Cada matí, milers de persones encenen la televisió buscant entendre què passa al món. I, sovint, és la veu serena d’Ariadna Oltra (Barcelona 1979) qui els acompanya en aquest primer contacte amb la realitat. Però darrere la periodista que informa amb rigor, hi ha també la sensibilitat de qui observa. Des del plató d'Els Matins de 3Cat, Oltra, que n'és la directora i la conductora des de fa quatre temporades, converteix la proximitat en una manera de comunicar, i la reflexió en una forma de periodisme.
En el seu darrer llibre, Una casa sense diaris (La Campana), la periodista transforma la memòria íntima en una mirada col·lectiva sobre el periodisme i la manera com ens informem, avui dia. A través de records domèstics, dels diaris escampats damunt la taula del menjador, de les mans tacades de tinta i dels quioscos que desapareixen lentament dels carrers de les nostres ciutats, Oltra parla d’una transformació molt més profunda: el pas d’un món que llegia pausadament a un altre que consumeix informació a cop de pantalla i d’algoritme. El llibre és, alhora, una elegia al paper i una reflexió lúcida sobre la desinformació, la velocitat i el soroll d’una societat hiperconnectada que mai havia tingut tanta informació a l’abast i, paradoxalment, tants dubtes sobre què és veritat.
Però darrere d’aquesta reflexió sobre els mitjans també hi ha una pregunta humana i essencial: què perdem quan deixem de mirar amb calma? Potser per això la seva escriptura combina el rigor periodístic amb una nostàlgia subtil, gairebé literària, que converteix els hàbits quotidians en una manera d’explicar una època sencera. Després d’haver abordat el feminisme a Soc feminista i no ho sabia, Oltra torna ara amb un relat que parla de periodisme, però també de memòria, identitat i de la manera com ens relacionem amb el món. En aquesta entrevista conversem amb Ariadna Oltra sobre el futur dels mitjans, la fragilitat de la informació, la nostàlgia dels diaris de paper i el repte de continuar explicant la realitat en una època que sovint prefereix els titulars ràpids a les històries que deixen empremta.
Parles de la importància d'estar informat i sobretot d’estar ben informat. On vas a buscar la informació?
Jo m'informo una mica a tot arreu. Al matí, quan m’aixeco, miro la informació al telèfon mòbil, miro els grups de WhatsApp, perquè allà, els companys que van a dormir més tard que jo, deixen coses que poden haver passat, miro les notificacions de mitjans digitals, els diaris en paper… De fet, això no ho puc dir, però al cotxe vaig amb la ràdio del cotxe i la del mòbil. I quan arribo a la redacció, televisions nacionals i internacionals, webs de mitjans internacionals, diaris... O sigui, toco una miqueta de tot abans de començar el programa.
Jo crec que hi ha gent que ha decidit, directament, no informar-se, i hi ha gent que creu que està informada i no sé si tenen molt clar que a vegades la informació es barreja amb opinió
A Una casa sense diaris expliques que et preocupa que la gent no estigui ben informada.
Jo crec que hi ha gent que ha decidit, directament, no informar-se, i hi ha gent que creu que està informada i no sé si tenen molt clar que a vegades la informació es barreja amb opinió. En un diari en paper, digital o en un mitjà està molt ben diferenciat, però a les xarxes, que és on la majoria de la gent accedeix a la informació, ara mateix no ho està.
Hi ha una tendència molt clara del consumidor de passar del diari en paper al digital. Tu encara llegeixes diaris en paper?
Jo llegeixo diaris en paper, subratllo diaris en paper. De fet, segurament, a la meva bossa hi haurà algun article. Porto guions, em retallo coses, perquè necessito subratllar i escriure, la meva feina implica que haig d'estar estudiant coses perquè no sé de tot.
Al llibre expliques que tens una carpeta plena de retalls de diaris, entrevistes, reportatges...
Que la immensa majoria de cops no vaig a buscar, però només saber que els tinc allà em dona una seguretat, una calma, una pau!
Quina mena de papers hi guardes, exactament?
Doncs mira, de moments amb històries molt potents, el procés seria una, cròniques del judici, però també de determinades eleccions. Em guardo documents de les nits electorals, hi ha un departament que ens prepara documentació, uns dossiers molt, molt potents, de totes les eleccions que hi ha hagut. Aquests dossiers els tinc guardats perquè penso que potser algun dia els necessitaré. I necessito guardar-ho en paper. Soc una mica fetitxista del paper.
La primera feina de base nacional va ser amb Ona Catalana, on vaig començar fent el trànsit
Fins i tot expliques, al llibre, que guardes els apunts de la universitat! Va ser la Neus Bonet qui va confiar en tu per primera vegada? Va ser ella qui va descobrir el teu talent?
Mira, la Neus Bonet va ser la meva primera cap amb una ràdio privada, l'any 2000, que era Ona Catalana. Jo abans havia treballat en una televisió local al poble dels meus avis, al Canal 7. Tenia un sou molt petitet de 40.000 pessetes per mitja jornada, però la primera feina de base nacional va ser amb Ona Catalana, on vaig començar fent el trànsit.
Com el Martí Gironell!
Efectivament. Era un moment en què no hi havia el Google Maps. I començava a haver-hi molts problemes de mobilitat als accessos de Barcelona a les hores punta. Llavors es va copiar un model que existia a França, que es deia InfoRoute i cada 15 minuts entràvem a actualitzar la informació, i va ser una escola de micro en directe bastant potent.
Ara que mencionaves el poble dels teus avis, Santa Eulàlia de Ronçana, té molta presència al llibre perquè expliques moltes anècdotes de quan eres petita. I és el mateix poble que l'Empar Moliner!
Exactament, és el poble de l'Empar Moliner.
Us coneixíeu del poble?
La vaig entrevistar quan va treure el primer llibre i ho peta, a la televisió del poble, i llavors ella començava a despuntar, i després hem coincidit a Plató, a 'Matins'.
Dius que el llibre no pretén ser un exercici de nostàlgia, tot i que jo crec que sí que ho és.
Ja, sí. Jo m'estic convencent que no és un exercici de nostàlgia, però tothom m'estàs dient que m’equivoco. Acceptem-ho.
A través d'aquestes experiències personals vaig teixir un relat perquè l'actor o la lectora sigui conscient de com ha canviat la manera que tenim d'informar-nos, com i on ens informem ara, que és molt diferent d'abans, i això crec que té unes conseqüències
Repasses diferents situacions en les quals antigament s'utilitzaven els diaris més enllà de ser llegits. Em pots recordar algunes d'aquestes utilitats que la gent gran recordarà bé?
Posar paper de diari quan havies acabat de fregar i havies de passar pel passadís. La meva àvia: “Nena, porta'm un diari”. Aquell diari, quan el terra ja estava sec, s'havia de recollir i no es tirava a la brossa. El paper es posava en una capsa de cartó al costat del foc, perquè quan s'havia de fer foc, es cremava. Les paperines de les castanyes amb paper de diari, els calçots. És que l'altre dia vam anar a fer una calçotada i no teníem diaris a la casa on estàvem, a Castellterçol, a la de l'Anna el Toni. I vam anar al bar del poble i ens va donar un diari, però amb un diari vam fer tot just una mica curt. Són objectes que han tingut vida més enllà de la informació. A través d'aquestes experiències personals vaig teixir un relat perquè l'actor o la lectora sigui conscient de com ha canviat la manera que tenim d'informar-nos, com i on ens informem ara, que és molt diferent d'abans, i això crec que té unes conseqüències. No pretenc fer cap tesi del que està bé o del que està malament, però sí que crec que estaria bé que, entre tots, sabéssim les diferències i els riscos que, des del meu punt de vista, això té.
D’exemples, al llibre, n’està ple. Però n’he trobat a faltar un.
Què m'he deixat?
Quan era petita em feia molta vergonya anar a l'escola amb l'entrepà embolicat en paper
Antigament, el dia de Sants Innocents, es retallaven les llufes amb paper de diari. I gent més gran que jo m’ha explicat que quan eren petits els embolicaven l’entrepà amb paper de diari.
Mira, els meus pares eren impressors i m'havien arribat a embolicar, quan no hi havia paper de plata a casa, amb paper, però no paper de diari, sinó paper net, paper bo. A mi em feia molta vergonya, jo no volia anar amb l’entrepà embolicat, però era reciclatge màxim, era molt avançada en el seu temps, la meva mare.
Potser sí que m'ha sortit un llibre nostàlgic, bàsicament perquè recordo un temps passat que ja no existeix
Quin és el teu primer record amb un diari?
Un primer record no el tinc, però sí que recordo els caps de setmana a casa dels avis, que anàvem al poble i ens quedàvem a dormir. I al matí, el meu avi, quan se n'anava molt aviat a buscar el pa i el diari amb el cotxe, jo sempre volia acompanyar-lo. I és aquesta nostàlgia que abans et deia, que potser sí que m'ha sortit un llibre nostàlgic, bàsicament perquè recordo un temps passat que ja no existeix.
Fas televisió des de fa molts anys, però has treballat mai en premsa escrita?
Jo mai he escrit en premsa escrita, però escric per televisió. Aquella nena no sabia ni que voldria ser periodista, perquè tan petita no tenia vocació i ara, quan hi penso, potser sí que al final tot tenia un sentit.
I quina edat tenies quan vas agafar un diari per primera vegada i el vas llegir?
Jo crec que devia tenir 9 o 10 anys. Els caps de setmana que hi havia molt paper a la taula gran, a casa dels avis. I me'n recordo que m'agradava molt mirar les fotografies dels peus de foto, la importància dels peus de foto, els titulars i la composició, perquè a casa eren impressors, llavors la composició també era com un objecte d'anàlisi.
Els meus fills, quan a casa hi ha diaris, miren més la part d'esports
Els teus fills tenen l’edat que tenies tu quan vas llegir, per primera vegada, un diari. Fullegen diaris, ells?
Els meus fills, quan a casa hi ha diaris, els poden fullejar. Miren més la part dels esports, quan hi ha fotografies de Lamine Yamal, etcètera.
Hem passat de llegir en paper a digital. Hi ha alguna escena del llibre que resumeixi bé aquest canvi d'època que descrius?
Jo crec que el llibre és una metàfora de com ens informem ara. Hi ha un moment, realment, on jo m'adono que el canvi d'hàbit informatiu no està en les generacions més joves. Sobre les quals també crec que bolquem molta responsabilitat en canvis i en coses que potser no ens agraden als que som una miqueta més adults. I, en canvi, no és així. Jo un dia estic comprant en una botiga amb un amic, amb l'Espartac Peran, i un senyor, sabent que presento Els Matins a TV3 em diu: “Això que he vist al TikTok és així”? I clar, allà se m'obre una quantitat d'interrogants: per què aquest senyor em diu això a mi?, per què s'informa per TikTok?, per què s'ho creu?, i allà és on faig el clic.
No m'agradaria que als meus fills els hi passés perquè et controla la voluntat amb continguts que no valen la pena
Ara que fas referència a TikTok, he sentit en alguna entrevista que explicaves que vas estar-hi molt enganxada, però que ja no. Com va ser?
Em vaig adonar que TikTok m'estava prenent vida, m'estava traient moments de fer coses per mi, de mirar-me guions, d'informar-me i jo hi estava enganxada. Això fa uns tres anys, quan TikTok va començar a petar-ho molt fort i me’l vaig instal·lar per entendre per què hi ha sobretot gent jove que s'enganxa. I vaig veure que no anava de gent jove, jo mateixa entrava en un estat narcòtic. Em vaig espantar i em vaig desinstal·lar l'aplicació perquè va ser l'única manera que vaig haver de tallar-ho. Ara torno a tenir l'aplicació i la miro puntualment. Jo no vaig contra les xarxes socials, però clar, sí que és evident que a mi allò no em feia bé. A mi no m'agradaria que als meus fills els hi passés perquè et controla la voluntat amb continguts que no valen la pena.
Té un algoritme molt potent.
El que em passava és que m'ensenyava moltes coses que, objectivament, a mi no m'interessaven, però en el meu subconscient era com: “vull més d'això, vull que m'ensenyis més receptes friquis, que no m'interessen per res, exercicis, balls, reformes de cases, unboxings”. Absurditats. Després sí que vaig aprendre a modificar l'algoritme.
Quant de temps fa que estàs al capdavant de ‘Matins’?
Aquesta és la quarta temporada dirigint i presentant.
Em fa por anar cansada per la vida
Et fa por cansar-te’n?
No. Em fa por anar cansada per la vida. Cansar-me de Matins no, perquè primer que l'equip és de puta mare. La franja matinal m'agrada molt, això ho vaig aprendre fa molts anys. Aixecar el dia informativament és una cosa que a mi m'atreu molt.
A quina hora et lleves?
A tres quarts de cinc, sí. Però al final t'hi acostumes.
Hi ha comunicació entre la vostra redacció i la redacció del ‘Tot es mou’ per no trepitjar-vos pel que fa a continguts, entrevistes, debats...?
Hi ha coordinació, sí. És un altre format, també hem de pensar que al matí hi ha poca gent que s'estigui des de les vuit del matí fins a tres quarts de dues del migdia mirant la televisió. Potser la tenen posada, però no presten atenció a tot, però sí, sí, tenim eines per coordinar-ho.
T'imagines presentant Matins gaires anys més? O tens ganes d'algun altre repte diferent?
Estic molt bé a Matins. Ara mateix no em sabria veure a qualsevol altre lloc, però vaja, mai es pot dir mai, eh?
No t'han fet propostes per conduir altres programes?
No, ara mateix no.
I alguna corresponsalia et faria il·lusió? Has somiat mai a fer-ne alguna?
Fa anys, però no... estic molt bé a Els Matins.
Al llibre expliques que els teus pares són molt durs i exigents amb tu, especialment el teu pare.
Ara, amb l'edat, estan afluixant una mica, però tampoc no gaire, sí, sí. He tingut uns pares exigents.
T’han dit mai que estan orgullosos de tu?
Jo sé que estan orgullosos de mi.
Però no t'ho han dit mai?
Ho sé. El meu pare encara hi ha dies que em diu: “Aquí no m'ha agradat” fa una anàlisi crítica, però està molt bé tenir gent que saps que et diu la veritat i que no et dona la píldora al voltant. Fer un programa diari t’obliga a assaig i error i a passar pàgina ràpidament de tot el que has fet avui, quedar-te només amb els aprenentatges, però clar, demà en tornes a fer-ne un altre, i per tant has d'intentar que estigui igual, al mateix nivell o millor que el del dia anterior.
Tu també ets molt exigent i autocrítica. Hi ha alguna cosa, laboralment parlant, que t'agradaria fer abans dels cinquanta?
Sí, em queda molt poc pels cinquanta, no ho sé. Mai he planificat el que professionalment he fet. I no ho començaré a fer ara. Com a mínim no tinc la voluntat.
El teu debut literari va ser amb Soc feminista i no ho sabia, on expliques com va ser el teu despertar feminista.
Correcte, vaig caure del cavall.
Va haver-hi una (situació misògina) fa molts anys amb el Justo Molinero i no vaig saber reaccionar
Quina és la situació més misògina que has viscut a la feina?
A la tele n'hi ha algunes que s'han vist i va haver-hi una fa molts anys amb el Justo Molinero i no vaig saber reaccionar, però formava part del despertar feminista. Vull creure que si ara em passés, reaccionaria diferent. I dic vull creure perquè no ho sé si realment no em tornaria a quedar parada. Crec que no, però m'hauria de tornar a passar.
Tu penses que potser allò (l'agressió verbal) ho vas provocar
Poses el focus en com vas reaccionar tu, que en aquella situació eres la víctima d’un comentari masclista; en cap cas eres la responsable d’aquella falta de respecte.
Clar, però tu penses que potser allò ho vas provocar. Són aquestes situacions que vivim les dones, que necessitem revisitar-les amb altres dones que ens diguin que han passat pel mateix per adonar-nos del que va passar. Allò és una anècdota, però al final el llibre de Soc Feminista i no sabia el que fa és revisitar moltes escenes, moltes vivències, moltes experiències que he viscut des de nena, que havia col·locat a un nivell i li havia donat una explicació o ni tan sols això. I després m'adono que totes aquestes situacions estan travessades per un mateix malestar, que el de: “això m'ha passat perquè soc dona”.I sí, a la tele hi ha algunes situacions masclistes que s'han vist i n'hi ha d’altres que no. No fa falta que les enumeri, però és evident, vivim en un món masclista encara. Moltes actituds nostres fins i tot són masclistes perquè així hem estat educades i es tracta d'anar-les denunciant i visibilitzant perquè no es repeteixin.
Identifiques alguna situació masclista que es repeteixi habitualment a la feina i que et molesti especialment?
Ara mateix et diria que, com que ja soc més gran, a mi ja no em passa tant. Però la mirada de determinats homes sobre tu fent la feina, a vegades això ha sigut una constant. Ara no, perquè crec que estic en una altra etapa.
Quina ha estat la millor entrevista que has fet mai?
La de la vídua de Pau Casals. Me'n recordo que, amb el realitzador, ens ho vam currar molt. I la vam aconseguir sorprendre amb música i va ser molt tendre i m'ho vaig passar molt bé.
M'agradaria entrevistar el president del govern espanyol
Hi ha alguna persona que se t'hagi resistit?
Hi ha una llista llarga de gent que m'agradaria entrevistar. Clar, sí, sí, m'agradaria entrevistar el president del govern espanyol. La petició està feta.
I si tinguessis una llista en blanc i poguessis posar tots els noms que volguessis entrevistar, qui hi apareixeria?
Seria apassionant entrevistar a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
Per entendre què?
Per entendre què està passant pel seu cap ara que ha fet un mínim viratge. I com entén Itàlia. A mi Itàlia és un país que m'agrada molt, parlo italià i em sembla que és molt interessant tot el que està passant i no passant.
Per què parles italià?
Perquè vaig fer l’ERASMUS a Lugano, a Suïssa.
I si en aquesta llista només hi poguessis posar noms de catalans?
Doncs hi ha uns quants consellers o conselleres que m'agradaria que passessin per Els Matins.
Tots els noms que menciones són persones que estan a primera línia política, sempre t'has sentit còmode amb la informació política o t'agrada, també, la part cultural?
A mi tot el que és la informació política m'agrada molt. Sempre dic que és com una sèrie, són com capítols i que, a mesura que vas sabent, van passant coses i tot té un sentit. No sempre l'hi trobo, però majoritàriament saps d'on venen, per què passen les coses i això m'apassiona. I no descarto que algun dia em passi a la informació cultural. Però ara mateix estic còmode on estic.
Tens temps d'anar al teatre o al cinema?
Tinc poc temps. L'última pel·lícula que he anat a veure és Project Hail Mary, una pel·lícula ciència-ficció que no és que m'apassioni, però va bé per evadir-me durant dues hores i també per pensar una mica sobre la vida extraterrestre i sobre comunicar-se amb algú amb qui no t'entens.
Has viscut moments històrics molt importants periodísticament. Quin destacaries?
L'atemptat d’ETA a Isaías Carrasco, que era un regidor, a les portes d'unes eleccions. Però també me'n recordo de la manifestació del 10 de juliol per la sentència de l'Estatut, l'any 2010, l'aprovació de la Llei de l'Amnistia al Congrés, que estàvem fent el programa de Els Matins des d'allà. Sí, són jornades que han sigut molt intenses perquè quan fem aquests desplegaments, hi anem tot un grup i es recorden especialment.
L'1 d'Octubre estava de baixa maternal perquè el meu fill tenia només dos mesos
Em pensava que mencionaries l'1 d'octubre del 2017.
És que l'1 d'octubre jo estava de baixa maternal, perquè el meu fill tenia només dos mesos. M'ho estava fent tot a sobre, des de casa estant. Igual que els atemptats del 17-A, feia dos dies que havia parit.
En algun moment vas creure que la independència seria possible?
No crec que importi la meva reflexió sobre això perquè jo soc periodista i la meva opinió no tinc per què compartir-la.
Jo amb en Ricard Ustrell cap problema. Ell em va enviar missatges després dient: “No és res personal, Ariadna, disculpes”.
A l’inici de l’entrevista feies referència als dossiers que us preparen per encarar els debats electorals. Fa un parell d’anys tu vas presentar el debat electoral de TV3 i el Ricard Ustrell va dir que s’estimava més “estendre o penjar quadres” i no pas mirar-lo. Posteriorment, i en directe, el vas respondre d’una manera contundent. Què tal la relació amb l’Ustrell, ara? Us heu reconciliat?
Bé, no és que m'hagi de reconciliar o no, amb el Ricard som companys d'empresa i ell fa un programa a la ràdio i jo faig un programa a la tele que coincideix amb franges. Fa molts anys que el conec, des que va començar. Ell em va enviar missatges després dient: “No és res personal, Ariadna, disculpes”. Jo amb en Ricard Ustrell cap problema. Si me'l trobo, perfectament, o sigui, no quedem per fer una birra ni res, tot i que ell sap on visc, vull dir que tenim el telèfon.
Admiro la Mònica Terribas, en Josep Cuní i l'Antoni Bassas
Parlant de companys de professió, a quins companys admires?
Doncs mira, admiro companys que no han sortit per pantalla i m'han ensenyat molt i també admiro la Mònica Terribas, en Josep Cuní i l'Antoni Bassas.
El llibre denota una preocupació per la IA. La utilitzes?
La faig servir molt poc. Quan vaig escriure el llibre estava més preocupada que no pas entusiasmada. Ara jo diria que estic un 50-50. O sigui, crec que té unes possibilitats immenses, crec que realment em pot ajudar en algunes coses, en altres no.
Què et preocupa?
La governança no ètica d'aquesta intel·ligència artificial. El Manel Sanromà, que és un guru d'internet que tenim aquí a casa nostra, deia que el xat GPT és realment una revolució que encara s'està coent, però canviaran coses de forma molt transcendent. I espero estar preparada i que ho estiguem tots.
El periodisme no ha de deixar de fer una cosa, que és anar als llocs, mirar, preguntar, que és l'eina bàsica del periodista
Com t'imagines el periodisme d'aquí 5 o 10 anys?
No ho sé, seria agosarat per part meva dir-ho. Però sí que crec que el periodisme no ha de deixar de fer una cosa, que és anar als llocs, mirar, preguntar, que és l'eina bàsica del periodista. Després tindràs resposta o no, però preguntar. I posar-hi context, entendre per què passen les coses, per poder-les explicar.
Fer preguntes és fàcil, però fer una bona entrevista no tant. Et consideres una bona entrevistadora?
Això no ho hauria de dir jo. Segur que hi ha moments que les preguntes són ajustades i altres no.
No sé si estaràs d’acord amb mi, però crec que un dels bons entrevistadors que tenim al país és l’Albert Om, que té la capacitat de crear un ambient molt relaxat on la persona entrevistada s’obre i acaba explicant coses molt personals. En el teu cas, fas una altra mena d’entrevistes, ets molt incisiva, perquè, el teu objectiu és extreure informació dels polítics, contrastar-la, etc.
Correcte, correcte. Són estils diferents.
Quins entrevistadors destacaries?
A mi m'agrada escoltar una mica tot, i el que sí que noto és que, en una entrevista, la clau està a crear un clima i que al final hi hagi una conversa. Vull dir, que tu escoltis el que et diuen i a partir d'allà puguis repreguntar. I que també tot allò acabi tenint un sentit circular. Les entrevistes s'han de preparar, en el cas de Els Matins hi ha redactors que es dediquen a cadascun dels temes, treballem les entrevistes, les revisem i després hi ha les preguntes improvisades.
Reps gaire pressió per part dels polítics?
No.
Al final del llibre expliques que el vídeo s’ha imposat a la notícia llegida. Creus que és un canvi positiu o negatiu?
Qui soc jo per dir què és dolent. Jo crec que el vídeo, ara mateix, és el format que a xarxes està triomfant més. El que passa és que tothom està fent vídeos. L'audiovisual és el que més es consumeix. I del tema vídeo jo en sé una mica, llavors juguem en el nostre camp.