Amaia Martínez Suescun, de 26 anys i de Navarra, i Carina Fuentes, de 34 anys i de la Pobla de Segur, són les primeres metgesses MIR (Metge Intern Resident) de medicina forense que acull Catalunya, amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), situat a Barcelona, acreditat com a Unitat Docent pel Ministeri de Sanitat. Fins a l’any passat, l’especialitat de medicina legal i forense només es podia realitzar a través d’escoles de formació, sense poder treballar a l’hora que el metge es forma (l’anomenada residència), com a la resta d’especialitats. Una reforma legal, força temps reclamada, ha permès aquest canvi i en la convocatòria de l’examen MIR de 2022 ja es va incloure aquestes unitats formatives de medicina forense, tot i que només amb 8 places a tot l’Estat espanyol. Amaia va ocupar la primera a Catalunya, i Carina, la segona i única que s’ofereix a l’IMLCFC aquest any. El director de l’Institut de Medicina Legal i Forense, Eneko Barbería, explica que amb aquest programa es persegueix formar a bons professionals i alhora “transformar l’institut” perquè es mantingui pioner i es doti del millor equip, i per això, el Departament de Justícia sufraga la unitat docent forense, que inclou el sou de les metgesses, fixat per llei. L’any que ve l’IMLCF preveu oferir dues places i més endavant, quatre.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, defensora de la formació i de l’avaluació de tots els programes públics per comprovar la seva eficàcia, es va reunir amb les dues metgesses MIR i el director de l’Institut de Medicina Legal, aquest dimarts, per conèixer aquest programa pioner. Amaia Martínez i Carina Fuentes han conversat amb ElNacional.cat sobre l’experiència de ser les primeres MIR de l'especialitat forense a Catalunya, juntament amb el director de l’IMLCFC, que ha destacat la gran professionalitat i motivació de les dues metgesses. Els professionals de l’Institut de Medicina Legal i Forense treballen per a l’Administració de Justícia, auxilien jutges i fiscals, des d’aclarir la causa d’una mort violenta a explorar una víctima d’agressió sexual o determinar que una persona necessita un internament psiquiàtric contra la seva voluntat per a la seva seguretat i la dels seus familiars.
Dues etapes en 4 anys
“Tenia molt clar que volia fer l’especialització forense i els forenses de Pamplona, amb qui em vaig formar, em van recomanar el centre de Barcelona”, declara Amaia Martínez, que va assumir que el fet de ser de les primeres residents MIR forense podria haver-hi alguna disfunció o canvi en el programa. No es va equivocar. Amb l’especialitat forense escollida, la formació va canviar. Primer es va plantejar 2 anys de residència en hospitals associats, a Catalunya es fa amb l’Hospital de Bellvitge i el de Sant Joan de Déu, i 2 anys a l’Institut de Medicina Legal, i al final, el ministeri va determinar 1 any a l’hospital i 3 a l’Institut de Medicina Legal. Un ajustament encertat per a les metgesses.
La formació de la unitat forense de l’institut està ben pautada, i dirigida per una tutora. En el primer any de residència a l’hospital, els MIR fan rotació per diferents àmbits, com ara cirurgia ortopèdica i traumatologia, rehabilitació, pediatria, psiquiatria, atenció primària i medicina interna al CUAP de Manso, on els Mossos porten les persones detingudes si requereixen assistència sanitària, i ginecologia, entre d’altres. Un cop a l’institut, els residents aprenen i treballen en psiquiatria penal, a la clínica medicoforense de l’àmbit civil, a patologia forense, laboratori forense, com també en el servei clínic de violència sexual o d’assistència a menors. Acabada la formació, l’especialista forense ha de superar unes oposicions si vol continuar a l’Institut de Medicina Legal i Forense.
“A l’hospital, m’han preguntat que si m’havia de centrar a fer autòpsies perquè treballava amb persones vives”, explica Martínez, fet que evidencia que les diferents feines que inclou la Medicina Legal i Forense no només és desconeguda a la societat en general. En aquest sentit, el director de l’institut defensa aquesta rotació en els centres hospitalaris i la considera útil per a treballs posteriors, com ara la psiquiatria forense, perquè “estan molt relacionades”.
El trajecte professional de Carina Fuentes és diferent. Es va especialitzar en Medicina de Família, i després va decidir canviar d’especialitat, amb la qual es va veure obligada a fer un nou examen MIR. Fuentes comparteix l’interès de Martínez per l’anatomia patològica, i des del maig passat està de resident a l’hospital, on defensa aquesta formació perquè “aporta una visió global”. A més, hauran d’avaluar casos, que primer han estat definits a l’hospital, com ara avaluar les seqüeles d’una víctima d’agressió sexual o d’accident de trànsit. “Impressiona més una persona viva, que una morta, amb tots els respectes per la persona difunta; empatitzes amb la persona i les seves emocions”, afirma Carina amb sinceritat. Es refereix a casos en què els professionals han d’atendre i avaluar víctimes que han patit greus violències. Barbería ho comparteix: “Hi ha víctimes que impressionen molt.”
Alumnes que treballen
I què milloraria de la unitat formativa forense? “Cal un canvi de mentalitat. Que vegin que som residents: que treballem, que no només som alumnes, que ens formem i treballem alhora”, manifesta Amaia Martínez. El director de l’Institut insisteix en l’essència d’aquesta unitat: “La persona resident treballa i es forma cada cop més i de forma progressiva.” És a dir, que el resident ha d’adquirir un nombre cada vegada més gran de coneixements i responsabilitats en les activitats medicolegals i forenses. En el cas d’Amaia, ara està en l’àrea de psiquiàtrica forense, on fa l’exploració d’una persona per determinar si és imputable o no; és a dir si té les capacitats cognitives per afrontar un judici o no. Explica que en alguns casos fa ella l’exploració i comparteix amb el doctor el resultat, o fa l’informe, que és supervisat pel superior.
I també investiguen
La unitat forense de l’Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya també permet als residents fer investigació científica, la preparació de sessions, i l’assistència a jornades. No és teoria. Amaia Martínez ha participat en unes jornades de medicina forense a Vigo, on va presentar una primera recerca sobre la relació entre els suïcidis a la província de Barcelona i els internaments involuntaris, en el qual es veia que més homes es llevaven la vida i que les dones, molt joves, eren ingressades. Per confirmar aquestes hipòtesis i concloure l’estudi, la metgessa amb el suport de l’Institut ha demanat una beca al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), òrgan que també depèn del Departament de Justícia.
I si en marxen?
Amaia i Carina expressen que estan molt contentes aquí, i que recomanen aquesta residència. Però, i si al final de la formació, decideixen marxar de l’Institut? “És un risc”, admet Eneko Barbería, que alhora recorda les xifres de l’Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya per demostrar el seu potencial. Hi treballen 285 professionals, dels quals 194 són de cossos especials, com els forenses. L’any 2021 es van fer 4.106 autòpsies (la mitjana anual); 37.793 assistències de lesionats; 10.326 assistències judicials; 9.950 expedients d’internaments psiquiàtrics involuntaris, i més de 6.000 assistències relacionades amb violència a la dona.
El director també recorda que l’Institut és el primer centre donant de teixit musculoesquelètic per a ús clínic a Catalunya: l’any 2022 va registrar 396 donacions provinents de cadàvers, com ara còrnies, vàlvules, artèries i pell. Una activitat pionera, iniciada l’any 2016 i que continua sent l’únic institut a l’estat espanyol que fa aquest servei. O, des de l’any passat, l'Institut té una Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans, la primera a l’estat espanyol, entre altres iniciatives més.
En conclusió, un programa formatiu pioner dins un futur difícil. El sistema sanitari català fa temps que té alarma encesa sobre la falta de professionals a causa del gran volum de feina i la precarietat de les seves condicions laborals, segons denuncien els sindicats, i que afegeixen que s’incrementarà amb la jubilació del 30% dels facultatius en els pròxims cinc anys.