Jaume Asens Llodrà té 44 anys, és advocat i des de fa 11 mesos, regidor a l'Ajuntament de Barcelona. És el tercer tinent d'alcalde d'Ada Colau i porta tota l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. És realment la seva especialitat. Tota la vida ha defensat els drets humans, moviments socials i la lluita contra la corrupció des del carrer i des de les sales de vistes. El regidor, llicenciat en Dret i en Filosofia, no amaga que se sent més còmode amb la toga d'advocat que no pas a la sala de plens. La pressió a la qual està sotmès el govern de Barcelona en Comú fa que no s'hi vegi gaire fent carrera política. Ni tant sols els 8 anys que, com a màxim, preveu el codi ètic del seu partit. Aprofitant que ens rep per fer un repàs a les mesures anticorrupció que s'estan implantant a l'Ajuntament de Barcelona, anem més enllà i parla de la seva nova vida com a regidor. Asens se sent incòmode amb les preguntes i deixa anar el nerviosisme amb grans rialles just abans de cada resposta. 

Com es veu tot des de l’altra banda?

(Riu) La veritat és que necessitaria bastant temps per expressar-ho. És una perspectiva totalment diferent. Et col·loca en un altre lloc de la societat. Hi ha un sentit de la complexitat que abans no veies. T’adones que hi ha inèrcies, resistències, obstacles sistèmics de la pròpia màquina administrativa... Hi ha coses molt boniques quan veus que pots transformar la realitat amb uns resultats palpables, tangibles. Hi ha una dimensió humana també de contacte amb els veïns que és molt gratificant. Després hi ha una dimensió més dura on la gent que no venim de la política hi tenim més dificultats o ens resulta més incòmode, que és la dimensió de la relació amb la resta de grups municipals, que molts cops opera la lògica de partit per sobre de l’interès general, que entres en una dinàmica d’intercanvi de cromos, de negociacions on veus que hi ha una lògica d’erosió... Hi ha un punt fosc, una dimensió deshonesta de la política que a la gent que ve dels moviments socials i que no ha tingut cap experiència prèvia - perquè nosaltres no hem fet oposició, hem començat al govern- sí que ens ha sorprès. M’agradaria pensar que jo no actuaria igual si fos oposició, però no ho sé, no. No vull generalitzar, hi ha diferències entre uns i altres, però hi ha determinades formes de fer que et sorprenen. Que semblen buscar més el benefici electoral, el cost electoral. La gent no vota tant per conviccions, sobre el que creu, sinó que vota i es posiciona en funció i el benefici del que en treu ell i el govern. La política esdevé una mica fang, com a la sèrie Borgen. Té molt a veure amb el que es reflecteix allà.

La màquina va sola a l’Ajuntament de Barcelona?

Afortunadament, sí. Hi ha una part que va sola. Una cosa que vam viure molt satisfactòriament és veure que a l’Ajuntament hi ha grans professionals, que estan motivats i que fan que la màquina vagi sola. Hi ha un cos funcionarial i d’empreses que fan que funcioni sola. Els electes el que fem és marcar les línies mestres, la filosofia...  Hi ha decisions que fan que la màquina vaig cap a una direcció o cap a una altra, però si no es prenguessin decisions la maquina aniria sola, afortunadament.

Vostè s'ho passa millor de regidor o d’advocat?

(Riu) No et puc dir la veritat, és que si no quedaré malament...

D’advocat...?

La feina de regidor en un govern que ha aixecat tanta expectativa és molt més dura, i també té una gran interpel·lació des de la ciutadania, i és un govern en minoria. Jo pensava que portava una vida estressant quan era advocat... La feina municipal comporta un gran sacrifici en la vida personal. Jo no sé quina part de sacrifici feien els regidors que hi havia abans, però la gent no és conscient del que representa a nivell de cost personal... És normal que la relació de parella se’n ressenteixi, que hi hagi ruptures, perquè el grau de feina i d’exposició pública és molt gran.

Tornaria a exercir d’advocat d’aquí a tres anys, quan s’acabi aquest mandat?

Tenim una limitació de mandat. No sé què faré d’aquí tres anys. Són dos mandats màxim. Jo no sé si els esgotaré, la veritat... No em facis parlar més del compte... (I acaba tal com a començat, rient sorollosament).