L'Audiència Nacional ha condemnat a 7 anys i 4 mesos de presó a sis fills de l'empresari José María Ruiz Mateos —mort el 2015— per l'estafa en la captació de fons per al grup Nueva Rumasa, que van desplegar entre els anys 2009 i 2011. A Álvaro, Zoilo, José María, Pablo, Francisco Javier, Alfonso i José Ramón Ruiz Mateos se'ls atribueixen delictes d'estafa, blanqueig de capitals i alçament de béns. La Sala penal també ha condemnat a 6 anys i 3 mesos de presó a José Ramón Romero, qui era director de l'oficina del Grup Rumasa en la localitat gaditana de Jerez de la Frontera, coneguda com a 'banquito de Jerez', i una pena de 6 anys i 5 mesos de presó a un nebot de Ruiz Mateos, Zoilo Pazos, que figurava com a partícip i administrador de nombroses societats del grup. Igualment, condemnen a Ángel de Cabo, Fernando Juan Lavernia i Iván Losada a penes d'entre 3 i 5 mesos de presó per delicte d'alçament de béns, mentre que absol a altres quatre persones que es van asseure en el banc dels acusats. La jutgessa condemna als germans Ruiz-Mateos, juntament amb Pazos i amb Romero, a indemnitzar de manera conjunta i solidària als perjudicats en la present causa. Així mateix, imposa als condemnats el pagament de les costes causades, incloses les de les acusacions particulars.
La Fiscalia Anticorrupció demanava per als Ruiz Mateos 16 anys de presó a l'inici del judici, però al llarg del procés van anar descarregant responsabilitats sobre el pare, i van assegurar que en realitat "era l'amo de tot i qui manava a l'entramat".
Societats a Belize, Panamà i Holanda
Segons la sentència, els Ruiz Mateos tenien societats instrumentals a Belize amb finalitats il·legals. "Entre aquest cúmul de societats podien distingir-se unes autènticament productives —fonamentalment situades en els sectors vinícola, hoteler i d'alimentació— juntament amb altres societats instrumentals o merament patrimonials, que es limitaven a ostentar la propietat nominal d'aquelles societats i de les seves marques comercials, així com la d'alguns immobles dels membres de la família Ruiz-Mateos". Així doncs, els magistrats conclouen que el Grup Nueva Rumasa estava format per un complex conglomerat de societats que, "si bé participaven d'una gestió comuna dirigida a un mateix fi, no conformaven un grup consolidat en el sentit definit en la legislació mercantil i fiscal, malgrat fer-lo constar així en la seva publicitat, perquè aquestes societats mancaven d'una matriu comuna". Tanmateix, l'Audiència sosté que el patrimoni i la tresoreria d'aquestes societats es posaven durant anys "indistintament" al servei de tot el grup, que funcionava com una sola empresa "tant a efectes financers com de responsabilitat patrimonial".
La Sala indica que, malgrat que el grup pertanyia en última instància a la família Ruiz-Mateos, la majoria de les societats pertanyien formalment a altres societats estrangeres, generalment radicades en paradisos fiscals i en jurisdiccions no cooperants o de baixa tributació —fonamentalment Belize, Panamà i Holanda—, un moviment que unit a l'ús de testaferros i de despatxos fiduciaris "va permetre durant anys dotar a tot l'entramat d'un considerable grau d'opacitat". Aquest grup societari era dirigit i gestionat pels acusats Álvaro, Zoilo, José María, Pablo, Francisco Javier i Alfonso Ruiz-Mateos Rivero, juntament amb el seu pare, José María Ruiz Mateos, els qui així mateix comptaven amb un petit grup de fidels col·laboradors.
Deute milionari
La interlocutòria també assenyala que en els anys als quals fa referència l'escrit "l'entramat de societats va aprofitar una complexa estructura financera que l'any 2009 operava amb, almenys, 4.067 comptes oberts en 117 entitats bancàries, principalment en el Grup Santander-Banesto —724 comptes— i en el Banc Echeverría —130 comptes—, el funcionament artificiós dels quals es va posar calculadament al servei dels fins il·legals". Segons la sentència, a principis de 2009 la situació econòmica i financera del Grup Nueva Rumasa era d'una considerable gravetat, perquè tenia deutes acumulats per import de milions d'euros i mancava de liquiditat per poder assumir els compromisos econòmics i per sostenir l'activitat regular de les empreses, que necessitaven 52 milions d'euros per atendre els seus pagaments més immediats.
Davant d'aquestes circumstàncies adverses que complicaven la situació d'insolvència de les empreses i davant la impossibilitat de seguir recorrent a fiançament bancari, ocultant tot als creditors, proveïdors, consumidors i altres intervinents, la família va decidir posar en marxa un nou mecanisme "dirigit a captar fons del públic amb els quals poder, no només emmascarar per un temps aquesta situació, sinó també fer front a les abundants despeses personals, familiars i domèstiques i principalment als préstecs que gravaven els seus habitatges, que a principis de l'any 2009 superaven els 18 milions d'euros".
Segons assenyala l'Audiència Nacional, per captar els fons, els acusats juntament amb el seu pare van decidir apel·lar a l'estalvi del públic mitjançant agressives campanyes en els mitjans de comunicació d'àmbit nacional, sobretot en premsa escrita, on oferien invertir en les seves societats més conegudes a canvi de rebre elevats interessos. En aquestes campanyes sempre mostraven una "imatge de solvència i bonança empresarial del Grup Nueva Rumasa que sabien que mancava de tot manteniment". El tribunal indica que el mecanisme ideat pels acusats consistia a obtenir préstecs dels inversors la devolució dels quals juntament amb l'abonament dels interessos es garantiria mitjançant el lliurament d'uns "pagarés d'empresa" o "pagarés corporatius" no a l'ordre, emesos i avalats per societats del grup. Tot aprofitant "la confiança general que els consumidors dipositaven en els productes comercialitzats per les seves empreses amb major presència en el mercat nacional sota marques conegudes que s'incloïen estratègicament en la publicitat, ocultant sempre la seva situació real d'insolvència".
Entramat familiar
La resolució assenyala que es desconeix el nombre exacte d'inversors que van poder rebre pagarés o altres efectes del grup, perquè existeixen algunes inversions opaques, però almenys es compatibilitzen 4.110 persones. L'import total dels fons captats va ser de 337.377.450,60 euros, mentre que l'auxili judicial ha pogut identificar l'entrada en els comptes de Grup Nueva Rumasa de, almenys, 243.476.514 euros procedents dels adquirents de pagarés entre els mesos de febrer de 2009 i febrer de 2011. Els fons captats pels acusats es destinaven gairebé íntegrament a una caixa comuna des de la qual després es redistribuïen a la resta de societats del grup en funció de les seves necessitats particulars. La sentència detalla que els Ruiz Mateos van destinar part dels fons recaptats a l'adquisició de béns per a la família, entre ells vehicles i immobles, sota la titularitat de societats espanyoles que al seu torn eren propietat d'altres societats a Belize.
Finalment, per evitar el pagament de tots els diners que s'elevava a 47.975.828 euros, els ja condemnats i el seu pare, conscients de la impossibilitat d'aconseguir aquesta quantitat "van emetre successivament pagarés a nom de tretze societats de Nueva Rumasa per un import total de 385.353.279 euros dels quals només van arribar a abonar-se 96.239.433, quedant sense pagar als inversors 289.113.846". Així doncs, 8 d'aquestes societats emissores mai van pagar als seus inversors.