Un mal acord en la XXV Conferència de les Parts de l'ONU sobre Canvi Climàtic (COP25) que se celebra fins al dia 13 de desembre a Madrid podria "beneficiar" als països més contaminants, segons adverteix Amigos de la Tierra.
L'organització ha presentat aquest dijous l'informe 'Els mercats d'emissions de carboni en la COP25 de Madrid: Una amenaça per als pobles, la política i el planeta' que alerta dels perills d'arribar a un "mal" acord respecte a l'article 6 de l'Acord del Clima de París, que és, precisament un dels assumptes centrals que negocien en la Cimera de Xile que se celebra aquests dies a Madrid.
En concret, l'article inclou tres aspectes que són la cooperació directa, és a dir que les emissions que es redueixin en un país es puguin comptabilitzar en les metes de mitigació d'un altre; el mecanisme de desenvolupament sostenible (MDS) que és una figura multiestatal que alguns tracten de desenvolupar amb el "fallit" Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN), que era gestionat per un òrgan que designaven els països.
Segons l'ONG els MDS intenten desenvolupar com una cosa similar al fallit MDN, però fins i tot aquest seria "més ampli" que l'anterior en el seu abast i més accessible a més països i podria promoure suposadament la mitigació i el desenvolupament sostenible.
Un altre dels serrells de l'article 6 que es dirimeix en aquesta COP25 és l'enfocament de mercat (que van introduir els països de l'Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica i el Tractat de Comerç dels Pobles (ALBA), una figura que es va pensar com un esforç per a detenir l'avanç dels mecanismes de mercat en el marc de l'Acord de París, perquè es va acordar que els eixos de treball de l'article 6 havien de resoldre's en paral·lel.
L'ONG denuncia que cada vegada ha major pressió dels negociadors dels països més desenvolupats per a deixar a un costat aquest article 6.8, per a buscar avançar en matèria de mercats d'emissions de carboni.
Però un dels punts conflictius de l'article 6 és la possibilitat que els drets d'emissió no venuts (CER) puguin ser usats pels països per a complir les seves metes de l'Acord de París i, amb això, considera que els actuals compromisos nacionals de l'acord "es diluirien encara més".
Així mateix, demana que s'ampliï la cooperació internacional més enllà del comerç d'emissions contaminants perquè abasti també i s'avanci cap al finançament i el comerç de les activitats de mitigació i adaptació.
Per exemple, els Estats Units busca un nou esquema de compensació d'emissions de les aerolínies (CORSIA) que per a Amigos de la Tierra només serviria per a "retardar la reducció real" de les emissions en origen i soscavar un acord ambiciós, així com les mesures d'acció equitatives enfront del canvi climàtic.
En definitiva, per a Amigos de la Tierra, el mer fet que s'aconsegueixi un acord sobre l'article 6, al qual les parts han dedicat quatre anys a analitzar les seves posicions, no és "una bona notícia", ja que hi ha alt nivell de pressió per a acabar amb aquest aspecte, per la qual cosa alerta que podrien produir-se "algunes de les tàctiques d'intimidació i acords després de portes tancades".
Amigos de la Tierra recorda que "històricament" el que això suposa és que els països que tenen més poder en les negociacions, que són els més contaminants, són els qui més probablement satisfan les seves demandes.
Precisament, si els mercats d'emissions es converteixin en 2019 part integral de l'acord de París. "Existeix un risc molt real que es permeti que els mercats de carboni es converteixin en un component significatiu dels esforços d'un país per a complir amb les seves contribucions determinades a nivell nacional", assenyala en el seu informe.
Això, segons l'ONG comportaria que molts governs lliurin el control de gran part de la seva política nacional climàtica a mercats d'emissions de carboni que estan controlats per grans empreses, la qual cosa afebliria encara més els plans nacionals dels països rics.
"Donaria als governs per a continuar contaminant i obriria les portes a una major influència empresarial en la política climàtica nacional a l'hora d'executar activitats de compensació d'emissions", afegeix.
Durant la presentació en la COP25, Lidy Napcil, d'Àsia Peoples Movement on Debt and Development (integrada en Friends of Earth), ha exigit als països rics que facin "molt més" per a mitigar les seves emissions perquè, en l'actualitat, "la realitat" no és que els països desenvolupats estiguin fent prou en mitigació, sinó que són els països en desenvolupament els que de debò estan ajudant els desenvolupats a mitigar el canvi climàtic que ells han causat".
Per això, ha reclamat major finançament perquè els països en desenvolupament puguin adaptar-se i contribuir en la seva mesura a limitar l'augment de la temperatura global en 1,5 °C. "Rebutgem els mercats de carboni tal com estan concebuts", ha sentenciat.
Per a l'organització internacional, els projectes de compensació d'emissions es converteixen en bons comerciables que un altre pot compensar per a reduir les emissions reals del comprador i això, suposa que el comprador pot continuar emetent en comptes d'exigir-li que redueixi les seves emissions en l'origen. Això, per a Henderman de 'La Via campesina', un grup indígena llatinoamericà és "la cosa més criminal" contra els països en desenvolupaments, per la qual cosa ha reiterat la seva oposició al mercat de carboni.
Per part seva, Tom Goldtooh, un indi americà del Indigenous Environmental Network-It Takes Root, ha manifestat que "el mercat de carboni privatitza la mare terra i no serveix per a lluitar contra el canvi climàtic, utilitza els nostres sòls i terres dels territoris indígenes de tot el món per a compensar les seves emissions de CO2" i això suposa una "rentada verda" que no és més que corrupció.
En definitiva, afirmen que els mercats de carboni no són la solució al canvi climàtic ni redueixen les emissions, ni compleixen la funció per a la qual van ser creats.
Així mateix, denuncien que aquest sistema de mercats implica per als pobles indígenes conflictes, abusos empresarials, relocalització forçada i amenaces de genocidi cultural, per la qual cosa són aquests grups els que lideren l'oposició als mercats de carboni. En definitiva, insisteixen que són una distracció perillosa que enforteix el poder empresarial que provoca un "genocidi dels pobles pagesos i indígenes".
Per això, exigeixen als països que aportin cadascun la quota "justa" que els correspon en la lluita contra el canvi climàtic així com un finançament públic real i addicional als països pobre perquè puguin fer la transició a uns sistemes energètics justos i a adaptar-se als impactes del clima i una indemnització a les pèrdues i danys "irreparables".