Neix oficialment el primer museu sobre la Guerra Civil espanyola a l'estranger. A l'estat espanyol, però, sí que existeixen exposicions o museus que recorden la guerra ocorreguda entre el 1936 i 1939, com és el cas del Museu de la Guerra Civil a Cartagena. Entre les curiositats d'aquest projecte destaquen que es tracta d'un museu virtual i que ha rebut l'ajuda acadèmica i econòmica del govern del Canadà. El Museu Virtual de la Guerra Civil espanyola està impulsat pels acadèmics Antonio Cazorla Sánchez i Adrian Shubert.
A l'inici del museu virtual, on s'exposa que el conflicte és un "esdeveniment crucial del segle XX", s'explica com la guerra va generar "uns compromisos en l'àmbit mundial sense precedents", i, més de 80 anys després de la conclusió, "continua sent objecte d'interès i controvèrsies". Més enllà dels dos acadèmics mencionats anteriorment, també hi han participat en la creació d'aquest museu el catedràtic d'Història Contemporània de la URV Joan Maria Thomàs, l'investigador Alfredo González-Ruibal, la catedràtica Alison Ribeiro de Menezes, el bibliotecari Dwayne Collins i la historiadora Andrea Davis. La galeria virtual, que es pot llegir en castellà o anglès, consta de 130 imatges i textos, i dues parts diferenciades: una primera que consisteix en un text merament informatiu, sota el nom de 'Què va ser la Guerra Civil espanyola i per què és important?'. L'altra part consisteix en cinc galeries diferents, cadascuna d'aquestes amb informació i subblocs que desglossen els apartats.
El projecte, que abans de veure la llum ha estat cinc anys treballant-se, ha rebut el suport acadèmic de diferents institucions. D'una banda, el govern del Canadà ha aportat 20.000 euros, concretament han arribat des de la partida de pressupostos de l'àrea d'investigació. També s'han beneficiat de l'aportació d'uns altres 20.000 euros de diferents institucions canadenques com la York University i la Trent University. Finalment, l'ambaixada d'Espanya al Canadà hi contribueix amb 2.000 euros que serviran per sufragar el disseny gràfic del museu, una xifra irrisòria en comparació a la que aporta el país nord-americà.
Les cinc galeries del museu
El primer bloc temàtic es titula 'Començament de la Guerra Civil i desenvolupament del conflicte' i, en aquest, s'exposa el cop militar del juliol i el transcorregut de les tropes al llarg de la guerra a les diferents ciutats d'Espanya. En aquest apartat també hi ha espai per l'àmbit més visual, mostrant l'avió Dragon Rapide que és l'avioneta que portava de passatger el dictador Francisco Franco en l'aterratge d'ell a Marroc el dia del cop d'estat. La repressió a Sevilla, els milicians de Madrid a la serra o la retirada de Catalunya a França són només alguns dels temes dels quals tracta.
El museu virtual també dedica un espai al context internacional de la Guerra Civil espanyola. De fet, s'informa que el conflicte es va internacionalitzar fins i tot abans del seu inici. A més a més, se subratlla el fet que es va tractar d'una guerra més llarga del previst, per culpa de l'ajuda proporcionada directa o indirectament per determinats estats. Això és un fet evident, segons expliquen els acadèmics del museu, perquè Espanya tenia una capacitat molt limitada per produir armes i subministraments bèl·lics. Altres subapartats que s'hi tracten són el suport de l'Alemanya nazi al bàndol nacionalista, els voluntaris irlandesos profranquistes, així com la solidaritat del poble britànic amb l'Espanya republicana, entre d'altres.
Les rereguardes, la vida quotidiana al front i la memòria històrica són els altres apartats, els quals se'ls dona molta rellevància en la guerra. Alguns dels temes són, per exemple, com les autoritats republicanes van haver de crear noves formes de defensa i ensenyar els seus ciutadans a fer-les servir, en referència als refugis aeris. També es mostren els productes d'higiene que es feien servir aleshores o la "problemàtica" actual amb la memòria històrica.
La memòria històrica
De fet, en relació amb aquest punt, el museu virtual informa, en les entrades d'aquesta secció, de la naturalesa canviant dels aspectes de les memòries de la Guerra Civil des de finals dels anys trenta. Les discussions sobre el canvi del nom de carrers i memorials als caiguts a la guerra recorden la importància de la inscripció de la memòria als paisatges, ciutats i pobles i no només on van tenir lloc batalles i altres esdeveniments més grans, sinó que també aspectes de la vida quotidiana en l'àmbit nacional o de comunitat. També es detalla com en el període de la immediata postguerra, les iniciatives de memòria de la dictadura van reforçar la victòria de Franco i van desqualificar els vençuts de qualsevol presència a l'horitzó de la memòria nacional.
El museu virtual repassa com al voltant del canvi de mil·lenni, un nou ímpetu per rectificar els buits a la memòria pública va moure l'atenció cap a aquelles vides, morts i patiments dels quals durant la guerra i en la immediata postguerra havien estat silenciats. En particular, el museu subratlla que s'ha vist la recuperació i dignificació de les restes d'algunes víctimes de la repressió franquista, enterrades en fosses comunes o forats al costat de les carreteres des dels anys del conflicte, per bé que emfatitzen que molts llocs encara estan per excavar.