El Farruquito actuant al mateix escenari que Lluís Llach, els castellers aixecant els seus pilars costat per costat de Los Chichos, Cheb Balowsky de costat amb Antonio Orozco, Haydn fent de teloner d'Ismael Serrano... Al Palau Sant Jordi s'ha viscut un espectacle inèdit. Allò que no havien aconseguit la música ni la cultura, ho ha aconseguit la solidaritat als refugiats. El concert Casa Nostra, Casa Vostra, ha aconseguit ser un dels punts forts de la campanya Volem Acollir.  El Palau Sant Jordi ha estat ple de gom a gom, 15.000 persones, amb molta gent que ben probablement no freqüenta gaire els concerts: gent gran, famílies senceres, grups d'adolescents... Un públic que ha assistit al concert sense crits ni pancartes, però disposat a aplaudir les actuacions i els discursos: de Jordi Évole, d'Óscar Camps (de Proactive Open Arms), de Toni Borrell (d'Stop Mare Mortum), d'alguns refugiats...  La majoria dels presents, malgrat tot, eren majors de quaranta anys... O el cartell no ha sintonitzat prou amb els joves, o hi ha gent que no ha tingut recursos per anar al concert, o els joves no s'han implicat gaire amb la reivindicació de l'acollida dels refugiats.

Lluís Llach i Manolo García. Foto: Sergi Alcàzar.

Música gitana, catalana i més

El concert s'ha obert amb una actuació, per anar fent ambient, dels Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, un grup que ha ofert música gitana de l'Est d'Europa i fins i tot una versió molt peculiar de "Ay, Carmela". Lluís Llach ha fet la primera actuació formal, amb "Venim del Nord, venim del Sud", amb un acompanyament del tot excepcional: Manolo Garcia, que ha impregnat la vella cançó de Llach d'una contundència i una percusió ben poc habituals. A continuació, Manolo García ha ofert un dels seus temes més coneguts, "Pájaros de barro". Marina Rossell ha sortit acompanyada de Paco Ibáñez per interpretar dos temes: una cançó de Marina Rossell dedicada als refugiats, "Quanta guerra", i una de Paco Ibáñez, amb lletra d'un il·lustre refugiat, Rafael Alberti: "A galopar"Una vella cançó vinculada a la resistència franquista que ha estat corejada pel públic.

El públic al Palau Sant Jordi. Foto: Sergi Alcàzar.

Ritme per tancar fronteres

El públic s'ha posat dempeus i fins i tot ha botat quan ha arribat el torn de l'actuació dels Macaco, que han combinat el tema "Seguiremos" amb el seu èxit "Con la mano levantá". La música de Llach ha tornat a l'escenari, però amb una versió africanitzada: els nigerians del 1st African Gospel Choir i els cantants d'In Crescendo, després d'interpretar un tema nigerià, han fet seu el "Que tingueu sort" i l'han dedicat als refugiats que intenten fugir dels seus països. Han convidat a tot el públic a sumar-se al cor, i ho han fet il·luminant el Palau amb els seus telèfons mòbils al ritme del "I així pren...". A continuació Ismael Serrano ha cantat un tema compromés, d'elogi a la resistència antifranquista: "Papá, cuéntame otra vez".

Sopa de Cabra i Amaral. Foto: Sergi Alcázar.

La tragèdia escenificada

El tema "Quan plora el mar" de Joan Dausà ha estat interpretat amb una escenificació de la Fura, amb representacions de la travessa: un teló d'armilles salvavides que cobriea l'escenari, i una peixera on s'enfonsava una i altra vegada un refugiat, mentre una pastera vagava sense trobar refugi pel mig del Palau. A continuació, Antonio Orozco ha interpretat "Mi héroe" amb Manu Guix al piano. El públic ha tornat a animar-se amb Sopa de Cabra que ha interpretat el "Camins" amb acompanyament d'Amaral, un tema conegut per bona part dels assistents. Després dels parlaments el ritme ha canviat completament amb el flamenc del Farruquito, Farru, Pepe Habichuela y Juanmi Carmona, que ha rebut una gran ovació del públic, dempeus.

Farruquito. Foto: Sergi Alcàzar.

Mediterráneo

Joan Manuel Serrat ha cantat el "Plany al mar" abans d'abordar un dels moments claus del concert: la interpretació coral de "Mediterráneo". Han acompanyat a Serrat, a l'escenari, una trentena de músics: Lucrecia, Gossos, l'Elèctrica Dharma, Santi Balmes, Jofre Bardagí, Manolo García, Ismael Serrano, Antonio Orozco, Gemma Humet, Marina Rossell, Judith Nedderman, Sílvia Comas i Pablo López. Moltes veus unides, tot i que amb més voluntat que fortuna. I mentre sonava el Mediterràneo, quatre colles castelleres han aixecat sengles pilars de cinc. I després, de forma excepcional, les quatre colles han col·laborat i han fet un castell conjunt: un quatre de set, que tot el Palau Sant Jordi ha aplaudit, de peu.

Castellers. Foto: Sergi Alcàzar.

El nostre exili

Un dels punts emotius ha estat la representació, per part de Lluís Llach i Sílvia Bel, de les "Corrandes d'exili", sobre el tema de Joan Oliver, Pere Quart, sobre la seva sortida a l'exili, en els darrers compassos de la guerra civil. Amb els versos "no em moriré d'enyorança, ans d'enyorança viuré", escenificats per un nombrós grup de persones, i acompanyats per l'Orquestra Esmuc i l'Elèctrica Dharma, els organitzadors han volgut recordar que els catalans també van patir el seu propi exili i que van ser refugiats en terra aliena.

Corrandes de l'exili. Foto: Sergi Alcàzar.

Presència de Maria Mercè Marçal i del Sàhara

Ovidi3 i Fermín Muguruza han ofert una versió de "Cançó per fer camí", sobre un text de Maria Mercè Marçal i han continuat amb un tema de Negu Gorriak. A continuació hi ha hagut una actuació d'una artista procedent del Sahara Occidental, un país de refugiats; Aziza Brahim, que després de recordar el problema del seu poble que porta 40 anys d'exili, ha ofert el tema "Julud", amb ressonàncies àrabs. A continuació Los Chichos han cantat una cançó amb el cor directament posat en els refugiats: "Quiero ser libre"; els han acompanyat, ballant, els actors de Merlí.

Aziza Brahim. Foto: Sergi Alcàzar.

Fi de festa

Als darrers compassos del concert hi ha hagut melodies de ressò àrab. Els barcelonesos Cheb Balowski han ofert una cançó en àrab, "Salam Malikum", i han continuat amb un ska amb català. I Cheb Balowski, amb Txarango, han convidat a pujar a l'escenari a interpretar un tema a un músic sirià, Feras, que ha arribat a Europa com a refugiat i que ha volgut deixar un manifest en nom dels que volen arribar fins aquí i no han tingut la sort de ser acollits. I per cloure la festa, s'ha interpretat un tema mític de Jaume Sisa, "Qualsevol nit por sortir el sol", amb una lletra que és una crida a acollir i compartir. S'han sumat a aquesta cançó, a més del cantautor galàctic, Pemi Fortuny, Lucrecia, Elena Gadel, Bonobos, Anna Roig, Itaca Band, Señora Tomasa, Sara Pi, Guillem Roma, Oriol Barri, Joan Masdeu, Salva Racero, Edna i Kathy Sey, Andrea Motis, Clara Peya i Ivette Nadal. El veterà Sisa ha demostrat la seva força. Tot i que molta gent ja havia sortit, el públic que quedava al Palau s'ha rendit davant la música i molts voluntaris i alguns membres de l'orquesta han acabat pujant a l'escenari per sumar-se a la festa, que ha tancat amb un gran aplaudiment del públic.

Interpretació conjunta de "Qualsevol nit pot sortir el sol". Foto: Sergi Alcàzar.

Recreació dels viatges

Aquest concert s'ha plantejat com una cosa més que un seguit de cançons. Al llarg de tot l'espectacle, organitzat per la Fura dels Baus, entre actuació i actuació, s'ha recreat el trànsit dels refugiats, des que són al seu país d'origen fins que arriben aquí, en un intent de fer entendre als catalans la tragèdia d'aquells que no volen sortir, però que són empesos per la guerra a la cruesa d'un futur incert. S'ha escenificat l'esclat de la guerra, els bombardejos, la fugida, la travessa...Tot amb l'espectacular segell característic de la Fura dels Baus i amb l'acompanyament musical de l'Orquestra Esmuc i la Coral Carmina. A l'escenari, hi ha estat molt present, el blau, el color de la mar que cada dia engoleix la vida d'algun refugiat. Fins i tot durant l'actuació d'en Joan Dausà, s'ha convidat al públic a posar una enganxina blava als seus telèfons i a encendre les llanternes per recrear, entre tots, aquesta mar "que plora", com diu la cançó.

Representació de "Plora el mar" de Dausà per la Fura dels Baus. Foto: Sergi Alcàzar.

Una peça més en la campanya

Un dels objectius d'aquest concert era mostrar la solidaritat dels catalans amb els refugiats i s'ha aprofitat el concert per ajuntar més signatures al manifest de la campanya. El moviment ha aconseguit vendre totes les entrades del Palau, però el gran desafiament es trobarà en la manifestació del dissabte 18, on es veurà la capacitat d'aquest moviment. De fet, malgrat l'entusiasme dels assistents al concert, no és tan clar que la ciutadania catalana sigui tan receptiva a l'arribada dels refugiats. I el govern espanyol, que és qui té la clau per a determinar els cupos d'acollida dels refugiats, no sembla que vagi a canviar d'opinió per un concert.

Barcelona Gipsy Balkan Orchesta. Foto: Sergi Alcàzar.