Ahmed Tommouhi va estar empresonat durant 15 anys de la seva vida per dues violacions que no va cometre. Aquest home, nascut a Nador, al Marroc, i resident a Catalunya, va ser detingut la tardor del 1991 perquè el seu físic coincidia amb la descripció del violador després que es denunciessin diferents agressions sexuals arreu de Catalunya. La policia també va detenir Abderrazak Mounib. Tommouhi va ser condemnat el 1992 per l'Audiència de Barcelona a 24 anys de presó, tot i que un informe policial va confirmar que el semen que van trobar a la roba d'una de les víctimes no era seu. El 1995, la policia va detenir Antonio García, molt semblant físicament a Tommouhi, que va ser confirmat com l'autor de les violacions. El 2006, després de 15 anys empresonat, aquest home va obtenir la llibertat condicional, però no va ser fins al juny del 2023 quan el Tribunal Suprem va acceptar el seu recurs, anul·lant totes les condemnes i declarant la seva innocència, 32 anys després de la detenció. Mounib va morir a la presó i defensant la seva innocència. Ara, aquest 18 de juny, el Tribunal Suprem ha condemnat l'Estat a indemnitzar Tommouhi amb 2,5 milions d'euros per haver-lo privat de llibertat, injustament, durant 15 anys.
La sala ha considerat que el gravíssim error judicial comès va ser "inequívoc i qualificat", ja que l'Audiència de Barcelona no va "valorar, tot i que estava admesa i formava part de la causa, una prova pericial biològica, amb un resultat incompatible amb l'autoria de les violacions atribuïda al recurrent, en constatar que el seu perfil genètic no coincidia amb les restes de semen trobades a la roba de la víctima". "Aquest error va ser determinant perquè el recurrent romangués privat de llibertat durant un període extraordinàriament prolongat en execució d'una condemna que ha quedat sense efecte en declarar-se la seva innocència", afegeix el Suprem, parlant d'una "afectació de màxima intensitat" al seu dret de fonamental a la llibertat personal.
L'AN va rebutjar indemnitzar-lo
L'abril del 2025, l'Audiència Nacional va rebutjar indemnitzar pel seu empresonament injust Tommouhi, que reclamava 3,6 milions d'euros més els corresponents interessos legals i una declaració de culpa greu dels magistrats que el van condemnar als anys 90. L'AN considerava que s'havien de donar dues circumstàncies: que s'hagués produït una presó provisional indeguda i que hi hagués hagut un error judicial, descartant que aquest últim s'hagués produït i considerant que la presó provisional es va liquidar correctament quan es van calcular els anys de condemna. Segons l'Audiència Nacional, no hi va haver un "error judicial en els termes d'error cras o evident", una posició que ara ha quedat rectificada pel Suprem.