La Bressola està de celebració per partida doble. D'una banda, perquè aquest dimecres ha celebrat l'acte central del seu 50è aniversari i, d'altra banda, perquè ja poden dir que han "estabilitzat" la situació econòmica un any després dels problemes financers que va patir aquesta institució educativa de la Catalunya Nord. En aquest sentit, el president de l'entitat, Guillem Nivet, ha afirmat des del Palau Reial de Perpinyà que han sortit "reforçats" de la crisi econòmica i que han "repensat" el model sense prescindir de "ningú". Nivet també ha defensat que el lema de la commemoració '50 anys sembrant futur' vol ser una reivindicació perquè no es converteixi en un acte de nostàlgia sinó d'una celebració dels reptes de futur.
Precisament, Nivet ha parlat dels objectius de l'escola, com l'obertura del Liceu projectat al Monestir del Vernet, del qual el president de La Bressola ha assegurat que ja tenen tots els permisos i que estan "treballant" per aconseguir el finançament per poder inaugurar-lo "d'aquí a un o dos anys". A més a més, també destacat la necessitat i la voluntat d'obrir noves escoles perquè, ha dit, són la "base". Per això, ha insistit que "ara és el moment" de tirar endavant el projecte "més ambiciós" de la Bressola per afrontar l'educació superior. "És important mantenir el caliu", ha assegurat.
Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha afirmat que La Bressola és un "referent" al sud i ha defensat el compromís del Govern amb el projecte. Amb relació a això, ha recordat que la Generalitat va incrementar en 150.000 euros el finançament tan bon punt va saber que l'entitat tenia problemes econòmics.
El 2025, l'any més difícil de La Bressola
Els problemes econòmics de La Bressola es remunten al 2025, quan l'entitat va fer un crit d'auxili, alertant que si no millorava la situació, al maig d'aquell any no podrien pagar el salari dels seus 110 treballadors. Per això, demanaven ajuda "urgent" al Departament dels Pirineus Orientals i a la Regió d'Occitània, alertant que si rebien el suport suficient, es veurien abocats a demanar a les famílies que augmentin les seves aportacions i, possiblement, a tancar algun dels nou centres —set escoles de primària i dos de secundària— d'ensenyament immersiu en català.
El crit d'auxili de La Bressola va tenir resposta i la població es va mobilitzar per reclamar suport econòmic per part de les institucions. A més a més, diverses institucions van fer donacions a la campanya que va recollir 185.000 euros i la Generalitat de Catalunya va augmentar la seva dotació excepcionalment amb 150.000 euros, que es van sumar a la funcional de 650.000 euros anuals.