L'Advocacia de Barcelona (ICAB) manté viu l'objectiu que la llengua catalana sigui respectada i ben representada en l'àmbit jurídic, que fa anys que no es compleix. Per això, va iniciar un cicle de trobades amb diferents professionals per detectar mancances i consensuar mesures per revertir-ho. El maig passat es va començar el cicle Diàlegs sobre el català en el dret amb el títol La diagnosi de la salut del català en l’àmbit jurídic, amb la participació de professional i d'entitats com Òmnium Cultural. La nova cita és aquest dimecres, 14 d'octubre, amb el títol El paper de les facultats de Dret, que acollirà el pati de columnes de l'ICAB a dos quarts de set de la tarda. La degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, presentarà l'acte.
Per primera vegada, els degans de les facultats públiques de Dret catalanes han acceptat el repte de l'advocacia barcelonina per debatre plegats i posar sobre la taula solucions a la realitat que el castellà domina en la docència jurídica. Hi participaran: Andreu Olesti Rayo, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB); Ricardo Esteban Legarreta, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Joan Picó Junoy, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Ignasi Beltran de Heredia Ruiz, director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Montserrat Nebrera González, degana de la Facultat de Dret de la UIC Barcelona. Quim Clavaguera i Alexander Salvador, diputats de la junta de govern i responsables de la Comissió de Llengua Catalana de l'ICAB, seran els encarregats de moderar el debat.
Tres factors detectats
Alexander Salvador explica a ElNacional.cat que el fet que els lletrats i els juristes "deixin de parlar en català" quan van als jutjats o en la seva actuació professional "té un inici" i la formació és clau. Detalla que s'han reunit amb responsables de la Joventut Nacionalista de Catalunya, de les Joventuts d'Esquerra Republicana i de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya per escoltar les dificultats que es troben per poder formar-se en la llengua pròpia. Afegeix que han identificat "tres factors", que plantejaran en el debat amb els degans per "treballar conjuntament" i capgirar les negatives estadístiques de l'ús del català a les universitats del país.
El primer factor és que la normativa, des de la publicació de les lleis al BOE a les sentències està escrita majoritàriament en llengua castellana; la segona és que hi ha poc material en llengua catalana, fet que l'advocacia ja ha expressat als departaments de Política Lingüística i de Justícia perquè hi posin remei, segons Salvador. Ll'ana tercera és "subjectiva: en l'imaginari col·lectiu pensem que la Justícia és en castellà", declara Salvador i insisteix, que la junta de govern de l'ICAB vol treballar amb totes els implicats per augmentar l'ús del català a la judicatura.
Per sota del 80%
Salvador també avança que l'ICAB està enllestint l'anàlisi dels resultats d'un baròmetre de l'advocacia barcelonina, que no es feia des de fa una dècada, que mostrarà una radiografia real i actualitzada del perfil de la professió a la ciutat i també del seu ús del català. Actualment, es disposen de xifres, aportades per Òmnium i per Plataforma per la Llengua, de fa quatre anys. Per exemple, s'indica que el 76,4% dels advocats declaren que no van estudiar la carrera de Dret en català, percentatge que baixa a un 65,4% entre menors de 40 anys. I una xifra preocupant, ja expressada en el primer debat de diàlegs, és que només un 5% dels llicenciats fa les proves d’accés a l’advocacia en català.
La realitat que el català està estancat a les aules universitàries es constata en les dades del Departament de Recerca i Universitats. L’oferta d’assignatures impartides en llengua catalana es troba en el 74% en el curs 2023-2024, la mateixa xifra que el curs 2022-2023, quan va augmentar en dos punts respecte al 2021-2022. Per contra, el castellà va augmentar en aquell curs fins al 34% respecte al 30% de l'anterior, i en terceres llengües es va mantenir en el 20% els dos darrers cursos.
Un portal útil
Actualment, una de les eines més útils perquè els professionals treballin en català és el portal Compendium.cat, impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana per promoure i facilitar l’ús del català en l’àmbit jurídic. La plataforma permet consultar i descarregar manuals d’estil, diccionaris jurídics, formularis, models de documents, articles especialitzats i recursos terminològics, entre molts altres continguts, amb l’objectiu de facilitar l’ús del català en el món del dret.
Una de les darreres entitats que s'ha adherit per difondre Compendium.cat és Plataforma per la Llengua, que té 26.000 associats. Precisament, l'entitat té un apartat en la seva web per recollir queixes si no es respecta la llengua catalana com a vehicular a les aules, tal com fixa la norma.