L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat aquest dijous les dades de mortalitat registrades l'any 2020 al conjunt de l'Estat espanyol. En total, es van registrar 492.930 defuncions, un 17,7% més que el 2019. En el cas de Catalunya, va haver-hi 79.685 morts el 2020, 15.138 més que l'exercici anterior, que es tradueix en un increment interanual del 23,5%. Es tracta de la xifra més alta des del 1941.

Malgrat que l'INE no apunta a les causes que expliquen aquest augment, la pandèmia de la Covid-19 és un dels factors clau que explica que va haver-hi més persones que van perdre la vida durant el 2020 que en anys anteriors. Cal tenir en compte que el Ministeri de Sanitat havia comptabilitzat prop de 51.000 decessos pel coronavirus fins al 31 de desembre de 2020.

Els únics mesos en els quals va haver-hi un descens de morts respecte a l'any passat a l'Estat van ser el gener, febrer i juny. Paradoxalment, el març (56,8% més) i l'abril (78,2%) van ser els mesos en els que l'auge de les xifres de decessos van ser més destacat, coincidint amb l'inici de la pandèmia. El percentatge de variació interanual del novembre també va ser molt important, del 21,6%, coincidint amb la segona onada d'expansió del virus. 

Madrid, la comunitat on la mortalitat ha crescut més

El rànquing de la taxa de variació anual de defuncions per comunitats autònomes l'encapçala la Comunitat de Madrid, que és el territori amb el percentatge més pronunciat, del 41,2%. Per darrere de Madrid, hi ha Castella-la Manxa (32,3%), Castella i Lleó (26%) i, després, ja es troba Catalunya amb el 23,5%.

En canvi, és Castella i Lleó el territori que té la taxa bruta de mortalitat (que calcula el nombre de morts per cada 1.000 persones) més alta, amb un 15,1, seguit d'Astúries (14,3) i Castella-la Manxa (12,6). En aquesta llista, Catalunya es troba en la desena posició (10,4).

D'altra banda, el grup d'edat en el que es va produir un major increment de morts respecte al 2019 és el corresponent entre els 75 i 79 anys (24%). A partir dels 65 anys, tots els grups d'edat superen el 15% de la variació interanual.

L'afectació en altres fenòmens demogràfics

L'increment de morts explica que també s'hagi produït un descens d'1,24 anys de l'esperança de vida en el conjunt de l'Estat espanyol, que ara se situa en 82,34 anys. En el cas de Catalunya, l'esperança de vida cau als 82,2 anys, amb una diferència d'1,6 anys en relació amb el 2019.

Respecte als naixements, al conjunt del territori espanyol va haver-hi un 5,9% menys que el 2019, un percentatge molt similar al català (5,7%). En valors absoluts, a Catalunya va haver-hi 58.026 naixements el 2020.

La diferència entre naixements i defuncions (que és el creixement vegetatiu) també és negativa: a l'Estat espanyol, és de 153.167 persones (respecte a les 57.146 del 2019) i, a Catalunya, el saldo negatiu és de 21.659 persones, el segon més alt de totes les comunitats.

 

Imatge principal: Diversos taüts d'un servei funerari. Europa Press.