La darrera nit ha estat la més freda al centre de Barcelona en els darrers dos anys i el matí s'ha llevat amb unes temperatures que feien tremolar. Tot i això, aquest diumenge a les 12 del migdia gairebé una cinquantena d'activistes de l'associació Anima Naturalis s'han concentrat a la sortida del metro de Sagrada Família per protestar contra la indústria pelletera, que titllen de "cruel" i que cada cop més països europeus estan prohibint, com a Alemanya o Regne Unit. Aquest diumenge al matí el grup d'activistes ha fet una protesta on s'han estirat a terra, completament despullats i s'han ruixat amb sang artificial, mentre cridaven premisses com "quantes vides val un abric?".
La bellesa de la Sagrada Família de Gaudí ha contrastat durant més de mitja hora amb la cruesa de la protesta, que ha causat un gran impacte visual als vianants i que ha atret l'atenció de simpatitzants amb la causa, veïns que passejaven el gos sota el sol de diumenge i també turistes encuriosits que no entenien ben bé què estava passant.
"Cada vegada més països desenvolupats prohibeixen les granges pelleteres i Espanya queda a la cua d'Europa, una vegada més", declara Gemma Guaza, coordinadora d'Anima Naturalis a Barcelona. "Vestir pells d'animals no només és ineficient i anacrònic, sinó que intensament cruel amb els animals", ha afegit. L'auge d'entitats i moviments animalistes ha provocat que el missatge de repulsió contra aquesta indústria hagi calat en gran part de la societat i això s'ha traslladat en una disminució de les vendes i la demanda d'aquest producte, que s'acostuma a relacionar amb el luxe.
"La indústria mata a visons, xinxilles, guineus i infinitat d'animals per les seves pells (...). A causa de l'estrès que els provoca el confinament en el qual viuen molts d'ells s'automutilen, i després són assassinats per les seves pells. D'aquí a uns anys, quan els nens preguntin per què es feia això, podem dir que nosaltres érem aquí lluitant contra aquesta indústria", ha afirmat amb un megàfon durant la protesta una representant d'Anima Naturalis.
La indústria pelletera fa anys que està en dubte per les condicions en què es troben els animals, que viuen en captivitat i que són sacrificats amb tècniques "inhumanes", com ho qualifiquen els activistes. "Viuen tota la vida en caixes de metall, en molts casos a la intempèrie i aguantant tots els fenòmens meteorològics. Després són assassinats amb tècniques com cambres de gas o electrocutats, per no fer malbé les pells i en alguns casos són despellugats encara vius i plenament conscients", explica una portaveu d'Animas Naturalis.
Les granges de visons, les més importants i criticades
A Espanya hi ha 37 granges de visons que crien uns 750.000 exemplars d'aquesta espècie amb l'objectiu d'extreure'n les pells, que són de les més reclamades en el mercat pelleter. D'aquestes 37 granges, 31 són a Galícia, 3 a Castella i Lleó i 1 a l'Aragó, al País Basc i a València. La mateixa organització que ha organitzat la protesta d'aquest diumenge a Sagrada Família va dur a terme un reportatge entre el 2020 i el 2021, quan van poder entrar a algunes de les granges de visons més importants de Galícia. En les imatges que van enregistrar es pot observar el maltractament al qual estan sotmesos aquests animals i també les ínfimes condicions d'higiene de les granges. Més enllà de les condicions dels visons, un altre dels punts més polèmics de les imatges és l'abocament de residus orgànics i químics a rieres i zones naturals que es troben al voltant de les instal·lacions. Una pràctica estrictament prohibida per la legislació.
"Després de dècades d'exposar la realitat de les granges pelleteres, creiem que podem assegurar que millorar les condicions en què viuen els animals és impossible. No existeix normativa ni voluntat per a reduir o eliminar el sofriment dels animals", va explicar Belén González, portaveu de l'organització animalista, després de la difusió de les imatges en qüestió. "En el nostre reportatge, observem abocaments de purins i contaminació de rierols en tres de les explotacions. Una d'elles ja té denúncies prèvies per nombroses irregularitats i presentava aigües residuals estancades en els seus voltants", va afegir.
La cria de visons a Espanya, a més de suposar grans controvèrsies ètiques per la mala qualitat de vida dels animals, ha generat problemes ambientals importants pel fet que es tracta d'una espècie exòtica que, en produir-se soltes o fuites, amenaça l'equilibri biològic de la península Ibèrica.
Una altra de les problemàtiques d'aquestes granges es va viure durant les primeres onades de la covid, quan el virus es va estendre entre centenars de milers i inclús milions d'animals en captivitat i que va suposar que s'haguessin de sacrificar per evitar que es contagiés als humans. Un dels casos amb més ressò mediàtic es va viure a Dinamarca, on el govern va decidir sacrificar disset milions de visons per precaució mentre la covid s'estenia de forma incontrolable en les granges.