El vendaval que ha escombrat Catalunya aquest dijous ha deixat un rastre de ferits, centenars d’incidències i una nova tempesta política al voltant de la gestió de les emergències. El precedent de la DANA al País Valencià i el caos crònic a Rodalies feien preveure una especial sensibilitat institucional davant qualsevol alerta meteorològica, però el dia ha acabat amb la sensació, per a una part de l’opinió pública, que la resposta de l’executiu ha estat més reactiva que quirúrgica; que l’executiu català encara no ha premut la tecla adequada per anticipar-se a les crítiques. Mentre el vent fuetejava especialment Barcelona i la seva àrea metropolitana, la decisió de paralitzar escoles, activitats sanitàries no urgents i serveis socials a tot el país —incloses zones on el vent amb prou feines s’ha notat— ha encès el malestar en sectors socials i empresarials que consideren que s’ha optat per una resposta homogènia davant una afectació desigual.
El temporal s’ha fet notar de valent al matí, que ha concentrat les hores més crítiques del temporal amb la caiguda d’arbres, fanals i elements de mobiliari urbà. Pel que fa a les víctimes, el Departament de Salut ha confirmat diversos trasllats hospitalaris al llarg del dia, amb un balanç que inclou un home de 46 anys en estat crític després que part del sostre d’una nau industrial li caigués a sobre, i un jove de 22 anys també en estat crític en rebre l’impacte d’un arbre. També s’han registrat altres ferits greus i lleus, inclosos dos voluntaris de Protecció Civil. A Girona i a la Garrotxa, els serveis sanitaris han atès persones afectades per despreniments mentre intentaven retirar arbres caiguts. Sense arribar a col·lapsar el sistema, l’episodi ha posat a prova els dispositius d’emergència en una franja horària especialment delicada.
A mesura que el vent ha anat perdent intensitat, el Govern ha intentat modular el missatge. Abans de les quatre de la tarda, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha ordenat enviar un nou avís d’ES-Alert a tot Catalunya que es podien reprendre els desplaçaments i que el temporal anava a la baixa, amb una crida a actuar amb “precaució”. Protecció Civil, per tant, ha rebaixat les restriccions de mobilitat que s’havien decretat al matí, en un intent de transitar de l’emergència general a una fase de vigilància.
Però l’alerta no ha estat exempta de polèmica. La versió en català explicava que ja es podia tornar a circular i detallava el manteniment de les suspensions fins al vespre. En castellà, en canvi, el text no recollia de manera equivalent l’aixecament de la restricció de mobilitat i insistia a evitar desplaçaments innecessaris, a més d’indicar que “se suspenden” les activitats. El resultat ha estat una doble lectura del mateix avís en un moment en què la ciutadania demanava precisió: si el missatge diu que es pot circular, però, alhora, recomana no moure’s i manté bona part del país aturat, l’impacte és una sensació de contradicció que es multiplica quan el text no és simètric entre idiomes. La gestió comunicativa, que hauria d’haver servit per ordenar el retorn a la normalitat, ha acabat afegint soroll al debat sobre si l’executiu havia calibrat bé la magnitud real del fenomen.
Més de 3.400 avisos als Bombers i més de 5.800 trucades al 112
Els Bombers han atès 3.427 avisos relacionats amb el fort vent des de la mitjanit fins a les 8 del vespre, mentre que el telèfon d'emergències 112 ha rebut 5.837 trucades que han generat 4.979 expedients. Són xifres destacades d'un episodi que Protecció Civil defineix com a "històric". Per la seva banda, fins a les 8 del vespre el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha rebut 473 alertes que han generat 458 incidents, 369 dels quals han sigut consultes informatives.
"Síndrome del Ventorro"
El malestar també ha arribat al món econòmic, que ha apuntat a un problema de fons. El president de Pimec, Antoni Cañete, ha reclamat “consciència” perquè les empreses no es vegin obligades a assumir en solitari les conseqüències derivades de decisions d’emergència. En declaracions a RAC1, ha advertit que, arran de la DANA, s’ha generat un clima d’excessiva prudència que ha anomenat la “síndrome del Ventorro”. Sense qüestionar que “el més important” és la seguretat, Cañete ha qüestionat el permís retribuït de quatre dies a l’any per causes de força major i ha insistit que cal “aclarir d’una forma clara i transparent” quan es pot activar, perquè el teixit productiu necessita regles previsibles. “Les empreses no podem assumir decisions unilaterals que després tenen conseqüències”, ha advertit, abans de sentenciar que “la festa no la poden pagar els de sempre”. Així doncs, arribades les últimes hores de la jornada, els membres de l'executiu català han tornat a ser objectius de crítiques davant la seva gestió de l'adversitat.