El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) s’ha personat com acusació particular en un procediment per una agressió que va patir un advocat el maig del 2022 a Barcelona. En concret, l'Icab demana 2 anys i 6 mesos de presó pel delicte d’accés amb violència a despatx professional (art. 203.3 Codi Penal) a unes persones acusades d’intentar intimidar un advocat, segons ha informat la mateixa corporació aquest dijous a la tarda. La Fiscalia, per la seva part, demana un any de presó als acusats.

Per preservar els drets  de l'advocat afectat, l’Icab prefereix no donar més detalls del cas, ni del nombre de persones investigades, ni de la causa que porta l’advocat intimidat, fins que hi hagi una sentència. En el comunicat de l’Icab, se sosté que “la motivació de les persones imputades va ser intentar acovardir l'advocat, que exerceix la defensa dels interessos del seu client”. I hi afegeix que “la protecció col·legial és una de les funcions principals de qualsevol col·legi de l'advocacia”.

Dret de defensa, lliure

Precisament, s’informa que el degà de l'Icab i president de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Consejo de l'Abogacía Española, Jesús M. Sánchez García, ha explicat públicament aquest cas a la taula inaugural de les XV Jornades de Comissions de Relacions amb l'Administració de Justícia del CGAE, que se celebren aquests dies a Còrdova, “com un exemple paradigmàtic de la vocació de tots els col·legis de l'advocacia per a protegir el lliure exercici de la professió”. Aquestes jornades, sota el lema Donant veu a l'advocacia, tenen com a objectiu trobar solucions als problemes del diarisa què s'enfronta l'advocacia a l'hora de desenvolupar el seu exercici professional. Precisament, en la ponència sobre empara col·legial també hi ha participat el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche.

Des de l’Icab es recorda que l'exercici del dret de defensa ha de ser lliure i amb recursos per a garantir el torn d'ofici, i que “els col·legis de l'advocacia advoquen per protegir aquest dret donant empara col·legial en tot moment quan es produeixen possibles ingerències o limitacions”.

A l'Icab, aquesta funció l'exerceix de manera prioritària la CRAJ (Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia) per delegació de la junta de govern, els membres de la qual van aprovar per unanimitat la determinació de defensar el company agredit exercint en aquest cas l’acusació particular.

Des de jutges a fiscals

Aquest és un cas excepcional i la petició d’empara col·legial més demanada pels lletrats acostuma a ser per reclamar un tracte digne per part de jutges, fiscals i el conjunt d’operadors de l’Administració de Justícia. Per exemple, es denuncia retards constants en l’inici dels judicis o que no se suspenen judicis en cas de maternitat i malaltia, tot i haver-hi protocols amb el TSJC, o la imposició de multes.

L’advocacia ha anat millorant l’empara dels seus col·legiats (que és obligatori per exercir a l’Estat espanyol), i s’ha anat especialitzant amb comissions. L'Advocacia de Barcelona va constituir la CRAJ el 1997. A banda, també hi ha la comissió Deontològica, on s’analitzen queixen entre professionals i de la ciutadania per garantir un bon dret de defensa i complir un codi ètic.