El model dels Bombers de Catalunya és un model mixt, d’un cos format pels bombers funcionaris i pels voluntaris. Però les reivindicacions d’uns i la lluita dels altres posen sobre la taula diversos aspectes i tensions que han acabat qüestionant un model que, tot i ser el que hi ha a molts països europeus, a Catalunya no ha evolucionat com caldria.

Des del fet que es qüestioni si els bombers voluntaris han de cobrar pels serveis, tot i dir-se voluntaris, fins a la manca d’efectius a causa de 6 anys sense convocatòries per les retallades, passant per la reivindicació pel vestuari, els mitjans, les assegurances i l’ombra de nous cossos de voluntaris com els d'ADF i Protecció Civil, moltes són les friccions. Moltes vegades, s’activa aquests dos cossos -que no cobren els serveis- abans que els dels bombers voluntaris.

Actualment a Catalunya hi ha 150 parcs de bombers. D’aquests 77 són de bombers voluntaris i 73 de funcionaris. Tots pertanyen al cos dels Bombers de la Generalitat. I fora d’aquesta organització hi ha els Bombers de Barcelona.

Segons dades del Departament d’Interior, hi ha 2.363 bombers funcionaris i 2.171 bombers voluntaris. Però a la pràctica si es descompten els veterans, els bombers d’honor i els absents que ja no fan serveis, es calcula que la dotació efectiva de bombers voluntaris es queda al 50%.

Tocar el tema dels bombers voluntaris és obrir la caixa de trons. Ara mateix està en marxa la primera promoció que es fa des del 2010 per incorporar al cos 350 bombers. La manera de fer-ho ha canviat respecte a anys anteriors i això també ha fet créixer les tensions.

Totes les fonts consultades coincideixen que el model, tot i tenir punts febles i estar en crisi, es manté perquè econòmicament és inviable cobrir tot el territori amb bombers funcionaris. A les Terres de Ponent és on hi ha més parcs de voluntaris. I és que “la tradició hi pesa molt”, com diuen alguns bombers que recorden que en origen tots els efectius eren voluntaris.

Entre totes les tensions que han aparegut n’hi ha 3 que destaquen pel pes que tenen:

  • La manca d’efectius i la nova convocatòria que modifica el reglament
  • Els bombers anti-voluntaris i la crítica pels serveis que cobren
  • La manca de mitjans i la irrupció d’altres voluntaris com ADF o Protecció Civil

Bombers cremats

“No sabem cap on anem”, diu a El Nacional el president de ASOBOCA, l'associació que agrupa els bombers voluntaris, Josep Mª Alcalà.

Alcalà és dur amb el Departament i amb els bombers funcionaris. No es calla res. Posa en dubte l’actual model i la capacitat política per refer-lo. “No hi ha cap voluntat política de fer-ho”, assegura. “Tothom està de pas, consellers, director general...” afegeix. I és que el moment que viu el país, primer amb les retallades i ara amb el procés cap a la independència i amb càrrecs instal·lats en la provisionalitat d'una legislatura curta, fa difícil encarar alguns problemes endèmics del Departament. I entre ells hi ha la millora del model dels Bombers. “Fa falta definir un model mixt bo”, diu Alcalà.

Alcalà és el més contundent alhora de parlar dels problemes i posa sobre la taula la “confiança cremada entre comandaments i tropa”. I no amaga que “estem en guerra amb els comandaments”. El president d’ASOBOCA creu que la solució passa per definir un model mixt bo però ara mateix “no hi ha cap voluntat política de fer-ho”.

“Tothom ho té molt clar. Jo no ho tinc tant clar”, diu Pere Hervás, del sindicat de bombers CATAC. Es mostra clarament en contra del model actual mixt de funcionaris i voluntaris, i davant de les opinions que asseguren que seria insostenible pagar tota la plantilla professional de Bombers a tot el territori català és molt clar: “Ni molt menys. Amb 3.000 bombers professionals es podria assumir la seguretat de tot Catalunya”.

Però des de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis, Pasqual Gámez, responsable dels bombers voluntaris, hi discrepa: "El nombre de serveis que tenim al territori no sempre poden justificar que hi hagi bombers funcionaris en els 150 parcs de bombers". I en aquest sentit els bombers voluntaris són necessaris.

Experts del sector consultats per El Nacional apunten que la solució passa “per definir clarament el model d’emergències” i que ara per ara és difícil perquè “no hi ha un criteri clar”. “No hi ha un pla integral”, conclouen.

Els bombers voluntaris haurien de tenir algunes contraprestacions com passa en altres països, per desenvolupar la seva feina, segons les mateixes fonts. Al marge de les assegurances i l’adopció de mesures pels autònoms que han d’agafar la baixa si es fereixen en acte de servei, també hi ha les excepcions fiscals de les quals es podrien beneficiar els voluntaris.

Els bombers voluntaris estan reconeguts per llei i cal que hi hagi “una direcció política sobre el model”, apunten fonts del cos. “Estan fent la mateixa feina que els bombers funcionaris, han de tenir un reconeixement”, sentencien fonts del cos.

A Xile tots els parcs de bombers són de voluntaris i a França un bomber voluntari pot arribar a comandar el cos. Aquí a Catalunya això és impensable.

El sindicat de bombers funcionaris CATAC denuncia el control del territori en alguns punts de Catalunya per part dels voluntaris com seria al seu entendre el cas de Lleida. “Els bombers professionals hi estan vetats”, diu el seu representant, Pere Hervás. I lamenta com es va interrompre el desplegament i com els voluntaris es van quedar amb el parc de la Vall d’Aran.

L’aparició al territori de nous parcs de voluntaris també indigna els funcionaris, que veuen com a només 3 minuts d’on són ells, s’han invertit recursos que s’haurien pogut destinar en zones que ho necessiten. És el cas del parc de bombers de Sant Vicenç dels Horts. “S’ha fet d’amagat, sense fer publicitat”, diu Hervás, que denuncia que davant una emergència a segons quines hores, els bombers que s’hauran d’activar són els del parc professional de Sant Feliu de Llobregat, que està a tres minuts.

És només un dels molts exemples que citen els bombers professionals al llarg de la conversa.

La nova convocatòria no agrada als caps de parc

El reglament del 1996 s’ha modificat i ara la convocatòria és oberta a tothom. Fins ara eren els caps de parc els que proposaven els aspirants a bombers voluntaris. No es feia cap prova prèvia però sí que havien de fer un curs bàsic de 250 hores, a banda de les pràctiques. Es feien proves físiques i de coneixements. Després se’ls feia la prova final. Alguns aspirants trigaven fins a tres anys a passar-les i estaven en una mena de procés d’interinatge. Si no superaven la segona prova l’havien de fer fora. Però durant tot aquest temps, en molts dels casos, exercien de bombers amb plenes funcions.

“No es controlava el que passava als parcs de Bombers”, explica Pasqual Gámez, responsable dels bombers voluntaris de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis. “Hi havia gent molt bona entre els suspesos. Alguns rendien millor que els que superaven les proves”, afegeix.

La nova convocatòria és pública. Es fan les proves des d’un inici i com a condició hi ha que l’aspirant no pot viure més lluny de 15 km del parc de bombers. Ara es fan proves de coneixements, física, química, construcció i sanitàries. Les proves estan basades en el mateix temari que les proves dels bombers funcionaris, però reduït.

Les proves físiques pels voluntaris són les mateixes que pels funcionaris però s’han rebaixat les marques. També es fa una prova psicològica, una entrevista i proves mèdiques, a més de la prova de català.

“Hem fet un pas molt important”, diu Gámez. Però els bombers voluntaris no ho acaben de veure clar. Josep Mª Alcalà, de ASOBOCA, l'associació que agrupa els bombers voluntaris, diu a El Nacional que el nou model “serà un fracàs”. Assegura que “l’han dissenyat com el de bombers funcionaris i l’interès que tindrà serà molt poc”.

Hi estan a favor en canvi els bombers funcionaris. “Com a mínim s’ha fet convocatòria”, diu Pere Hervás, del sindicat CATAC.

En el rerefons d’aquesta nova manera d’accedir al cos del bombers voluntaris hi ha la tria dels caps de parc. Els trien els mateixos bombers. Si ara, amb la nova promoció de convocatòria lliure entren nous bombers no afins a cap directiu, alguns caps de parc veuran trontollar el seu lloc.

Alguns bombers voluntaris, però, es desmarquen d’ASOBOCA en aquest sentit i diuen que fins ara hi hagut “una cultura de cacic”. “Cada quatre anys es fan eleccions. No es demana res. Alguns no volen deixar de ser els amos i senyors”, expliquen. També destaquen que “no entraven els millor preparats sinó els més amics”. En declaracions a El Nacional, on prefereixen mantenir-se en l’anonimat, asseguren que el model “té moltes dificultats però sempre s’ha permès tot el que ha passat” des de la mateixa Generalitat.

Pensa el mateix el sindicat CATAC. El seu responsable, Pere Hervás, diu, en declaracions a El Nacional, que “fins ara només entraven amics, coneguts i familiars” per mantenir el càrrec de cap de parc, cosa que provoca que acabi sent “un club social”.

Aquest 150 bombers funcionaris contrasten amb els 450 voluntaris que també entraran en servei, segons Pere Hervás. Davant la xifra “ja es veu clarament cap on va el model”, conclou el representant de CATAC.

Un bomber voluntari cobra?

Un bomber voluntari cobra pel servei que fa. No cobra les hores que està de guàrdia, però sí que cobra si va a apagar un foc o a qualsevol altra emergència, com una inundació, un accident de trànsit o una assistència en un domicili.

Un bomber voluntari cobra 8’54 euros l’hora quan surt a fer un servei. Alguns facturen uns 2.000 euros al mes si tenen moltes actuacions o llargues. Molts parcs de bombers poden obrir perquè hi ha bombers voluntaris que no cobren i estan de guàrdia per si passa res. Aquesta compensació econòmica no es paga mensualment. Alguns la cobren quan acaba la campanya forestal. D’altres arriben a trigar fins a un any a veure els diners.

Però alguns bombers funcionaris qüestionen que cobrin i denuncien que en alguns parcs de voluntaris fan un pot comú per equipar-se. Que pel que fa a vestuari i vehicles, la Generalitat els dóna el mínim, i per això en alguns parcs una part del que cobren els bombers quan fan els serveis, es destina a l’equipació que es necessita.

CATAC són els més contundents contra els voluntaris: “Jo no conec metges, ni forestals, ni mossos que siguin voluntaris”, diu Hervás. I alerta que la xifra dels efectius dels bombers funcionaris no és la que dóna Interior, perquè molts estan en segona activitat i ni fan guàrdies ni poden fer l’extinció d’incendis sobre el terreny.

Ara mateix hi ha una promoció de 150 bombers funcionaris en marxa. Els seleccionats estan en formació i fins al 2018 no entraran en servei. “Serà un 2017 molt dur”, pronostica.

Rasquera va obrir la caixa de trons

Rasquera (Ribera d'Ebre) és un punt clau en tot el conflicte dels bombers voluntaris. Els parcs de bombers no van sortir a apagar el foc de Rasquera. Va ser una vaga encoberta enmig del malestar dels voluntaris per la manca d’una assegurança que cobrís la seva baixa laboral en cas d’accident com té qualsevol altre bomber.

Hi ha molts voluntaris que són autònoms. I al marge de l’assistència immediata, calia assegurar una contraprestació per aquells bombers voluntaris ferits en acte de servei, igual que pels bombers funcionaris. No sortir a l’incendi de Rasquera va ser un pols de força amb el llavors conseller Felip Puig.

“Se’ns va arribar a dir que ens paguéssim la mútua”, explica un dels bombers voluntaris. Als esforços per controlar el foc, aquells dies, s'hi van sumar les dificultats de la negociació. I en una reunió a Gelida (Alt Penedès) es va arribar a un acord que finalment va quedar en res. “No van complir res”, diu Josep Mª Alcalà, de ASOBOCA.

Alcaldes d’arreu de Catalunya van rebre cartes i visites de bombers voluntaris explicant la situació, coincidint amb el fet que alguns parcs estan en terrenys municipals. Hi va haver un ultimàtum i al gener del 2015 van dimitir diversos caps de parc entre els qual hi ha el de Lleida i el de Tarragona, per les tensions.

Després de 4 mesos negociant es va arribar a un compromís el 28 de maig del 2015. Però a hores d’ara asseguren no s’ha complert res.

“Estàs fent un servei al país i et fas mal i és vergonyós”, diu a El Nacional Alcalà. “´És un escàndol que hem descobert de fa poc”, afegeix.

El responsable dels bombers voluntaris, però, recorda que "per a tot bomber voluntari que per accident en les seves funcions estigui de baixa té una compensació diària". 

Els mitjans

El govern acaba d’aprovar un pla estratègic per dotar els bombers de mitjans. Un pla que, segons Interior, ha de posar al dia els parcs, vehicles i materials, que des del 2011 no tenen cap inversió.

Però per alguns el pla no és real. “Són els recursos mínims que es necessiten perquè el cos de bombers funcioni”, diu Pere Hervás del sindicat CATAC. Assegura que falten encara 100 milions d’euros per invertir i que el pla suposa tornar al 2011. “És un pla de contingència. Tenim els parc i vehicles vells, el material caducat i els bombers jubilats”, assegura.

Hervás critica que Interior hagi decidit comprar camions de 15 anys d’antiguitat quan les ADF van amb vehicles nous de trinca. “Tot surt de la mateixa caixa de la Generalitat o la Diputació”, assegura.

L’enemic comú: els ADF

La presència dels ADF sobre el territori posa nerviosos tant els bombers funcionaris com els voluntaris. “En l’últim foc d’Òdena (Anoia) un camió de bombers va haver d’atendre un vehicle que s’estava cremant” exposa amb certa desesperació el representant de CATAC. “Hi ha ADF que s’en van a apagar foc”, explica Hervás, que en critica una “manca de professionalitat”.

Pels bombers funcionaris un problema afegit a l’extinció dels incendis són els “efectius descontrolats”. I en aquesta mateixa idea hi coincideix el col·lectiu de bombers voluntaris, que explica que “la sensació és que no s’estan utilitzant bombers voluntaris, sinó ADF”.

Consideren que són mà d’obra barata i que, a més, no suposen cap cost per al Departament d’Interior perquè pengen del Departament d’Agricultura. Estan ben dotats, a més, perquè reben les subvencions de diferents bandes, com són Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions.

Horta de Sant Joan, l’abans i el després

L’incendi d’Horta de Sant Joan, on van morir 5 bombers del GRAF de Lleida, és vist també pels voluntaris com un abans i un després. Aquell incendi va provocar un increment en la seva formació.

Segons el president de l’única organització que agrupa els cossos de voluntaris, Josep Mª Alcalà, des de llavors “s’ha mentit i s’ha enganyat molt. Hi va haver errors interns a Horta de Sant Joan”. Alcalà assegura que la relació entre els GRAF i els voluntaris “és inexistent” i en canvi és bona amb la resta de bombers.

Pel responsable del sindicat CATAC, Pere Hervás, en canvi, els GRAF tenen un ”poder excessiu”.

La Fundació Pau Costa, que porta el nom d’un dels bombers GRAF que van morir en el foc d’Horta, forma bombers de tot arreu, també de fora de Catalunya. El que per alguns és una millora en la professionalització de l’extinció d’incendis, pel col·lectiu de voluntaris és també un problema perquè “els GRAF substitueixen els bombers blaus i resten hores als funcionaris”.

Tots coincideixen, però, que la clau, més enllà dels mitjans, és el respecte entre les diferents seccions que formen el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.