"Els catalanoparlants continuen amagant la llengua, fet que dificulta l'acollida lingüística de la població nouvinguda". Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat Plataforma per la Llengua en el seu darrer InformeCAT, corresponent al 2026. L'entitat per a la promoció del català sosté en la recerca, presentada aquest dijous, que la llengua es troba en una "situació d'emergència" per un conjunt de factors demogràfics, jurídics i de conducta individual.
L'informe recull que només el 19,7% de la població de Catalunya fa servir el català quan s'adreça a una persona que creu que és originària d'altre país, mentre que la gran majoria, un 71,1%, ho fa en castellà. Aquesta dada surt d'una enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2025 i per a Plataforma per la Llengua mostra una tendència que "condiciona l'acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social".
L'informe assenyala també que només el 22% dels residents a Catalunya inicien sempre les converses en català amb qualsevol altra persona, mentre que un 20,7% admet que no ho fa mai. "En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. Això evidencia que aquest comportament continua sent un dels principals obstacles per a l'expansió del català", conclou la plataforma per a la promoció del català.
L'InformeCAT 2026 sosté que, a més d'aquesta "tendència a amagar la llengua", el retrocés de l'ús social del català s'explica per una conjunció de factors més àmplia. Per exemple, Plataforma per la Llengua sosté que el català es troba "en una situació de desigualtat" respecte del castellà en el marc jurídic, i assenyala en aquest sentit que entre el 2021 i el 2025 el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar més d'un miler de disposicions normatives que —a parer seu— "privilegiaven el castellà i discriminaven en català".
A més a més, l'informe sosté que les transformacions demogràfiques de les darreres dècades a Catalunya ha incrementat el pes del volum de població que no coneix la llengua. Sobre això, Plataforma per la Llengua assenyala que "només el 8,6% de les persones nascudes a l'estranger fan servir habitualment el català". Un factor que l'informe conjuga amb el fet que molts catalanoparlants "renuncien" al català amb aquests interlocutors: "només el 17,4% de les persones que inicien una conversa en català mantenen la llengua quan reben una resposta en castellà", apunta.
Finalment, l'InformeCAT adverteix que la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües també condiciona els hàbits lingüístics, especialment entre els més joves. El document recull que només el 15,9 % dels joves d'entre 15 i 29 anys inicien sempre les converses en català, una xifra que, a parer de la Plataforma, "evidencia la fragilitat dels usos lingüístics entre les noves generacions".
Amb tot, altres dades mostren que hi ha una sensibilitat important envers la llengua. L'InformeCAT recull que el 73,8 % de la població està d'acord que cal reforçar l'ensenyament del català a les persones immigrades. Així mateix, aporten una enquesta elaborada pel GESOP que indica que el 88,7 % dels residents a Catalunya consideren que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen estranger. "Les dades dibuixen així un escenari en què el català continua sent percebut majoritàriament com una llengua útil i generadora d'oportunitats, malgrat les dificultats que afronta en els usos socials quotidians", apunta Plataforma.
"Emergència lingüística" a l'àrea metropolitana de Barcelona i les Illes Balears
L'informe recull l'enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya de 2023, que mostra que menys del 15 % dels residents al Barcelonès Nord, al Baix Llobregat Sud i a l'Hospitalet de Llobregat fan servir habitualment el català. També hi ha retrocessos significatius en territoris tradicionalment més catalanoparlants: entre el 2018 i el 2023, el percentatge de parlants habituals exclusius va passar del 72,2 % al 66,8 % a les Terres de l'Ebre, del 54,1 % al 45,1 % a les comarques gironines i del 65,7 % al 56,4 % a l'Alt Pirineu.
A les Illes Balears, el percentatge de la població afirma que sap parlar bé català és del 59,5%, mentre que a la Catalunya del Nord menys d'un terç dels habitants asseguren que comprenen bé o força bé la llengua. Allà, a més, el 65,9 % dels exàmens de la PAU es van respondre en llengua catalana el 2025, més de quinze punts menys que el 2014. A la Catalunya del Nord, el 64 % dels residents són favorables a l'ensenyament obligatori de català a l'escola i a Andorra, els inscrits als cursos de català han crescut un 25,7% aquest 2026.