El canvi climàtic té un impacte en la flora i l'aigua dels estanys del Pirineu. Així ho revela un estudi que s'ha dedicat a comp<rar les comunitats de plantes aquàtiques en una trentena d'estanys remots de la serralada pirinenca entre els anys 1980 i l'actualitat. La investigació, que abraça 36 anys, també ha comparat la composició química de les aigües d'aquests estanys. Els resultats posen al descobert variacions significatives en la flora, que coincideixen amb alteracions de la química de l’aigua associades a processos lligats al canvi climàtic.
L'estudi posa en evidència que els estanys d'alta muntanya es troben entre els ecosistemes més sensibles al canvi climàtic, segons indiquen els investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), que han publicat els resultats de la recerca a la revista científica Freshwater Biology. La ubicació remota i la baixa pertorbació humana els converteixen en sentinelles ideals per detectar respostes ecològiques subtils als canvis ambientals, informa el centre de recerca en un comunicat. Factors com l’augment de la temperatura o l’arribada de partícules transportades per l’atmosfera poden modificar les característiques de l’aigua. Les plantes aquàtiques, especialment sensibles a aquestes variacions, hi responen, proliferant unes o altres espècies en funció de les condicions. Per això, són considerades bons indicadors de les transformacions ambientals que es produeixen.
El treball ha analitzat les comunitats vegetals de 30 estanys del Pirineu Central i Oriental (PNAESM, PNAP, la Cerdanya i Andorra) per veure si han canviat i de quina manera ho han fet al llarg del temps. L’equip ha comparat les dades obtingudes en les campanyes de seguiment de la vegetació aquàtica realitzades els anys 1987 i 1988 amb nous mostrejos efectuats entre 2019 i 2023. Paral·lelament, ha analitzat l’evolució de la química de l’aigua durant aquest mateix període. L’estudi s’ha centrat en els macròfits, les plantes que es poden observar a simple vista, avaluant-ne la presència, la cobertura i la distribució en profunditat. Aquesta anàlisi ha permès identificar quines espècies han augmentat la seva presència i quines han retrocedit al llarg de les darreres dècades.
Què indiquen els resultats?
Els resultats mostren que, en el conjunt de la regió, la diversitat de plantes aquàtiques s’ha mantingut relativament estable. No s’ha observat una pèrdua generalitzada d’espècies ni una homogeneïtzació de les comunitats. Tot i això, la composició de la flora ha canviat des de finals dels anys vuitanta. En altres paraules, els estanys continuen tenint un nombre similar d’espècies, però les que hi predominen no són les mateixes. Les transformacions més evidents s’han produït en aquells estanys on alguns paràmetres de la química de l’aigua, especialment l’alcalinitat, han superat determinats llindars. En aquests casos, han augmentat les espècies capaces d’utilitzar el bicarbonat dissolt a l’aigua com a font de carboni, mentre que han retrocedit altres plantes més associades a aigües toves i àcides.
Segons els investigadors, aquests canvis estan vinculats a processos associats al canvi climàtic, com ara un increment de la meteorització (desgast) de les roques i variacions en les aportacions derivades de la deposició atmosfèrica. L’estudi identifica punts d’inflexió ecològics, valors crítics a partir dels quals els canvis en les comunitats vegetals són més marcats: una alcalinitat superior als 150 μeq/L o una conductivitat per sobre dels 20 μS/cm.
Malgrat aquests canvis, la riquesa d’espècies del conjunt d’estanys es manté relativament estable. Això no vol dir que la vegetació no hagi canviat, sinó que hi ha hagut una lleugera substitució d’unes espècies per altres, i, sobretot, el que ha variat més és l’estructura de les comunitats de cada estany: algunes espècies hi guanyen presència mentre que d’altres en perden. L’estudi posa així de manifest que comptar les espècies no és suficient per entendre l’estat d’un ecosistema. Analitzar quines hi són, quina cobertura tenen i com canvien al llarg del temps permet detectar els efectes del canvi climàtic i aporta informació valuosa per a la conservació dels estanys d’alta muntanya.