La jornada tràgica viscuda ahir a Catalunya ha colpit la comunitat internacional i ha posat Barcelona en el centre mediàtic del món. Les mostres de solidaritat s’han repetit arreu del món les darreres hores davant els atacs terroristes. La comunitat catalana present a l’UCE, persones vingudes d’arreu dels Països Catalans, ha viscut l’atemptat especialment de prop i amb molt desànim. Així ho han viscut els catalans a Prada (Conflent).
Ahir a la tarda, la notícia de l’atemptat va caure com una galleda d’aigua freda a les sales d’actes, als passadissos, arreu de la Universitat Catalana d’Estiu. Amb les primeres informacions, van arribar les primeres mostres de solidaritat. Els alumnes es deixaven els telèfons per poder contactar amb les famílies i amics per comprovar que es trobaven bé. Així ho explica Alba Alcaide, una professora de 30 anys que va poder veure de primera mà aquestes mostres de solidaritat. “La gent s’acompanyava, es deixava els telèfons... ”, explica encara emocionada.
"On s’ha ficat aquest noi?"
Alba, de Perpinyà, es va preocupar molt pel seu cunyat, que viu a Barcelona. “Anava al centre de la ciutat per feina. Normalment, quan hi va sempre es queda fins al vespre per allà, per Tallers, per Rambla de Catalunya”. El moment d’angoixa que va viure va durar uns minuts, els que va trigar a contestar-li el missatge. “’On s’ha ficat aquest noi?’, vaig pensar”. Es veu que havia hagut de fer guàrdia a la farmàcia i no s’hi va quedar.
Després, tal com explica, va patir molta por quan va conèixer el relat d’un amic seu. “Em va explicar que era al Triangle quan va arribar molta gent atemorida”, explica la noia sobre el moment en què la multitud fugia cap a tot arreu, presa de la confusió.
“Tots podríem haver estat allà”
El cas de Jaume Marvà, de Balaguer, va ser diferent. Estava fent senderisme, una activitat fora de Prada, quan li va arribar la notícia. “Un company va rebre un missatge, ens vam quedar sorpresos. Hi havia força confusió”.
Jaume va viure a Barcelona durant anys i té una sensació estranya quan pensa en el succés, tot i que encara no ha pogut apreciar-ne l’abast. “Tinc la sensació que tots podríem haver estat allà. M’hi he passejat molts cops”, explica, i afegeix que la gent que és de fora de la capital “acostuma a passejar-se més pel centre”.
Víctor Jurado hi ha passat molts més cops. Aquest estudiant d’història passava gairebé cada dia pel lloc de l’atropellament. “De la universitat cap a casa aquest any hi dec haver passat unes 50 vegades”. Ell mostra incredulitat davant els esdeveniments. A ell, Barcelona l'agafa més de prop. És veí de Sant Boi de Llobregat. “No m’ho acabava de creure. Em vaig quedar molt sorprès”, apunta.
“No m’imaginava que pogués passar a Cambrils”
A Prada també hi ha alumnes com l’Adrià Aragonès, que viu a Reus, municipi situat molt a prop de Cambrils, on va haver-hi l'altre atac. “No m’imaginava que pogués passar allà”, explica encara sorprès. No acaba d’entendre com l'atac va poder tenir lloc a la població i menys encara un dia entre setmana: “Si hagués estat un dissabte a la nit, podria haver estat molt pitjor”.
Adrià va reaccionar ràpidament. “Vaig preguntar als amics si algú estava allà. Molta gent hi treballa”, comenta sobre el moment en què va rebre la notícia. Ara, més tranquil, celebra que no hi hagués cap amic ni familiar entre els ferits. Lamenta que després de l’atemptat hagin aparegut pintades xenòfobes a la zona. “Això afectarà la convivència i fomentarà més radicalització”, lamenta.
“És com si hagués passat al País Valencià”
“Els catalans i els valencians som cosins germans. Això sempre s’ha dit i ahir es va veure”, explica Josep-Vicent Sanxis, que és portaveu d’AMICSprada. Josep-Vicent explica que la seva sensació és “com si l’atemptat hagués passat al País Valencià”. En les darreres hores, i més tenint en compte que a l’UCE hi ha molts catalans, ha sentit Barcelona "molt a prop”.
Explica que sent “orgull” per la reacció de solidaritat dels valencians, que han fet avui minuts de silenci arreu del País Valencià. Si no hagués estat a Prada, Josep-Vicent explica que li hagués agradat anar a Barcelona, ciutat amb la qual té molts vincles: “Hagués anat a la plaça de Catalunya per a fer pinya a les manifestacions, per a dir als terroristes que estem units”. Com ell, la resta de testimonis ahir era a Prada, però els seus pensaments a Barcelona.