Algú es pregunta cap a on volem anar? La societat espanyola està en xoc davant de l'assassinat del petit Gabriel. Lluny d'entendre que aquest assumpte mereix respecte, prudència i una profunda empatia amb els familiars del petit, i a més, amb tantíssimes famílies que pateixen cada dia la desaparició dels seus éssers estimats, massa mitjans de comunicació s'estan dedicant a fer el contrari.
Un recordatori: a Espanya, fins que no hi ha sentència ferma, una persona està emparada per la presumpció d'innocència. Encara que ens resulti de vegades difícil de respectar aquest criteri. És per a totes, és per a tothom. I és un avenç per a la societat.
Un altre recordatori: ni la raça, ni la nacionalitat, ni la ideologia no poden mai ser motiu per criminalitzar ningú. Això és per a totes les persones. En tots els casos
Resulta sorprenent que els qui amb tant afany defensen viure en democràcia i en un estat de dret el facin saltar pels aires precisament quan més necessari és garantir-lo.
Hem avançat en moltes coses, en altres, per desgràcia, encara no hem après res. I cada dia que passa, a la vista està, estem retrocedint en un camí que va costar molt de recórrer. Prenguem nota.