L'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el seu germà, Francisco Bustos, i l'exsecretari d'Organització del PSC i exdiputat del Parlament, Daniel Fernández, han demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no entrar a la presó per la primera peça del cas Mercuri que ha anat a judici i ha acabat en condemna. Els Bustos demanen la suspensió de l'execució de pena de presó, a la qual van ser condemnats per tràfic d'influències a l'Ajuntament de Montcada i Reixac. La sentència els condemnava a un any i quatre mesos de presó i una multa de 60.000 euros, a més de la inhabilitació especial per a l'ocupació de càrrec públic electe per un termini de quatre anys, sis mesos i un dia, com a autors responsables d'un delicte de tràfic d'influències.

Al·leguen "no tenir antecedents penals i la necessitat de prevenir dels efectes nocius que suposa el contacte amb la presó, a efectes de rehabilitació i reinserció", així com fraccionar el pagament de les multes, adduint la seva situació econòmica.

La sentència del TSJC disposa que es procedeixi a l'execució de la sentència. I la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que actua d'acusació popular, ha sol·licitat la denegació de la suspensió de pena de presó argumentant que "no és un dret de l'acusat sinó una facultat discrecional del tribunal sancionador, en funció de la naturalesa dels delictes". Alhora, la plataforma ha indicat que les penes de presó "tenen una vocació preventiva negativa dirigida a atemorir aquestes persones que podrien cometre conductes com les condemnades", així com alguna altra dirigida a persones i càrrecs públics, per tal que ajustin les seves actuacions a criteris polítics basats en l'ètica i el compliment de la legalitat.

31 peces

El cas Mercuri té 31 peces i cada una segueix un curs diferent. La primera que es va jutjar, la que va investigar la col·locació a dit d'una tècnica d'urbanisme a l'Ajuntament de Montcada, va acabar en condemna.

Del cas Mercuri, de presumpta corrupció urbanística a Sabadell, només s'ha arxivat una part, la que fa referència als alcaldes que formaven part de la Federació de Municipis i que cobraven dietes sense anar a les reunions indicades. El jutge de l'Audiència la va arxivar perquè considera que els diners que es pagaven als càrrecs públics no eren públics. Atribueix que un cop entren a la Federació, encara que vinguin dels Ajuntaments, passen a ser privats perquè l'entitat municipalista ho és.

La resta de peces totes tiren endavant. L'última és la que divendres va portar per sisena vegada Bustos a declarar als jutjats.