en aquesta zona molt fèrtil de l'illa, vora un 30 % s'han pogut recuperar, mentre que la resta continuen sepultades sota la centra o afectades per les restes del volcà. Sota la lava també hi ha quilòmetres de carreteres. A finals de 2025 va començar les obres per recuperar l'LP-2, una de les vies principals de la zona entre San Simón i Tajuya, amb més de dos quilòmetres sepultats. Les administracions van avançant feina, i els palmeros ho reconeixen, però les crisis d'habitatge, al mercat de la construcció i al turisme o l'agricultura, encara planen sobre els habitants de l'illa bonica cinc anys després.