El TSJC torna a demanar documentació. Ara vol la resolució 37715 aprovada pel Ple del Parlament el 5 d'octubre del 2016 i la trancripció en brut de l'acta de la Junta Portaveus de 6 d'octubre del 2016. Té set dies de marge per lliurar-la. La jutgessa ja havia demanat aquesta acta de la Junta de Portaveus, ara el que vol és la transcripció en brut.

És la resolució sobre política financera i fiscal que proposa "prioritzar, en el marc dels treballs d’elaboració d’una proposta de projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017" i que inclou "recuperar els tributs propis declarats inconstitucionals (com l’impost sobre nuclears i el de dipòsits bancaris) i, si fos el cas, els que estan pendents de sentència del Tribunal Constitucional (com l’impost sobre pisos buits), així com avançar cap a una fiscalitat verda, reformulant impostos com l’impost sobre grans establiments comercials".

La resolució defineix explícitament "potenciar i ampliar les capacitats i els recursos de l’Institut Català de Finances (ICF) per facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial del país, especialment a les pimes i emprenedors, perquè puguin créixer i crear ocupació, així com fer les gestions oportunes davant de les institucions europees per obtenir la qualificació d’entitat de crèdit públic per a l’ICF a fi que pugui operar a tots els efectes com a banc públic d’inversió".

Aquesta documentació s'afegeix a la que el 20 de març va demanar la jutgessa en el marc de la investigació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Es tracta del cas de les dues querelles contra Forcadell i que inclouen també els membres de la Mesa Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta. Estan acusats dels delictes de desobediència i prevaricació perquè la Cambra va aprovar la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Documentació ja lliurada

El Parlament ja ha lliurat les altres resolucions que va demanar la jutgessa el mes passat. Demanava les resolucions adoptades amb posterioritat a la interlocutòria del Tribunal Constitucional, de 19 de juliol del 2016, en particular la Resolució 263/XI, en què es ratifiquen les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, i la Resolució 306/XI, del 6 d’octubre de 2016, que preveu el futur polític de Catalunya a partir del referèndum.

També el Tribunal Constitucional ja ha fet arribar al TSJC una còpia autenticada de les notificacions i requeriments fets, en el seu cas, als membres del Parlament de Catalunya de la Interlocutòria núm. 141, de 19 de juliol del 2016 amb què s'impugnen totes les decisions del Parlament per a fer el referèndum.

El TSJC va demanar, i ja té, l'acta del 6 d'octubre del 2016, la seva transcripció en brut, les actes i transcripció en brut de la reunió de la Mesa del Parlament dels dies 5 i 6 d’octubre, així com els documents annexos. És el dia que es va fer el debat de política general i el TSJC vol tot el que es va dir per escrit.

El Parlament també va lliurar a la jutgessa les propostes núm. 37714 i 37713 presentades pels grups de Junts pel Sí i la CUP. La darrera és sobre la creació del Consell Assessor del Procés Constituent, i la segona, sobre el dret a l'autodeterminació, insta fer un referèndum vinculant com a molt tard el setembre del 2017.

El TSJC també ja té les actes de les Juntes de Portaveus dels dies 5 i 6 d’octubre de 2016 i la notificació rebuda del Tribunal Constitucional de la interlocutòria del 6 d'octubre del 2016 amb el dia, hora i minut de recepció així com la via de comunicació: si ho van rebre en mà, per correu, etc.

Dos querelles i un procés

El TSJC ha unit les dues querelles de Carme Forcadell en una i tira endavant el procés judicial per inhabilitar la presidenta del Parlament i part de la Mesa. En la segona querella s'investiga, a banda de Forcadell, Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta. Estan acusats dels delictes de desobediència i prevaricació perquè la Cambra va aprovar la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El TSJC ha tombat l'argument de Forcadell sobre la inviolabilitat parlamentària per poder-la seure al banc dels acusats: "No és possible apreciar que els fets denunciats, la comissió s'ha atribuït indiciàriament pel fiscal als querellats, estiguin emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària".