Les Càritas diocesanes de Catalunya han presentat aquest dijous la memòria de les atencions socials que van realitzar durant el 2020. A conseqüència de la pandèmia, l'entitat va augmentar un 26% més respecte a l'any 2019 el nombre de llars ateses a través dels seus serveis d'emergència i les ajudes econòmiques destinades a l'alimentació. En concret, són 141.194 llars on viuen 272.702 persones les que es van beneficiar de l'acció social de Càritas.

Un dels problemes que veu l'organització és que han detectat que el 44% de les persones ateses no tenen un habitatge digne i que més de la meitat de les llars es troben en una situació de pobresa severa. Per poder fer front a aquestes atencions, Càritas va desplegar 46 milions d'euros, quasi mig milió més que l'any 2019, i això els ha reportat un dèficit de 3,2 milions.

En particular, durant la pandèmia, Càritas explica que els col·lectius més afectats per l'exclusió social són les mares soles, les famílies amb fills, la gent gran i les persones que provenen d'altres països i que no tenen la seva situació regularitzada. Més de la meitat de les persones ateses per l'entitat són majors de 30 anys, en tant que el 19% d'ells són menors d'edat, el 17% tenen entre 18 i 29 anys i el 6% són persones de 65 anys o més.

Aquestes dades responen, a ulls de l'entitat, a una "crisi econòmica i social no resolta i anterior a la pandèmia que ha fet que les famílies que es trobaven en situació d'exclusió social han tornat a patir les pitjors conseqüències de l'aturada de l'economia".

Només 1 de cada 10 persones reben la Renda Garantida de Ciutadania

Respecte a les mesures de protecció social de les que disposen les administracions públiques, Càritas indica que només un 9,7% de les famílies ateses rep la Renda Garantida de Ciutadania. Paral·lelament, el 50,5% de totes les persones ateses tampoc tenen informació sobre aquesta prestació i el percentatge és encara més alt respecte a l'Ingrés Mínim Vital (IMV), ja que s'arriba al 64%. Només dues de cada deu persones consideren que tenen prou informació per poder iniciar la tramitació de l'IMV.

 

En referència a la tinença d'habitatge, un 27% d'elles no en tenen, les ocupen, les atenen entitats socials o els acull algú i no poden pagar per estar-hi. Quasi la meitat viuen de lloguer, un 17% en una habitació de relloguer i només un 9% en un immoble del qual són propietaris.

Sobre la seva situació administrativa, un 33% són població estrangera en situació irregular, un 34% d'ells són estrangers que sí que tenen la situació regularitzada i el 33% restant correspon a població amb nacionalitat espanyola.

Finalment, un 64% de les persones ateses per Càritas són població activa que està a l'atur i que busca feina, un 16% sí que té una ocupació laboral i el 20% és població inactiva, sigui perquè són pensionistes o bé perquè no busquen feina i no treballen. Per a l'entitat, aquestes dades posen de manifest "l'estreta relació entre l'atur i l'exclusió social" i, en el cas dels treballadors que necessiten la cobertura de Càritas, es tracta de feines "precàries amb les quals no poden cobrir les necessitats bàsiques".

Amb aquest informe de 2020, Càritas Catalunya considera que cal "un rescat social que garanteixi els tres pilars fonamentals per a una vida digna: treball, habitatge i garantia d'uns ingressos mínims".

 

Imatge principal: D'esquerra a dreta, Anna Roig (comunicació de Càritas), Francesc Roig (president de Càritas), Joan Planellas (arquebisbe de Tarragona) i Míriam Feu (acció social de Càritas). ACN.