Els avenços en l'àmbit científic ens permeten entendre i visualitzar com era el planeta Terra abans de l'espècie humana. Ara, s'ha fet un pas més, concretament un pas de gegant pel que fa a l'estudi de l'ADN de fa milers i milions d'anys. Aquest dimecres, un equip de científics de Cambridge han publicat un article a la revista Nature on expliquen que han pogut recuperar ADN ambiental de fa dos milions d'anys. Gràcies a aquest ADN han pogut reconstruir un ecosistema del nord de Groenlàndia, incloses les espècies animals i vegetals que van ser presents fa uns dos milions d'anys. Els responsables de l'estudi afirmen que aquest ecosistema "no té equivalent en l'actualitat".

Els detalls i anàlisis publicades a la revista Nature permeten explorar i comprendre un ecosistema antic fins a "límits insospitats", que va suportar a més canvis climàtics extrems, i ofereixen una visió d'un sistema que no té equivalent modern. L'article, liderat per investigadors de la Universitat de Cambridge, descriu un ecosistema amb un bosc boreal de vegetació mixta, àlbers i bedolls, així com amb varietat d'arbustos i herbes àrtiques, i amb la presència de llebres, de rens, rosegadors o oques. I tot aquest "dibuix" gràcies a l'ADN ambiental, que és material genètic alliberat per organismes en els ecosistemes, més antic del món, que bat el rècord d'un milió d'anys. La datació és de dos milions d'anys d'antiguitat i, segons els científics, obre un nou capítol en la història de l'evolució que "canviarà les regles del joc". En concret, es van trobar fragments microscòpics d'ADN ambiental en sediments de l'Edat de Gel al nord de Groenlàndia, en total 41 mostres utilitzables.

Gràcies a una tecnologia d'avantguarda, els investigadors van descobrir que els fragments són un milió d'anys més antics que l'anterior registre d'ADN extret d'un os de mamut siberià. Els investigadors esperen que els resultats ajudin a predir l'impacte mediambiental a llarg termini de l'escalfament global actual, assenyala un comunicat de la Universitat de Cambridge. "Per fi s'ha obert un nou capítol que abasta un milió d'anys més d'història. L'ADN pot degradar-se ràpidament, però hem demostrat que, en les circumstàncies adequades, ara podem remuntar-nos més enrere en el temps del que ningú s'hagués atrevit a imaginar", afirma Eske Willerslev, un dels autors de l'article. Kurt H. Kjær, també autor, explica que les mostres d'ADN es van trobar enterrades a gran profunditat en sediments que s'havien anat acumulant al llarg de 20.000 anys. El sediment va acabar conservant-se en el gel o al permafrost i no va ser alterat per l'ésser humà en dos milions d'anys. Les mostres mesuren poc més d'unes poques milionèsimes de mil·límetre.

Aquestes restes d'ADN s'han trobat a Groenlàndia, i segons han pogut deduir els investigadors, el clima de Groenlàndia en aquella època oscil·lava entre l'àrtic i el temperat i era d'entre 10 i 17 graus centígrads més càlid que el de Groenlàndia en l'actualitat. Els científics van descobrir restes d'animals, plantes i microorganismes, com a rens, llebres, rosegadors i bedolls i àlbers, i van constatar fins i tot que el mastodont, un mamífer de l'Edat de Gel, va arribar fins a Groenlàndia abans d'extingir-se. Anteriorment, es pensava que l'àrea de distribució d'aquests animals semblants als elefants no arribava fins a Groenlàndia des dels seus orígens coneguts a Amèrica del Nord i Centreamèrica. 

Mikkel W. Pedersen, també autor, de la Universitat de Copenhaguen, afirma que aquest ecosistema no té equivalent en l'actualitat, va existir a temperatures considerablement més altes que les actuals, i a primera vista el seu clima sembla haver estat similar "al que esperem en el nostre planeta en el futur a causa de l'escalfament global". Un dels factors clau aquí és fins a quin punt les espècies seran capaces d'adaptar-se a aquests canvis. Les dades suggereixen que més espècies de les que es pensaven poden evolucionar i adaptar-se a temperatures molt variables.