Les aranyes tenen molt més a oferir a la tecnologia que les seves teranyines. La manera com mouen les potes ha inspirat una tècnica que permet transformar aranyes mortes en petites pinces robòtiques. Aquesta aproximació, coneguda com a necrobòtica, aprofita les propietats biològiques dels organismes per desenvolupar dispositius tecnològics.
Un equip d’enginyers de la Universitat Rice, als Estats Units, va demostrar que el cos d’una aranya morta podia funcionar com una pinça robòtica. L’estudi va ser publicat a la revista científica Advanced Science, aprofita un mecanisme natural que aquests animals utilitzen per moure les potes.
Robots fets amb aranyes mortes
A diferència dels humans, que estenem i flexionem les extremitats principalment mitjançant l’acció coordinada dels músculs, les aranyes utilitzen un sistema hidràulic per estendre les potes. Quan augmenta la pressió de l’hemolimfa, el fluid que circula pel seu cos, les potes s’estenen. Quan aquesta pressió disminueix, es flexionen. Després de la mort, la pèrdua de pressió fa que les potes es recaragolin.
Els investigadors van aprofitar aquest mecanisme per convertir el cos de l’aranya en una pinça. Per fer-ho, hi van introduir una agulla connectada a una xeringa i van segellar la zona amb adhesiu. En injectar-hi aire, les potes s’estenien; en alliberar la pressió, es tancaven. D’aquesta manera, el cos de l’aranya podia agafar i manipular objectes petits, com ara components electrònics, i fins i tot aixecar altres aranyes mortes. En les proves, aquesta pinça biològica va arribar a manipular objectes amb una massa equivalent a aproximadament el 130% de la massa del cos de l’aranya utilitzat com a dispositiu.
La tècnica, però, encara té limitacions. Amb el temps i l’ús, els cossos es deshidraten i es deterioren, cosa que en redueix la durabilitat. Per tant, encara cal investigar com millorar-ne la resistència i la capacitat de funcionament.