El jutge que dirigirà el judici contra sis Mossos d'Esquadra acusats de causar la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez, mentre el reduïen al carrer Aurora del Raval, el 6 d'octubre del 2013, ha prohibit als mitjans de comunicació prendre imatges dels acusats mentre declarin. Tampoc es podran gravar els testimonis ni els pèrits forenses. El judici públic, que ha de començar dilluns, es podrà seguir des de la sala i també es podrà enregistrar el so, però no es podran gravar les imatges de ningú que hagi de declarar. Per prohibir-ho el magistrat José Luís Ramírez ha hagut de fer una interlocutòria judicial de 13 pàgines argumentant les mesures que s'han pres i que porten a l'extrem el dret a la intimitat personal i l'avantposen al dret de la llibertat d'informació. 

El temps al qual s'han d'acotar les televisions a l'hora d'explicar les notícies és el principal escull, segons el jutge. En la interlocutòria remarca que "el temps és un producte extremadament escàs i valuós, cosa que es tradueix en la necessitat de seleccionar només alguns fragments del que s'ha gravat per donar-ne difusió". I afegeix que aquesta selecció "acaba esbiaixant la informació" i provocant notícies que tiren cap al vessant "sensacional i espectacular". El magistrat interpreta que les imatges en comptes de "reflectir la realitat acaben creant-la" i que això "intensifica riscos".

La interlocutòria és extremadament garantista amb els acusats i argumenta que la difusió de les imatges de les declaracions del judici poden incidir en el comportament dels testimonis i del jurat popular. Al seu entendre, poden propiciar-se judicis paral·lels que poden interferir greument sobre el judici oral i això genera un risc afegit de "teatralització de tot el procés, amb la seva previsible pèrdua de rigor".

Amb la mesura el magistrat del cas Benítez vol evitar "l'efecte de perpetuació de la imatge" a Internet. Tots aquests "riscos" argumentats pel magistrat existeixen igualment en tots els judicis, però mai fins ara s'havien pres unes mesures tan estrictes amb la premsa. 

Aquesta setmana el jutge es va reunir amb totes les parts i cap d'elles va demanar explícitament aquesta mesura. La fiscalia va exposar el que ja és habitual, que no es gravés el jurat popular. Només els advocats dels mossos es van mostrar més nerviosos i reticents a la difusió del judici com es fa habitualment a l'Audiència de Barcelona gravant íntegrament cadascuna de les sessions. 

Imatges clau

Si per una cosa es caracteritza el cas Benítez és precisament per les imatges que es va fer públiques a través dels mitjans on es feia tota l'actuació dels Mossos d'Esquadra acusats. Detallen des del moment que comença la reducció fins que arriben les ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que s'emporten el detingut, tot i que tot apunta, i així es veurà en el judici, que ja era mort quan el van traslladar. 

Les imatges són la prova clau de les acusacions contra els Mossos d'Esquadra i encara avui es poden trobar a la xarxa. 

 

 

Periodistes castigats

És el mateix cas que ja va provocar que els periodistes tampoc puguin gravar dins la Ciutat de la Justícia. Per norma general els mitjans no poden gravar ni fer fotos als passadissos dels jutjats. Les característiques de la Ciutat de la Justícia, però, amb dues portes i un atri central considerat via pública, van fer que des del primer dia s'instal·lessin unes zones per la premsa gràfica a l'hora de gravar els acusats quan anaven a declarar. Però el cas Benítez va suposar un abans i un després. L'entrada en escamot dels Mossos encaputxats perquè no els poguessin identificar, juntament amb uns incidents uns dies abans amb una manifestació que es va colar dins els jutjats, va acabar provocant que la jutgessa degana ordenés la prohibició de gravar dins el complex judicial. 

Els periodistes de tribunals van recórrer la decisió judicialment fins a arribar al Tribunal Suprem. L'alt tribunal va desestimar finalment el recurs contenciós-administratiu que va presentar el Col·legi de Periodistes de Catalunya en representació dels mitjans i professionals afectats. 

El que sí que ha ordenat el Suprem és un espai on poder gravar les declaracions dels advocats o testimonis, dins la Ciutat de la Justícia. Fins ara s'havien de fer al carrer. 

 

 

Caps tallats

El cas Benítez va comportar canvis en l'estructura dels Mossos d'Esquadra. Els responsables del cos van rellevar el cap de la comissaria de Ciutat Vella, Enric Garcia Doñate, i el van traslladar a Les Corts. És ell el mosso amb jaqueta blanca que encapçala l'escamot que va entrar a la Ciutat de la Justícia saltant totes les normes habituals de l'entrada d'imputats, per protegir els seus agents de les càmeres de fotos i de televisió. El cas Benítez, un any després del cas Quintana, va acabar de fer trontollar la cúpula d'Interior. Artur Mas va mantenir en el càrrec de director de la Policia a Manel Prat, però les diferències entre el cap polític dels Mossos i el conseller Ramon Espadaler cada cop eren més grans. 

Prat encara va tenir una altra actuació controvertida: Els aldarulls posteriors al desallotjament de Can Vies. L'endemà, sí, dimitia del seu càrrec.