Les sis capitals comarcals de l’Alt Pirineu i Aran han decidit unir esforços i constituir una xarxa per defensar els interessos compartits del territori de muntanya. El nou espai de cooperació política i estratègica, presentat aquest dijous al Pont de Suert, neix amb la voluntat d’afrontar reptes comuns com la manca d’habitatge, les dificultats de mobilitat o els desequilibris territorials que arrosseguen des de fa anys.
La iniciativa parteix dels alcaldes i alcaldesses de Tremp, la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Vielha e Mijaran, Sort i el Pont de Suert, que han constatat que, més enllà dels problemes estructurals que comparteixen tots els territoris de muntanya, les capitals comarcals tenen també unes necessitats específiques derivades del seu paper central en l’àmbit econòmic i de serveis.
Denuncien que continuen patint mancances greus
En conjunt, aquestes sis poblacions concentren prop del 42% de la població de l’Alt Pirineu i Aran. Tot i la seva funció de motors territorials, denuncien que continuen patint mancances greus i que les administracions superiors no els han prestat l’atenció necessària. Per això han optat per crear un instrument propi que els permeti guanyar visibilitat, establir una agenda comuna i promoure accions conjuntes de pressió i incidència política.
La Xarxa de Capitals Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran es planteja com a interlocutora davant altres institucions i òrgans de governança territorial, i aspira a convertir-se en un espai estable de diàleg i treball conjunt entre els representants municipals.
Entre les primeres línies d’actuació, els promotors volen impulsar mesures que garanteixin l’accés a l’habitatge i afavoreixin l’arrelament de la població, reforçar el comerç local i els serveis de proximitat, i reconèixer el paper de les capitals com a prestadores de serveis supramunicipals en àmbits com la cultura, l’educació, l’esport o la salut. També es fixen objectius com millorar la mobilitat urbana i intercomarcal amb criteris de sostenibilitat, adaptar-se a la crisi climàtica —amb especial atenció a la gestió de l’aigua— i avançar en la digitalització i l’administració electrònica.
Tot i que el projecte arrenca a l’Alt Pirineu i Aran, el model s’inspira en experiències similars a escala estatal i europea i podria esdevenir un precedent per a altres territoris rurals o de muntanya del país. Els ajuntaments impulsors subratllen que la clau per assolir un desenvolupament territorial més equilibrat i just passa, necessàriament, per la cooperació, el consens i el treball col·lectiu.