La desigualtat entre dones i homes continua vigent i un dels exemples més clars sobre aquesta qüestió és la bretxa salarial que s'observa entre els dos sexes. Mentre que el sou mitjà d'una dona catalana és de 20.946,56 euros anuals, el dels homes s'enfila fins els 27.514,06 euros, que representen 6.568 més l'any que les dones, segons l'última enquesta d'estructura salarial feta pública el juny del 2017.

Malgrat que el 2015 es van retallar aquestes diferències per, tal i com apunta un informa de CC.OO., "la precarització de la contractació"; l'ocupació entre el sector masculí de la població es va incrementar dos punts més el 2015 que entre les dones. Ara bé. El fet que la bretxa salarial entre dones i homes s'hagi reduït, no és perquè les dones tinguin millors condicions salarials, sinó perquè les dels homes són "pitjors".

Tanmateix, però, si ens centrem en tot el territori espanyol, les dades són encara més esgarrifoses. Mentre que el 18% de les dones reben un salari inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat en 9.080,40 euros l'any, només un 8% dels homes pateixen aquestes condicions salarials. Dit d'una altra manera, del total de les persones que cobren menys que l'SMI, un 70% són dones, per tant, més de dues terceres parts de la població femenina.

L'abisme

I no només això. Un 55% de les treballadores tenen ingressos inferiors a 18.160 euros anuals, a diferència dels homes que, tot i que el percentatge també és elevat i preocupant, ho pateixen un 36% dels treballadors i, per tant, no arriben a ser la meitat de la població masculina. 

Si sortim dels sous baixos i ens centrem en aquelles persones que reben uns ingressos elevats, és important subratllar que només una de cada 10 treballadores cobren més de 36.322 euros anuals, mentre que en el cas dels homes, en són un de cada 5.

Les coses canvien, a més, segons les condicions, el tipus de contracte, d'empresa i la quantitat de treballadors que hi hagi. Segons apunta l'informe, una empresa amb menys de 50 treballadors sol tenir uns salaris més baixos i presenta la bretxa salarial "més alta", concretament un 29,7%. Dit d'una altra manera: "el salari brut anual de les dones que treballen a empreses on hi ha més de 200 persones no arriba a ser el salari brut anual dels homes que treballen a empreses on no hi ha més de 50 persones". I, encara més. Si l'empresa és privada, la bretxa s'enfila fins el 29,3%, mentre que en una de pública es queda en el 15%.

Pels jubilats, la cosa també pinta malament amb una bretxa entre dones i homes d'un 40%, que és el moment de la vida de les persones en què encara s'eixampla encara més aquesta diferència.

 

El sindicat esmentat considera, doncs, que per posar-hi solució cal implantar "sistemes d'identificació de la bretxa salarial a les empreses", la "definició de tots els conceptes retributius", la "identificació dels conceptes retributius per a cadascun dels llocs de treball", la "garantia que els llocs de treball feminitzats no estiguin infravalorats", una "valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere" i la "creació d’una comissió paritària d’igualtat que faci el seguiment de tots aquests aspectes".

Ara bé. A banda d'establir sistemes de control per garantir que les dones no són discriminades per raó de sexe, també proposen, entre moltes altres coses, "pagar totes les hores treballades i lluitar contra les hores extraordinàries" o "lluitar contra la parcialitat, la temporalitat i la precarietat".