Els catalans són els contribuents de l'Estat que menys marquen la casella de l'Església catòlica quan fan la declaració de la renda. Així es desprèn de les dades provisionals de la campanya de la Renda de l'any 2023, corresponent a l'exercici fiscal de l'any 2022, que ha presentat aquest dijous la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). El 15,9% dels contribuents de Catalunya va decidir destinar un 0,7% del seu IRPF al sosteniment de l'Església catòlica el 2023, un percentatge lleugerament menor al de l'any anterior, quan va ser del 16%, i allunyat de la mitjana a la resta de l'Estat, que se situa en el 30%. En termes absoluts, però, el nombre de persones que va decidir dedicar una part de la seva tributació a mantenir els serveis socials i litúrgics de l'Església, va augmentar en 14.000 persones respecte a l'any anterior, de manera que un total de 634.000 catalans va prendre aquesta decisió.

Les comunitats autònomes on una proporció més gran de contribuents marca la casella de l'Església són Castella-la Manxa (43,9%), Extremadura (43,5%), La Rioja (43,3%), Múrcia (42,6%) i Castella i Lleó (41,4%). Destaquen també Andalusia (38%) i Madrid (37%), que, tot i tenir percentatges menors que altres territoris, són les que encapçalen el rànquing en nombres absoluts de contribuents, amb més d'1,5 milions i 1,3 milions de persones respectivament. Tot i mantenir-se com el territori amb un percentatge menor de contribuents a l'Església, val a dir que Catalunya va ser la tercera comunitat que més recursos va aportar a la institució, amb 40,4 milions d'euros, gairebé 4 milions més respecte a l'exercici anterior. Només la superen Andalusia, que va aportar 52 milions d'euros, i Madrid, que en va destinar 104 milions. 

L'Església recull 358 milions d'euros més que l'any anterior

El nombre total de declaracions a favor de l'Església és de 7,6 milions, fet que suposa un augment de més de 209.000 respecte a la Renda del 2022. "Aquesta dada confirma que el nombre de declaracions no només s'ha mantingut, sinó que s'han obtingut assignacions procedents de nous declarants", apunten els bisbes espanyols. El total de declaracions ha permès a l'Església recollir més de 358 milions d'euros. Si es compara aquesta quantitat amb la liquidació provisional de l'any anterior, la quantitat ha augmentat en 38 milions d'euros, fet que suposa un augment de l'11,9%.

Des de la Conferència Episcopal recorden que l'Església reparteix els recursos recaptats seguint un concepte de "solidaritat" entre les diòcesis de rendes més altes, com Madrid, Barcelona o Sevilla, i les més humils i despoblades. "Es tracta d'un mecanisme de comunió eclesial de recursos que permet mantenir l'acció pastoral en llocs on, altrament, seria gairebé impossible", apunten. Segons han detallat els bisbes espanyols en una roda de premsa a Madrid, l'assignació tributària, implementada l'any 2007, suposa com a mitjana, el 22% del finançament de les diòcesis. Tanmateix, han destacat la feina feta per diversificar els ingressos amb noves formes d'obtenir recursos com les col·lectes, el treball de les oficines de sosteniment, les donacions i herències o el lloguer d'espais.