L'ofensiva per demanar que la televisió sigui de franc als hospitals redobla la pressió i cada cop té més suports. Fa dos mesos, la Rosita Rochina, una dona de 95 anys ingressada en un centre sanitari català, va impulsar una campanya a través de la plataforma change.org i aquest dimecres, 23 de setembre, ja ha aconseguit 63.790 signatures. I va pujant. A més a més, la mateixa plataforma ha començat aquesta setmana una campanya publicitària amb la imatge de la Rosita a les marquesines dels voltants dels hospitals públics de Catalunya. La Rosita fa més de cinc mesos que està ingressada en un centre sanitari de Catalunya, tot i que pensava que hi "seria poc temps".
A l'hospital les esperes "són molt llargues i, de vegades, hi ha molt poca cosa a fer". Per això, la televisió s'ha convertit tot aquest temps en la seva gran aliada: "Distreu molt i fa companyia", deia a l'agost en declaracions a l'ACN. Però aquest passatemps a l'hospital té un preu. Concretament, 25 euros setmanals és el que es gasta la Rosita per veure la televisió. És a dir, que ja s'ha gastat uns 500 euros, tot i que comparteix el preu "amb els veïns" de l'habitació, segons assenyalava el mes passat. Moltes tardes les passen veient concursos de televisió, les notícies, pel·lícules antigues o programes del cor. Per això, demana al Ministeri de Sanitat i a les comunitats autònomes que a tots els hospitals públics de l'Estat espanyol sigui gratuït encendre la televisió. "Estar ingressat ja és força dur. Que la tele et faci companyia no hauria de dependre de si la pots pagar o no", indica la Rosita.
A Catalunya la televisió als hospitals no és gratuïta
Al País Valencià o Castella-la Manxa, per exemple, encendre la tele ja és gratis des de fa temps, però en altres llocs com Catalunya, on està ingressada la Rosita, encara no ho és. Des del Departament de Salut precisaven en el seu moment que la seva missió se "cenyeix a garantir l'atenció sanitària i l'accés al sistema" a la ciutadania, de manera que els responsables, els proveïdors de televisió, són els mateixos hospitals. "Sobre la base dels seus pressupostos anuals, són els que poden abordar i millorar les condicions dels pacients no directament relacionades amb el seu procés assistencial", apuntaven.