Amnistia Internacional ha presentat un informe a la Fiscalia General de l'Estat, a l'Advocacia General de l'Estat i a la Sotsdirecció General de Constitucional i Drets Humans de l'Advocacia de l'Estat en què destaca que la sentència del Tribunal Suprem vulnera el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i argumenta per què han de ser posats en llibertat de manera immediata.

El document s'aporta just en el moment en què el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs per declarar la nul·litat de la sentència i incideix en la vaguetat del delicte de sedició en el Codi Penal.

Amnistia Internacional exposa per què considera que la definició i interpretació del delicte de sedició resulten contràries al principi de legalitat. La seva aplicació, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, suposa una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica. No compleix amb els requisits que els instruments internacionals de drets humans, com l'art. 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i l'art. 11.2 del Conveni Europeu de Drets Humans, estableixen per poder imposar restriccions al seu exercici.

"S'ha de revisar substancialment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica, ni imposa penes desproporcionades a actes de desobediència civil pacífica", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Una altra de les principals preocupacions d'Amnistia Internacional se centra en el fet que el Tribunal Suprem, en la seva sentència, va vincular la gravetat del delicte al fet que l'oposició al compliment d'una ordre judicial fos "massiva o generalitzada". Amb aquesta sentència s'obren les portes a la possibilitat que les autoritats imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament, la qual cosa podria tenir un efecte paralitzant per a la ciutadania que li impedís participar en protestes pacífiques sense por.  

El dret internacional en matèria de drets humans protegeix la desobediència civil pacífica i estableix que les restriccions al dret de reunió pacífica han d'estar previstes en la llei i ser necessàries i proporcionades per a un interès públic específic, remarca l'organització. Assenyala, a més, que una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometi alguna il·legalitat o perquè alguns manifestants facin ús de la violència.