"La sequera és ara la nova normalitat". Aquest missatge, que el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, no deixa de repetir aquests dies en totes les seves compareixences, recorre a un adverbi de temps tan indefinit que no necessita concretar-se per a una correcta interpretació del missatge.

Així, a quin període de temps al·ludeix el màxim responsable polític de la gestió de l'aigua a Catalunya? Des de quan és ara? Estem parlant d'aquest mes, de l'any passat o de fa més temps? Perquè no es tracta d'un simple matís, sinó d'una cosa molt important per determinar les responsabilitats polítiques de la situació de risc a què s'enfronta la ciutadania.

Una de les mesures que ha aplicat l'ACA per fer front a l'esmentada situació, provocada per l'alarmant estat que presenten les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya, actualment al 28%, ha estat la declaració de l'escenari d'excepcionalitat en totes les unitats territorials que se'n proveeixen, inclosa la gran regió metropolitana de Barcelona.

Però aquesta acció no té res d'innovadora ni d'audaç. En realitat es limita a acatar i complir el que estableix el Pla Especial de Sequera (PES): un protocol d'actuacions aprovat fa tres anys pel Govern per adaptar la gestió de la demanda a la disponibilitat del recurs en cada moment i que, per a molts experts, s'ha vist molt superat per la realitat climàtica.

En tot cas, és el mateix PES el que assenyala que l'escenari d'excepcionalitat s'ha d'activar quan les reserves se situïn en el 25% de la seva capacitat. És a dir, que l'ACA tan sols s'ha anticipat lleugerament (tot just tres punts percentuals) a complir el que marca la normativa vigent.

Tanmateix, si atenem els informes dels comitès d'experts i els òrgans consultius de la Generalitat en qüestions mediambientals, com el Consell Asessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), observem que en dir que la sequera és la nova normalitat d'ara s'està al·ludint en veritat a un període molt més antic, un escenari del qual l'ACA estava alertada feia dècades.

Des de fa més de vint anys (el primer es va dur a terme el 2002), els famosos Informes del Canvi Climàtic a Catalunya, elaborats pel CADS per al Govern de la Generalitat, indicaven que ja estàvem en aquest ara.

En consultar aquells estudis científics d'alt rigor, elaborats pels millors investigadors de cada àmbit, llegim que "el descens de la precipitació esdevé més evident cap a mitjans del segle XXI. Per a aquest període es troben valors representatius al voltant del -10 % a la primavera, l’estiu i la tardor, que combinats amb disminucions menys significatives a l’hivern, comportarien una disminució general de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya de prop d’un –7 % respecte al període de referència (1971-2000)".

Els experts ja advertien llavors que "hi ha un nivell de confiança molt alt sobre el fet que la sequera augmentarà en freqüència, intensitat i durada al llarg del segle XXI. Els sòls seran més secs a la primavera i el període sec estival s’allargarà, cosa que afectarà els ecosistemes i l’agricultura. Els recursos hídrics disminuiran i n’augmentarà la variabilitat, de manera que es disposarà de menys eines per a fer cara a les sequeres. Hi haurà menys cabal disponible, el volum de neu emmagatzemada al Pirineu serà més petit i el desglaç s'avançarà".

En resum, aquest ara al que recorre aquests dies el director de l'ACA per anunciar la sequera com a "nova normalitat" és alguna cosa del que en realitat ens venen alertant els experts fa més de 20 anys, sense que s'hagin iniciat i aplicat les mesures d'adaptació necessàries, moltes de les quals comporten un període d'execució molt superior a la urgència amb què les necessitem actualment.

Els deures no s'han fet, i declarar com va declarar Reyes la setmana passada en TV3 que "aquesta situació no és responsabilitat de l'Agència Catalana de l'Aigua ni del Govern, sinó que és de tots", sembla tant inoportú com injust. No és el més desitjable per als experts que venen anunciant que Catalunya es troba en una de les regions del planeta que es veurà més afectada per la crisi climàtica. Tampoc per als ciutadans que aquests dies esperen una major i millor reacció per part de les administracions.