Han passat 80 anys de la mort d’Adolf Hitler, però un nou documental ha revelat detalls sobre la seva vida a partir de l’anàlisi genètica del seu ADN, extret d’un sofà tacat de sang que es va trobar en el seu búnquer de Berlín el 1945. Les troballes s’expliquen en un nou documental anomenat Hitler’s DNA: Blueprint of a Dictator, del canal britànic Channel 4, segons el qual el líder nazi patia la síndrome de Kallmann, un trastorn genètic que afecta el desenvolupament sexual i la producció de testosterona. Els investigadors afirmen que podria explicar algunes de les seves característiques físiques i conductuals, com la seva “devoció gairebé total per la política i la seva manca de relacions personals”. La síndrome de Kallmann afecta la progressió normal de la pubertat i suggereix que aquest trastorn ocult hauria dificultat el desenvolupament normal dels seus òrgans sexuals, podria explicar que tingués un testicle que no baixés (criptorquídia) i un micropenis, per la qual cosa és probable que li costés establir relacions íntimes. Aquesta és la principal evidència de l’anàlisi genètica de les seves restes biològiques, però també n'hi ha altres, com la que desmunta científicament el mite que Hitler tenia ascendència jueva, i aporta proves que probablement patia un o més trastorns mentals o neurodiversos.
Scientists managed to sequence Hitler’s DNA for the first time based on a piece of cloth from the blood stained sofa couch where he shot himself.
— Drew Pavlou 🇦🇺🇺🇸🇺🇦🇹🇼 (@DrewPavlou) November 13, 2025
Hitler was in the top percentile in terms of his chances of having autism, schizophrenia, and bipolar disorder, and some of his… pic.twitter.com/Aax1MjfGME
Tecnologia genètica i anàlisi històrica
Els científics van poder construir el perfil d’ADN a partir d’una mostra de tela tacada de sang que un coronel de l’exèrcit nord-americà havia retallat del sofà on Hitler es va llevar la vida el 1945. Les conclusions de l’estudi s’han fet a partir d’aquesta única mostra de sang verificada, i posen en relleu noves dades científiques que ajuden a construir la constitució biològica i psicològica del dictador més famós de la història, responsable del genocidi de més de sis milions de jueus. El documental, produït per la productora britànica Blink Films per a Channel 4, va ser encarregat pels responsables d’aquest canal, Jonah Weston i Emily Shields, i compta amb Dan Chambers com a director creatiu de Blink Films, a més d'altres productors executius com Nina Davies. La producció combina genètica avançada amb anàlisi històrica per desxifrar el perfil genètic de Hitler. Hitler’s DNA: Blueprint of a Dictator combina tecnologia genètica avançada amb anàlisi històrica per oferir una nova perspectiva científica sobre la biografia i la psicologia del dictador nazi, qüestionant mites i aclarint dubtes amb una base científica sòlida. "Ningú no ha pogut explicar realment per què Hitler se sentia tan incòmode amb les dones al llarg de la seva vida, o per què probablement mai va entaular relacions íntimes amb elles", ha afirmat Alex Kay, professor de la Universitat de Potsdam. "Però ara que sabem que tenia la síndrome de Kallmann, aquesta podria ser la resposta que hem estat buscant", va afegir.
New research on Hitler's DNA, using blood samples from the couch he shot himself on, found that:
— Keith Woods (@KeithWoodsYT) November 13, 2025
"Hitler was in the top percentile in terms of his chances of having autism, schizophrenia and bipolar disorder, and some of his genes overlap between conditions."
Vindicated? https://t.co/5gzG4RQ6S5 pic.twitter.com/qs0tYdcNw1
Desmuntat el mite dels orígens jueus
L’anàlisi del seu ADN confirma que Hitler tenia una ascendència genètica predominantment austroalemanya i descarta hipòtesis d'arrels jueves o africanes, aclarint els seus orígens ètnics amb proves científiques sòlides. Sobre la seva estructura genètica, l’estudi va trobar possibles marcadors associats a trastorns neurològics i psiquiàtrics, com autisme, esquizofrènia i trastorn bipolar, tot i que els científics aclareixen que aquests no justifiquen ni expliquen les seves accions o ideologia. El psicòleg Sir Simon Baron-Cohen ha volgut deixar clar que no es pot utilitzar la genètica per interpretar la crueltat: “No es pot veure la maldat en un genoma”, afirma.
L’estudi genètic ha estat dirigit per la professora Turi King, de la Universitat de Leicester, coneguda per identificar les restes de Ricard III. King ha reconegut que, si bé va tenir dubtes a l’hora d’assumir el projecte i que era probable que la investigació provoqués controvèrsia, va decidir fer-ho per assegurar-se que es feia correctament. “Si Hitler veiés els seus propis resultats genètics, s’hauria enviat ell mateix a les cambres de gas”, ha assegurat la genetista principal de l’estudi. La professora King conclou que entendre la biologia del dictador és important, però que la responsabilitat és col·lectiva, ja que milers el van seguir sense compartir la seva genètica.