El físic de partícules belga Francis Halzen ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Física 2026 pels seus descobriments sobre els neutrins d'alta energia d'origen astrofísic i per les seves "contribucions decisives" per impulsar l'Observatori de Neutrins IceCube, que permet observar-los. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha decidit premiar la "visió i lideratge científic" de Halzen, que investiga a la Universitat Wisconsin-Madison dels Estats Units. El físic belga va descobrir que amb el gel del Pol Sud es podien detectar els neutrins i que, mitjançant IceCube, els científics poden captar aquestes partícules, cosa que obre la porta a revelar fenòmens còsmics fins ara desconeguts.
Els neutrins són unes partícules que estan per tot arreu, però passen desapercebudes. Aquestes travessen la Terra i els nostres cossos sense que ens n'adonem. Molt rarament, un neutrí interactua amb un nucli atòmic, cosa que permet que puguin ser detectats per algú amb l'equip adequat per a això. L'Observatori de Neutrins IceCube, un quilòmetre cúbic de gel equipat amb sensors de llum, permet als investigadors capturar aquests neutrins provinents de processos d'altíssima energia a l'univers distant.
Els científics saben des de fa temps que el cosmos conté acceleradors de partícules naturals, que emeten partícules amb energies fins a un milió de vegades superiors a les que es poden assolir als laboratoris terrestres. No obstant això, aquests fenòmens continuen sent un misteri. Els neutrins, amb energies extremadament altes, es creen en els mateixos entorns que altres tipus de partícules. No obstant això, a diferència d'aquestes, els neutrins ens arriben sense canviar de direcció ni perdre energia.
Quan un neutrí col·lisiona amb un nucli atòmic, produeix un esclat de llum que pot ser detectat per sensors al gel glacial transparent. Francis Halzen va presentar per primera vegada la seva idea per a la captura de neutrins al Pol Sud el 1988. El gel del Pol Sud presenta nombrosos avantatges, ja que està lliure de diversos tipus d'interferències i la zona és geològicament estable, sense terratrèmols. Els neutrins còsmics d'energies extremadament altes són molt rars, per la qual cosa es necessita un volum enorme de gel per observar un nombre suficient de col·lisions. IceCube, que es va acabar el 2011, abasta un quilòmetre cúbic complet.
BREAKING NEWS The Royal Swedish Academy of Sciences has decided to award the 2026 #NobelPrize in Physics to Francis Halzen “for decisive contributions to the IceCube Neutrino Observatory and the discovery of high-energy neutrinos of astrophysical origin.” https://t.co/UcPBWk0RiK
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 6, 2026
Els investigadors van descobrir els primers neutrins d'alta energia a través d'aquesta eina i, uns anys més tard, van poder publicar el seu descobriment de neutrins que s'havien d'originar molt lluny del nostre sistema solar. A partir de llavors, la recerca de les fonts de neutrins de l'univers va poder començar de debò. Les interaccions de neutrins que IceCube recopila contínuament proporcionaran als investigadors nous coneixements sobre els entorns violents en què es poden crear neutrins d'alta energia, i fins i tot podrien revelar fenòmens còsmics fins ara desconeguts. "Francis Halzen ha liderat un equip internacional d'investigadors i enginyers que ens han proporcionat un instrument fantàstic. La seva tenacitat i visió científica han aplanat el camí cap a un nou tipus d'astronomia", ha destacat sobre el premiat el president del Comitè Nobel de Física, Mark Pearce.
L'any passat, els guanyadors del Nobel de Física van ser els físics John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis, pels seus descobriments en mecànica quàntica, un camp al qual han portat "a una nova dimensió". "Juntament amb la teoria de la relativitat, la física quàntica és la base del que s'ha anomenat física moderna, i els investigadors han dedicat l'últim segle a explorar les seves implicacions", va apuntar l'Acadèmia de Ciències sueca.