L'arquebisbat de València ha editat per primera vegada en català els Evangelis, amb l'objectiu de "transmetre la fe i la paraula de Déu" en aquesta llengua oficial del País Valencià als feligresos que així ho desitgin. El llibre en format butxaca, Evangeli per a cada dia 2024, ha estat editat per la diòcesi. Així ho ha publicat aquest dilluns Levante-EMV i han confirmat a Europa Press els responsables de la iniciativa, que han afegit que s'han distribuït 5.000 exemplars entre les parròquies, col·legis catòlics i els fidels.
Segons el rector de la parròquia del Sagrat Cor de Patraix i director de la delegació diocesana de litúrgia, Edgar Esteve, la publicació ha sorgit arran de "la voluntat dels espectadors de la missa en valencià que es retransmet cada diumenge a À Punt de tenir els textos per poder seguir" la celebració i perquè els membres de les parròquies que parlen en català "puguin resar cada dia en la seva llengua". "Existeixen molts instruments per resar en castellà i l'objectiu era transmetre la fe i la manera més efectiva per fer-ho era mitjançant l'Evangeli: evangelitzar amb tots els instruments que tenim i la llengua n'és un", ha assenyalat el sacerdot a Europa Press.
La demanda dels catalanoparlants
A més de comptar amb les lectures de totes les misses que se celebraran durant l'any, Evangeli per a cada dia inclou també les de les festes pròpies del país. També s'han introduït comentaris elaborats per un grup de sacerdots i laics de la diòcesi, perquè resulti "més fàcil" la seva aplicació a la vida del creient. Després de conèixer la voluntat dels fidels de disposar dels textos de l'Evangeli en català, Esteve ha assegurat que des de la diòcesi van posar "fill a l'agulla" i en "tres mesos" van redactar el manual que esperen que s'imprimeixi anualment. "Volem donar continuïtat a l'acció i que estigui present per a tothom qui ho necessiti i, d'alguna manera, anar veient la necessitat. Hem de començar des de la base, primer amb les eucaristies i, si hi ha demanda, l'església sempre respondrà a les necessitats del poble de Déu", ha asseverat.
En aquest sentit, el sacerdot ha indicat que el projecte s'ha dut a terme quan s'ha vist "la necessitat": "Molts col·legis religiosos, on cada matí es fa una pregària abans d'iniciar les classes, ho demanaven i la difusió de la missa d'À Punt, que va promoure l'anterior arquebisbe, Antonio Cañizares, ha sigut molt important per a la normalització de resar en valencià". El llibre s'ha distribuït per totes les parròquies i també entre col·legis catòlics i creients, però "la demanda més gran" ha estat en zones catalanoparlants com "la Marina, la Ribera o la Safor, tot i que també a la ciutat de València".
El vicari episcopal i rector de l'església de l'Assumpció de Torrent, Jesús Corbí, ha sigut qui s'ha encarregat de la difusió dels textos evangèlics i ha relatat a Europa Press que els textos fets servir per a l'edició han sigut els de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el Llibre del Poble de Déu, els textos de la missa d'À Punt, la Bíblia Valenciana Interconfessional i les aportacions dels filòlegs de la diòcesi. Tot plegat ha sigut per poder editar uns textos litúrgics "més ajustats" a la normativa valenciana actual i que així fos un valencià "consensuat". Sobre si el consens es basa en les normes de l'AVL, el rector ha indicat que, "d'alguna manera, l'AVL dona la seva paraula tot i que no sigui l'última i definitiva, però la base és aquesta". "Sempre sentim la paraula de Déu en castellà i la idea és que els ciutadans valencians i altres de fora puguin sentir-la en valencià; que els nens s'eduquin en valencià tant a l'escola com a l'institut i que tinguin el recurs els joves cristians i les famílies de poder transmetre la fe i la paraula de Déu en valencià", ha apuntat.
Corbí ha destacat que la retransmissió de les misses a À Punt han suposat "un gran impuls" a la litúrgia en català que ha fet que per moltes persones sigui una cosa "normal" i no "estranya". Així, ha manifestat que disposar tant de misses com dels textos evangèlics en català ha sigut una demanda defensada per una part "minoritària" de l'Església, però que és una petició des de fa "molt temps". En aquest sentit, ha apuntat que la presència d'una "major consciència social" dins l'Església i una "major sensibilitat" per part de l'arquebisbe, Enrique Benavent, ha "sumat" per aconseguir-ho. Tanmateix, es tracta d'un procés "llarg" que "ha de donar-se amb normalitat i sense estridències". "Aquesta és la nostra pretensió perquè en altres èpoques l'ús del valencià va ser conflictiu i problemàtic", ha conclòs.