Com serà la Catalunya del 2034? Deu anys poden semblar pocs, però en un context global i accelerat com és el del món actual, tot pot canviar prou en termes demogràfics. Un total de 791 municipis catalans experimentarien un augment poblacional d'aquí a deu anys, mentre que disminuiria en uns 147 i tan sols nou es mantindrien estables. Així ho mostren les darreres projeccions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que mostren que augmentaria la població a absolutament tots els municipis del Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Gironès, l'Alt i Baix Penedès, la Cerdanya, la Garrotxa, el Lluçanès, el Moianès i el Pla de l'Estany.
Per contra, tan sols poc més d'un quart dels municipis totals de l'Alt Urgell o un 41% dels de la Terra Alta guanyarien població. Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius serien Cunit (27,8%), Calafell (23,7%) i Llagostera (22,5%). A l’altre extrem, Badia del Vallès (-3,1%), la Llagosta (-2,9%) i la Sénia (-1,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població. Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (346 dels 360) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2034, i també ho farien el 84,9% dels municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, només guanyarien població el 68,7% dels municipis petits (226 dels 329 de 500 habitants o menys).
La immigració farà créixer 919 municipis (i els naixements només 85)
Els creixements poblacionals arreu de Catalunya seran fonamentalment per la migració, donat que la natalitat és baixa i la població catalana està envellida. Prova d'això és que, d'acord amb l'Idescat, només un 9% del total dels municipis de Catalunya —uns 85— tindria creixement natural, és a dir, més naixements que defuncions. Per contra, gairebé tots els municipis catalans, el 97% —uns 919—, tindran un saldo migratori positiu, és a dir, més arribades que emigrants. A les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran cap municipi tindria més naixements que defuncions. Ponent (6,1%) i les Comarques Centrals (7,0%) serien els altres àmbits territorials amb pocs municipis amb creixement natural positiu. A l’altre extrem hi hauria el Penedès, amb creixement natural positiu al 23,6% dels seus municipis, seguit de les Comarques Gironines (11,5%), el Camp de Tarragona (10,2%) i l’Àmbit Metropolità (9,9%).

Població envellida
Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2034 la població de 0 a 15 anys disminuiria a 722 municipis (3 de cada 4 municipis). En canvi, la població de més edat, la de 65 anys o més, augmentaria a 888 municipis (9 de cada 10 municipis) i la població de 16 a 64 anys augmentaria a 673 municipis. L’augment seria més important en els municipis de 5.001 a 10.000 habitants (del 18,6% al 23,6%), que són els que actualment tenen menys percentatge de població major de 65 anys. Els municipis de menys de 500 habitants són els que tenen una població més envellida el 2024, i ho continuarien sent el 2034, ja que el 29,1% de les persones (3 de cada 10) serien majors de 65 anys. Els municipis amb un menor percentatge de majors de 65 anys el 2034 serien els de més de 100.000 habitants (el 21,9%).
Els municipis de més de 5.000 habitants que tindrien un major percentatge de població de 65 anys o més el 2034 serien l’Ametlla de Mar (31,9%), Llançà (30,9%) i Sant Fost de Campsentelles (29,5%), mentre que Salt (15,7%), Guissona (16,3%) i Alcarràs (17,2%) serien els que en tindrien un menor percentatge. Pel que fa a la població de 0 a 15 anys a l’horitzó del 2034, els municipis de més de 5.000 habitants que tindrien els percentatges més elevats serien Salt (16,5%), Sant Just Desvern (16,4%) i Constantí (16,0%), mentre que Llançà (9,3%), l’Ametlla de Mar (9,4%) i Canet de Mar (9,8%) serien els de menor percentatge.