Catalunya està a l'abisme d'una situació molt complicada pel que fa a la capacitat dels seus abocadors. Així ho adverteixen els col·legis d'enginyers i economistes que, en el seu Grup de Treball Intercol·legial de Residus han elaborat l'informe "Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya" alerten que en només cinc anys el país es quedarà sense capacitat en aquestes infrastructures, tot reclamant un canvi de model de recollida i tractament de residus, ja que l'actual està "estancat". Concretament, proposen duplicar la capacitat de valorització energètica dels residus, amb dues noves infraestructures d'incineració, amb l'objectiu de gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals, fet que suposa doblar la capacitat actual. Aquesta opció és especialment rellevant per als experts tenint en compte que l'Idescat preveu que Catalunya arribi als 8,6 milions d'habitants el 2035, fet que suposaria 4,70 milions de tones de residus municipals anuals.
Un consens molt difícil
Jordi Payet, coordinador del document juntament amb Ignasi Samper, assegura que amb només dues plantes de valorització addicional es donaria seguretat al sistema de gestió amb infraestructures resilients, flexibles i capaces d'adaptar-se a les fluctuacions i canvis en la tipologia de residus. Samper assevera que s'està "a prop del límit" de la capacitat dels abocadors i veu "molt difícil" tenir el consens social per obrir-ne de nous. Ha considerat que això obligarà a portar residus fora de Catalunya, però que l'aposta per la valorització energètica amb iniciativa privada és una oportunitat per flexibilitzar el tractament de residus. A més, enginyers i economistes destaquen que el sector dels residus és responsable entre el 5 i el 10% dels gasos d'efecte hivernacle i defensen que la valorització energètica és una peça clau per reduir aquestes emissions.
El document situa quatre reptes crítics en aquest àmbit: els objectius normatius, l'estacament del reciclatge, l'increment de la població i l'esgotament imminent dels abocadors, que només disposen "de cinc o sis anys de vida". Tots els col·legis implicats alerten que si no s'actua de manera urgent, Catalunya no podrà complir les directives europees. Per exemple, recorden que el 2035 s'ha de reduir en menys del 10% la quantitat de residus enviats a abocadors i s'ha d'augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 65% del pes.
Recollida selectiva, assignatura pendent
Una de les grans assignatures pendents de la ciutadania de Catalunya és la recollida selectiva, un dels punts de millora detectats pels experts, a banda d'aquestes dues noves plantes. El document reconeix que la gestió de les recollides és més complexa als territoris amb més densitat de població, i per això, recomana impulsar el porta a porta allà on sigui viable, valorar l'ús de contenidors intel·ligents i sistemes de bonificació, estudiar establir taxes justes que premiïn la quantitat i la qualitat de la separació, preparar el desplegament d'un contenidor específic de residu tèxtil i utilitzar deixalleries com a punts de selecció de voluminosos.