Juan Andrés Benítez va morir el 5 d’octubre del 2013 després d’una polèmica intervenció policial al Raval. Cinc anys després, la mort de l’empresari de 50 anys s’ha convertit en un símbol de desobediència i de lluita contra l’especulació al barri gràcies al solar okupat que porta el seu nom en homenatge. L’Àgora Juan Andrés és un punt de referència clau pels moviments veïnals del Raval, un espai inèdit en una zona de la ciutat històricament caracteritzada per la seva densitat i que s’enfronta a un desallotjament imminent.
La història de l’ocupació del solar es remunta a aquella fatídica nit de fa cinc anys. Els Mossos van acudir al carrer de l’Aurora aquell dissabte alertats per una baralla que havia protagonitzat la víctima amb un altre veí, l’Elias. Quan va arribar la policia, Benítez es disposava a marxar del lloc de fets. Una agent el va retenir per identificar-lo i l’empresari va intentar desfer-se’n agressivament.
Aleshores, un grup de mossos va saltar per ajudar la companya i van procedir a reduir-lo. Els agents el van tombar de bocaterrosa i, després d’uns moments de forcejament, el van emmanillar i li van lligar els turmells amb un cinturó. Benítez va patir una aturada cardíaca provocada per la suma de lesions –algunes provocades pels agents que li van propinar puntades de peu, cops de puny i de genoll per tal d’immobilitzar-lo- i per les arítmies que arrossegava la víctima.
En l’anomenat cas Raval, sis mossos van ser condemnats a dos anys de suspensió de sou i de feina i a cinc anys en llibertat vigilada per una actuació “desproporcionada”, que va durar fins a 12 minuts i que “incomplia” els protocols policials.
En el primer aniversari dels fets, un grup de veïns va decidir ocupar de manera espontània el solar convertit en abocador improvisat que hi havia al mateix carrer de l’Aurora per a realitzar els actes d’homenatge a Benítez. “Ens vam haver de calçar les botes perquè hi havia més d’un centenar de xeringues pel terra”, recorda Miquel Vallès, portaveu de l’Àgora Juan Andrés. Aquest veí porta gairebé tres dècades vivint al Raval i ha sigut testimoni de tots els intents d’obertura del barri a la resta de la ciutat i també del seu “deteriorament” més recent.
Per Vallès, la feina realitzada al solar ocupat ha aconseguit “recuperar molt teixit social” i ha permès dotar al Raval d’un punt de trobada, un espai de pedagogia i nucli de debat autogestionat en favor de la cultura on tothom és benvingut. A l’Àgora Juan Andrés si realitzen xerrades de tota mena, actes culturals, projeccions de cinema i fins i tot compta amb el seu propi hort urbà.
Tanmateix, el paper més important que duu a terme el solar és en l’àmbit reivindicatiu. L’espai és un símbol en si mateix de la lluita contra la reforma urbanística i l’especulació al barri. El solar és propietat de Triquell y García, una societat que segons explica Vallès acumularia un “deute superior al milió d’euros” i que hauria pactat una condonació del deute amb la Sareb a canvi de deixar el “terreny net”.
El judici per l’ocupació de l’Àgora serà el pròxim 17 d’octubre. Davant l’imminent desallotjament, prop de 200 persones es van manifestar el passat dissabte per reivindicar l’ocupació del solar i per recordar el cinquè aniversari de la mort de Benítez.
Sota lemes com “Fora especuladors del barri” o “Juan Andrés, ni oblit ni perdó”, la protesta que va començar al Raval, es disposava a arribar fins la plaça Sant Jaume pel carrer Ferran, quan van ser aturats per un ampli dispositiu policial. Després d’uns moments de tensió, una portaveu de la comitiva va llegir un manifest a pocs centímetres del cap dels agents i un grup de manifestants van encendre espelmes i van posar plantes -amb test inclòs- als peus dels mossos, simbolitzant l’espai verd de l’Àgora.