Des de dijous i durant més de 20 hores, la caiguda diversos serveis del gegant tecnològic estatunidenc Microsoft a escala global ha provocat afectacions en milions de clients de la companyia, des d'organismes estatals i administracions fins a empreses i clients particulars. Concretament, l'error en Exchange Online, el servei de correu electrònic de l'empresa, va arrossegar les aplicacions d'Outlook, Teams, el xatbot d'IA Copilot, els serveis al núvol de OndeDrive i el paquet Microsoft 365 que inclou Word, PowerPoint o Excel. Segons l'empresa, s'haurien vist afectats 450 milions de clients corporatius, és a dir empreses i administracions, i 90 milions de particulars de diverses regions com Europa, l'Àsia, el Pacífic i Nord-amèrica. Els afectats han tingut problemes per accedir als seus correus electrònics, gestionar reunions o fer servir l'assistent d'intel·ligència artificial de la companyia estatunidenca, amb la qual contracten serveis per a treballadors o les seves eines al núvol o ofimàtiques des de petites empreses fins a grans corporacions i administracions a tots els nivells.
A l'Estat espanyol, l'Administració General de l'Estat ha indicat que les afectacions per aquesta caiguda no han estat tan importants com en altres països que, sobretot a la regió d'Àsia-Pacífic, han patit efectes en diversos nivells. Segons apunten des del Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública, aquestes afectacions menors es deuen que la gran majoria de correus electrònics dels funcionaris de l'Estat estan allotjats en serveis propis i no de tercers com Microsoft. A les administracions autonòmiques, però, les afectacions varien, i alguns correus de la Generalitat de Catalunya sí que s'han vist afectats per la caiguda.
Milions d'euros públics al gegant estatunidenc
Els efectes notoris en l'economia i les empreses i en les administracions d'aquesta caiguda generalitzada, durant més de 20 hores dels serveis de Microsoft han posat en evidència la dependència d'aquestes respecte del gegant tecnològic estatunidenc. Concretament, les administracions a tots els nivells destinen anualment milions d'euros per adquirir llicències dels programaris de Microsoft. L'informe de l'any 2020, L'economia política del capitalisme digital a Espanya, recollia les dades disponibles fins aleshores i indicava que les administracions de l'Estat havien adjudicat 1.200 contractes amb aquesta empresa per valor de 793 milions d'euros en els deu anys anteriors. Aquests contractes es reparteixen per tots els sectors, inclosa la gestió de programes a la sanitat pública o llicències per a estudiants de les universitats i els centres educatius públics de tot l'Estat.
Buscar més opcions
Una caiguda dels sistemes de Microsoft, doncs, aboca aquestes institucions a haver de paralitzar el seu funcionament habitual i les fa dependents de la fiabilitat de les estructures d'un tercer. Les empreses han d'assumir que cap proveïdor, per gran que sigui, pot garantir una disponibilitat absoluta dels seus serveis, manifesta el responsable d'Operacions Globals de Consum de l'empresa de ciberseguretat Panda Security Hervé Lambert, en declaracions a EFE. Tanmateix, ha incidit a dir que no es tracta de renunciar als grans proveïdors tecnològics, com Microsoft, sinó de conèixer les dependències que generen i avaluar què passaria si algun dels serveis essencials deixés d'estar disponible durant diverses hores.
La seva proposta: que les empreses, a més d'implementar les estratègies de ciberseguretat, també es preparin per a situacions en què la tecnologia deixi de funcionar, independentment que la causa sigui un ciberatac, un error humà, una actualització defectuosa o una incidència en un proveïdor extern. "La ciberresiliència consisteix precisament en això: no només a prevenir els incidents, sinó a reduir-ne l'impacte, mantenir les operacions essencials i recuperar la normalitat com més aviat millor", destaca.
Segons Eusebio Nivea, director tècnic de Check Point Software per a Espanya i Portugal, "hem creat una monocultura digital" en què massa empreses i institucions depenen del mateix grup reduït de proveïdors per al correu i la verificació d'accés. Segons explica, també en declaracions a EFE, la resiliència exigeix disposar de sistemes de comunicació i verificació d'identitat que no depenguin del mateix proveïdor, perquè una sola fallada no ho interrompi tot.
L'experiència francesa
En aquest sentit, diversos estats europeus ja exploren el desenvolupament de solucions pròpies per poder allotjar els seus serveis de correu electrònic, compartir documents o programar reunions i no dependre dels grans conglomerats tecnològics estatunidencs. A França, la direcció interministerial digital va demanar als ministeris a identificar les seves dependències tecnològiques i presentar els seus plans per abandonar l'entorn Windows de Microsoft. L'Estat francès ja té experiència en aquesta mena de canvis, ja que la Gendarmeria fa servir des de fa anys una adaptació pròpia del sistema operatiu Ubuntu i les administracions estatals han desenvolupat Visio, una plataforma pública de videoconferències per substituir el Teams de Microsoft i Zoom.