Qui més qui menys, s'ha enamorat alguna vegada. Excepte aquells que, per sort o per desgràcia, no ho han 'pogut' experimentar. Quan s'està dins d'aquesta bombolla és possible que fer-se preguntes quedi en un segon pla, però, és clar, tard o d'hora, tot torna. En aquest context, quant dura l'enamorament? És per sempre? Viure en una muntanya russa emocional (de pensaments i sensacions) podria resultar complicat. Sortosament (o no) tot caduca, també l'enamorament. El psicòleg especialitzat en vincles Sebastián Girona recorda que alguns estudis suggereixen que l'enamorament podria durar entre sis o vuit mesos, tot i que depèn de cada parella. Per tant, els càlculs matemàtics no existeixen, tot i que de vegades, estaria bé que una equació de segon grau donés respostes. Girona, argentí establert a Barcelona, destaca que l'enamorament va en funció dels integrants de cada vincle i de la intensitat de cada un "ja que l'enamorament implica un fenomen químic al cervell". Ara bé, també posa de manifest una idea interessant. "Tot i que sempre parlem d'enamorament en una relació de parella, cal destacar que no només ens enamorem de persones. Pot donar-se també amb feines, ciutats, projectes i és clar, amics".

Les característiques (i complicacions) de l'enamorament

D'aquesta manera, tal com exposa Girona, l'enamorament presenta diverses característiques particulars. "En primer lloc, cal dir que una persona que està enamorada veu el món com si fos de color de rosa, és a dir, que el veu diferent. El veu més viu que els altres. Quan ens enamorem el nostre cervell viu una revolució". Així, exposa que "la descàrrega d'adrenalina i les ganes frenètiques d'estar amb l'altra persona, sobretot sexualment, ens apropa a una de les sensacions més valuoses i diferents que podem experimentar a la vida".

A més, tal com subratlla "el judici crític que tots tenim en el dia a dia, en aquesta primera etapa, està apagat. És a dir, que la persona que ens agrada, al principi, no té cap defecte i a partir d'això jo veig en l'altre el que vull veure, no la persona real. Potser ve d'aquí la dita de 'l'amor és cec'". Insisteix que durant aquesta època predomina la cosa ideal i no pas la cosa real i la persona que ens agrada no té defectes durant aquest temps. "Aquesta etapa pot ser una mica mentida". "Per altra banda, el cervell d'una persona atrapada per una fletxa de Cupido presenta nivells molt alts de dopamina, serotonina i oxitocina", i recorda que "això genera, per una banda, molt de plaer i, per l'altra, dependència". 

Pot durar per sempre?

Una pregunta de difícil resposta, com no podria ser d'una altra manera. L'enamorament, constata Girona, és com la vida, no se sap quant dura, però sí que se sap que acaba en algun moment. "És a dir, per més que s'allargui, en algun moment, acaba. I està molt bé que sigui així perquè sota aquest estat de borratxera amorosa són poques les coses que es poden construir de cara al futur en una relació". 

"L'enamorament té molta intensitat i poca profunditat i un dels desafiaments que té qualsevol parella és el de superar aquest enamorament per construir una relació d'amor que, necessàriament, haurà de perdre intensitat per poder guanyar profunditat", conclou.

 

 

 

Imatge principal: amor fugaç, cor trencat (o no) / Unsplash