Qui no ha sentit als seus pares o amics definir-se com a boomers per dir-se maldestres amb la tecnologia? O parlar dels millennials com "la generació de la immediatesa"? És molt habitual sentir parlar de boomers, millennials o generació Z, així com associar aquestes etiquetes a com som, com pensem i fins i tot com consumim. Però, fins a quin punt aquestes classificacions reflecteixen la realitat social i històrica de Espanya? Més enllà de la moda i de l’ús comercial, sociòlegs i experts adverteixen que darrere d’aquestes paraules s’amaguen simplificacions que poden invisibilitzar experiències úniques i condicionar la manera com entenem la nostra societat.
En primer lloc, la provinença de les etiquetes és digne d'anàlisi. La teorització sobre generacions es remunta als anys 20, i tant pensadors europeus com americans n'han teoritzat (des de l'hongarès Karl Mannheim fins a Ortega y Gasset, per exemple). No obstant això, va ser a partir dels anys 60 que els termes com "baby-boomer" es van començar a popularitzar al context nord-americà, després de l'augment de la natalitat posterior a la Segona Guerra Mundial. La periodista Sylvia F. Porter va ser la que va encunyar el terme i, posteriorment, el sociòleg Landon Jones el va teoritzar.
Universalitat? Les etiquetes a Espanya
Les etiquetes generacionals han de ser qüestionades a Espanya per la seva manca de context històric i ús comercial. "L'anàlisi empírica generacional té moltes controvèrsies teòriques i metodològiques a causa de la manca d'un concepte unívoc i de fonts estadístiques", afirma la catedràtica de Sociologia, Almudena Moreno Mínguez, en declaracions a l'agència Efe. Les etiquetes com ‘boomer’, ‘millennial’ o ‘generació Z’, doncs, s’utilitzen avui per descriure la demografia d’Espanya, i sovint es fa sense tenir en compte esdeveniments històrics decisius i particulars, fet que comporta el risc que es converteixin en categories més comercials que científiques. El sociòleg Mariano Urraco Solanilla, adverteix que “no es poden marcar límits nítids per englobar totes les persones només per l’edat biològica” i, segons ell, la generació no determina el caràcter, i associar-ho tendeix a jerarquitzar i pot afavorir l’edatisme.
Per a la sociologia, són els grans esdeveniments històrics els que defineixen la identitat d’una generació i, donat que cada societat té els seus propis punts d’inflexió històrics, cal establir les etiquetes dins de cada país o nació. Mentre que els boomers dels Estats Units s'identifiquen amb la franja d'entre el 1946 i 1964, per exemple, a Espanya el ‘baby-boom’ va tenir lloc entre 1957 i 1977 —coincidint amb la recuperació després de la Guerra Civil i a la millora de la sanitat a finals del règim franquista. De la mateixa manera, el 1989 marca l’inici de la generació postsoviètica a l’Europa de l’Est i les persones nascudes a la Xina durant la dècada de 1950 i principis dels 60 tenen incorporada la Revolució Cultural.
Per últim, donat que les generacions sorgeixen després de grans canvis socials i el món globalitzat homogeneïtza les vivències, els experts asseveren que la generació amb més trets comuns a escala global són els millennials. L’ús generalitzat de les xarxes socials també ha col·laborat en el que podríem anomenar la progressiva uniformització de la personalitat. Així i tot, és evident que tampoc són completament assimilables entre països perquè a Espanya, per exemple, els millennials (1981-1996) són la primera generació nascuda en democràcia.
Què diuen les estadístiques?
Les dades del cens del 2024 de l’INE mostren que la joventut és cada vegada més minoritària (un 4% menys que actualment que a principis de segle), mentre que els majors de 44 anys han augmentat un 10%. Les generacions més nombroses a Espanya són la X (1965-1980) i la Y o millennials (1981-2000), amb prop d’un quart de la població cadascuna. Les següents són la generació Z (2001-2020), que representa un 20%, els boomers (1946-1964), amb un 20,2%, l'alfa (nascuts després de 2021), amb només un 2,8%, i la silenciosa (majors de 80 anys) un 6,7%. La generació grandiosa (1900-1924) pràcticament ha desaparegut, amb menys de 16.000 persones.