L'arquebisbe Óscar Arnulfo Romero, que va ser assassinat el 1980 a San Salvador per un esquadró de paramilitars per la seva denúncia dels violacions dels drets humans i per la seva defensa dels pobres, serà canonitzat demà, diumenge, al Vaticà, en un clar gest del Papa Francisco cap a la Teologia de l'Alliberament. Juntament amb Romero seran beatificats el papa Pau VI, la monja espanyola Nazaria Ignacia de Santa Teresa de Jesús, els sacerdots italians Vincenzo Romano i Francesco Spinelli, la monja alemanya María Caterina Kasper i el laic italià Nunzio Sulprizio.

Arquebisbat de San Salvador; Congregació Causis Sanctorum

Activista dels pobres

"La veu dels sense veu", com es coneix a monsenyor Romero, es pronunciava contra la violència i les violacions als drets humans en els anys previs a la guerra civil (1980-1992), amb la qual cosa es va erigir en un referent en la defensa dels més vulnerables. Va ser assassinat mentre oficiava la missa. Serà el primer sant del seu país i la seva canonització ha despertat una gran expectació al Salvador.

Paràlisi judicial

Romero va ser assassinat fa més de 38 anys i malgrat ser el personatge més cèlebre d'El Salvador, el seu cas continua immers en la impunitat. Les claus de l'escàs avenç de la Justícia en el cas Romero són diverses ja que l'ombra de la impunitat va envoltar la figura del sant des d'abans del seu assassinat. Segons l'Informe de la Comissió de la Veritat de les Nacions Unides de 1993, Romero va ser víctima d'amenaces de mort i un atemptat fallit amb explosius, fets que no van ser investigats. El document assenyala que després de l'homilia del 17 de febrer de 1980, en la qual Romero es va oposar a l'ajuda militar del Govern dels EUA al Salvador, va ser "objecte d'amenaces de mort" i que en una entrevista privada va assenyalar que sentia "por" i "va preferir que els seus col·laboradors no l'acompanyessin a les seves sortides per evitar-los riscos innecessaris".

Atemptat previ amb bomba

El 10 de març de 1980 es va trobar un maletí amb una bomba "que no va arribar a esclatar" prop d'una altar en el qual havia oficiat missa el dia anterior i que havia estat construïda amb 72 petards de dinamita. Catorze dies més tard, Romero va ser assassinat d'un tret per un franctirador d'un esquadró de la mort d'extrema dreta a l'altar de la capella de l'hospital de malalts de càncer La Divina Providencia, a San Salvador.

Irregularitats múltiples

Amb la seva mort, la impunitat es va imposar i l'Estat es va fer còmplice, segons reflecteix un informe de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) de l'any 2000. El document assenyala una sèrie d'"irregularitats en la investigació" que tenen el seu mateix origen en la falta de recol·lecció i preservació de proves, ja que els investigadors van arribar al lloc del crim gairebé quatre dies després. A l'expedient judicial tampoc no es van incloure proves mèdiques, comradiografies del tòrax de Romero, i es van cridar a declarar de forma "tardana" els testimonis directes del magnicidi.

D'Aubuisson implicat

Les autoritats salvadorenques tampoc no van investigar "seriosament els autors materials i intel·lectuals" de l'assassinat i els involucrats, doncs només va ser processat i absolt el capità Alvaro Saravia. L'Informe de la Comissió de la Veritat i el de la CIDH van assenyalar com el responsable de donar l'ordre d'assassinar el bisbe al major Roberto D'Aubuisson, fundador de l'Aliança Republicana Nacionalista (Arena), partit del qual va ser diputat i candidat presidencial. A totes la irregularitats es van sumar la intervenció del Tribunal Suprem de Justícia que va rebutjar el testimoni d'Amado Antonio Garay, que va conduir Saravia i el franctirador desconegut fins al lloc de l'assassinat. Els jutges del Suprem també li van treure l'autoritat al fiscal general de l'època per sol·licitar l'extradició del capità Saravia, qui havia fugit als EUA i està actualment en parador desconegut.

Testimonis "desapareguts"

A aquesta cadena d'irregularitats se suma la desaparició de Pedro N. Martínez, qui va presenciar l'assassinat i va ajudar a carregar el cos de Romero, i l'assassinat de Walter Antonio Álvarez, membre de l'esquadró de la mort que coneixia la identitat de qui va disparar. "Per aquestes omissions premeditades de part dels servidors de la Justícia, és indubtable que estiguessin involucrats en algun tipus de conspiració per encobrir l'assassinat des del principi", va dir el 1982, segons la CIDH, el primer jutge de la causa, que va haver de fugir del país després de ser objecte d'un atemptat.

Llei de Punt Final

L'aparent cop de gràcia al procés el va donar el Congrés salvadorenc el 1993 amb l'emissió d'una llei d'amnistia que va posar fre a tots els processos per crims de guerra, però una resolució de 2016 del Suprem li va donar vida novament. La Sala del Constitucional va anul·lar aquesta llei el juliol de 2016 i això va permetre que el maig de 2017 el jutge d'instrucció Rigoberto Chicas ordenés la reobertura del procés. D'acord amb membres de l'organització Tutela Legal "María Julia Hernández", part querellant en el procés, el jutge Chicas donarà una resolució sobre el rumb del cas després de la canonització de Romero, demà al Vaticà.