L'Església catalana està de dol per la mort aquest Dilluns de Pasqua del papa Francesc, que ha traspassat aquest matí després d'uns mesos en un estat de salut delicat i d'haver estat hospitalitzat durant 38 dies per una pneumònia bilateral. El cardenal arquebisbe de Barcelona i expresident de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, ha lloat que Francesc ha seguit durant la seva vida i fins als seus darrers dies l'exemple de Jesús en "estimar-nos fins a la mort" i estant "a prop de tota la gent", sortint de la seva residència a Santa Marta tot i que estava "molt feble" de salut i que els metges li havien recomanat repòs durant mesos.
Omella també ha destacat que el papa Francesc es va "entregar als més pobres" visitant països en guerra, humils i on els cristians estan perseguits, "anant a tot arreu, fins a les perifèries". "Això és un testimoni que hem de guardar com a un record preciós", ha apuntat el cardenal Omella, que haurà de ser trucat al conclave aviat per a ser un dels que escolliran el successor de Francesc al capdavant de l'Església catòlica i que als seus 79 anys complits aquest mateix dilluns serà també, per tant, un dels possibles papables. La catedral de Barcelona obrirà als fidels a partir d’aquest migdia la Capella de Santa Llúcia, amb una foto memorial i un llibre de condolences.
L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha destacat que Francesc ha estat "el Papa dels pobres", "un promotor de la pau mundial" i impulsor d'una Església oberta que no ha volgut romandre "tancada en ella mateixa o reclosa en una sagristia". Així ho ha apuntat l'arquebisbe en un comunicat, en el qual referma que Francesc volia "una Església que surt, que s'enfanga en el camí". Segons Planellas, també "ha estat un promotor de la pau mundial, anant en contra de la barbàrie de la guerra". L'arquebisbe de Tarragona ha destacat també de Francesc "la predilecció especial per als pobres i els marginats, per als migrants, per a tots aquells que sofreixen".
"Misericòrdia, proximitat i renovació"
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ha expressat la "gran tristesa" per la mort de Francesc, a qui ha definit com un "signe viu de misericòrdia, proximitat i renovació per a tota l'Església i per al món". En un article, Giménez ha afirmat que ha deixat "un llegat inesborrable" i que la seva manera de ser, "humil, senzilla i profundament evangèlica, ha tocat el cor dels creients i no-creients d'arreu del món". Segons el bisbe lleidatà, "el seu somriure, la seva paraula clara, la seva denúncia profètica de les injustícies i la seva voluntat ferma de posar els pobres al centre del camí cristià han estat una llum enmig de les tenebres del nostre temps".
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha lamentat la pèrdua del papa Francesc i ha assegurat en un comunicat que “la seva petjada perdurarà en l’Església”. Per aquest motiu demana als fidels de la diòcesi de Girona “pregar per la seva ànima i pel futur de l’Església”. El bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, s’ha sumat: “[Francesc] ens ha ensenyat a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats”, ha destacat. També ha mostrat “immensa gratitud” per Francesc, a qui considera un "exemple" a seguir.
L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, ha destacat aquest dilluns que la memòria del papa Francesc "perdurarà pel seu servei als migrants i als pobres" i "per l'exemplaritat de la seva vida entregada". En una nota del bisbat d'Urgell, l'arquebisbe i el bisbe coadjutor, Josep Lluís Serrano, diuen que Francesc "ha donat un gran exemple de bondat, de servei als més pobres i de l'alegria de l'Evangeli", i "ha estat bo i fidel fins a la mort". Alhora, la diòcesi ha mostrat el seu agraïment al papa Francesc per haver enviat el seu secretari d'Estat, el cardenal Pietro Parolin, a presidir la festa de la Mare de Déu de Meritxell el setembre del 2023 i per haver elegit Josep Lluís Serrano com a bisbe coadjutor d'Urgell el juliol del 2024.