L'Isidre Fitó és un EPAF del parc de bombers de Granollers, és a dir, forma part dels Equips de Prevenció Activa Forestal. Des del 1997 que obre pas als bombers perquè puguin passar les mànegues pel mig del bosc. Treballa amb la motoserra i les destrals i talla arbres que dificulten l'accés o els que ja estan agafats pel foc per evitar que s'estengui.
"Ens dediquem a fer tasques de prevenció a l'hivern, de neteja de boscos, i a l'estiu, quan hi ha un foc, anem amb la motoserra obrint pas per a les línies d'aigua", explica tot just després de tornar de la primera línia de foc.
Els EPAF treballen en equips de 4 persones. "Els dos del davant van amb eines mecàniques tallant arbres i els altres dos els aparten". També ressegueixen el perímetre amb eines manuals. "Normalment, per passar has de tallar arbres i de vegades molts arbres que ja els ha agafat el foc. A vegades el foc ha agafat un arbre i l'has de tallar perquè no progressi", diu.
El bomber invisible
"Sempre m'ha agradat la feina del bosc amb motoserra i com que sempre m'ha agradat, per això hi vag entrar". Així de senzill. L'Isidre va fer de la seva afició i vocació la seva professió. Va participar en diverses campanyes forestals i, finalment, el 1997, va entrar com a funcionari.
La seva és una feina invisible. Obren camí als companys, ressegueixen el perímetre, netegen la zona i tot això a tocar de les flames, en zona calenta, zona de perill. "Si es gira el foc, tirem cap a la zona cremada", explica, on l'incendi ja no pot cremar res, zona segura.
"El 1994 és l'any que més em va marcar"
Els grans incendis del 1994 són considerats els més greus de la història de Catalunya. La simultaneïtat del foc i la manca de mitjans va fer d'aquell un estiu fatal. Hi va haver 60 incendis, dels quals 12 es consideren grans focs. Només al Bages i al Berguedà es van cremar 45.000 hectàrees. "Va ser l'any que més em va marcar", diu.
L'Isidre va fer aquell any la seva primera campanya d'estiu. "Vam ser a les Planes, al Montseny, cada dia anàvem a un foc o altre. A Tiana hi vam ser a la nit. Vam ser a diversos focs perquè aquell estiu era un no parar".
Dels incendis recents, recorda sobretot el de l'Empordà del 2012 perquè "feia molt de vent i et senties impotent, perquè fins que no para el vent no pots apagar el foc". D'Horta té el mal record de la mort dels cinc bombers, però "no va ser un incendi gaire gran. Bufava el vent i la temperatura era molt alta".
El bosc abans i ara
Fa 20 anys que l'Isidre treballa al bosc amb els bombers, però abans ja hi treballava. Li preguntem si els boscos han canviat i arrufa el nas: "De 20 anys ençà sí que han canviat, però ja estava bastant brut el bosc abans".
Es treballava molt més que ara, "s'aclarien arbres i es treien. Ara, com que no es treuen, són al bosc. Molts s'han assecat, molts han caigut, hi ha hagut ventades, hi ha nevades. Van caient els arbres i de la majoria de boscos no es treuen aquests arbres. Són a terra i quan vas a un foc et trobes arbres podrits, troncs podrits, i això és el primer que agafa el foc i és el que més crema, i llavors això costa molt d'apagar. És quan hi has d'anar amb una motoserra, tallar per obrir pas, perquè moltes vegades va el perímetre per on hi ha l'arbre tombat i hi ha zones amb ple d'arbres tombats, i això alenteix molt la feina per poder avançar amb la mànega".