En anglès se'ls coneix com a "weekend warriors", és a dir, lluitadors del cap de setmana. En català, però, se'ls ha batejat amb un terme una mica més modest i que reflecteix millor de quin col·lectiu de persones estem parlant, els "esportistes de cap de setmana", és a dir, aquelles persones que tenen una vida molt atrafegada de dilluns a divendres, ocupada, sobretot, per la feina o els estudis, a més d'altres obligacions, i aprofiten els dissabtes i els diumenges per fer tot l'esport que no tenen temps de fer entre setmana. El perfil d'aquests esportistes de cap de setmana són, sobretot, homes d'entre 40 i 60 anys, que per la seva càrrega familiar i laboral no tenen temps d'entrenar regularment. Des de la Societat catalana de medicina familiar i comunitària (CAMFiC) alerten que aquests esportistes, malgrat que només representen entre l'1 i el 3% de la població adulta, acumula una "elevada incidència" de lesions muscoeslètiques. Les més habituals són els esquinços i les distensions musculars, però també tendinitis, lesions a genolls i turmells. Algun dels esports que més habitualment practiquen els "weekend warriors" catalanes són el pàdel o el golf, amb els problemes d'espatlla i colze que això els pot generar.
Els homes, menys consciència sobre els seus límits
“Els perfils més perillosos són els que han fet esport de joves, han deixat de practicar-lo i mantenen l’esperit competitiu. Sovint el cos ja no acompanya l’acció que vols fer, i les errades de coordinació provoquen lesions”, explica Toni Morral, fisioterapeuta i membre del Grup d'Exercici Físic i Salut de la CAMFiC. Tot i que també hi ha dones que fan esport només al cap de setmana, les dades mostren que els homes són majoria i tendeixen a patir més lesions musculars (isquiotibials), fractures agudes i lesions de maluc i espatlla. Les dones, en canvi, presenten més risc de lesions de genoll, turmell i lesions per estrès ossi, així com una major prevalença de commocions cerebrals. Ara bé, la gran diferència és en l'actitud: "Els homes pateixen més lesions perquè sovint no coneixen els seus límits i no escolten el cos. Els corredors, per exemple, tenen una competició amb ells mateixos i acaben amb tendinitis o fractures per excés d’entrenament”, avisa Morral.
Un dels elements que més influeixen en aquesta mena de lesions són l'edat de qui pràctica l'esport, però també els antecedents o el sobrepès, així com tenir una tècnica eficient i no estar prou preparats físicament. Els "weekend warriors", com hem vist, practiquen tota mena d'esports, però entre ells destaca la bicicleta, també la de muntanya. Això és un fet destacat ja que molt sovint aquestes persones no tenen coneixement d'aquest medi i no van prou preparats, fet que augmenta la possibilitat de lesions. Les estratègies de prevenció passen per l’escalfament, la progressió gradual de la càrrega i, sobretot, la pràctica regular. Aquí, l’atenció primària juga un paper clau, orientant sobre hàbits saludables, adaptació d’exercici i detecció precoç de lesions.